Les aerolínies veten el transport de trofeus de caça
Espanya és el segon importador de caps de lleó
BarcelonaLes principals aerolínies dels Estats Units han decidit prohibir el transport de trofeus de caça en els seus avions arran de la polèmica mort del lleó Cecil, l’animal insigne de Zimbàbue, a mans d’un caçador dels Estats Units. Delta, United Airlines i American Airlines són les companyies que han dut a terme la mesura tenint en compte que els Estats Units són el principal país importador de trofeus de caps de lleó des de Sud-àfrica, segons dades del govern de Pretòria. Els EUA van seguits d’Espanya, que s’ha consagrat com el segon importador mundial de caps de lleó, amb 443 trofeus entre el 2007 i el 2012, i quadruplica les principals potències europees, com Alemanya i França.
El portaveu de Chelui4lions (una organització que lluita per salvar els lleons), Luis Muñoz, s’ha mostrat “molt sorprès” per aquestes xifres. “Tot i que Espanya és un país amb tradició de caçadors, no imaginàvem que n’hi hagués tants que es dirigeixin a Sud-àfrica a aconseguir el seu trofeu”, va lamentar ahir. En el període 2007-2012 Espanya ha importat fins a un total de 8.522 trofeus de caça, segons les xifres que recull el conveni CITES, que procura preservar la conservació de les principals espècies en perill mitjançant el control del seu comerç. Per a Muñoz que hi hagi aquestes iniciatives són “petits punts a favor” per mirar d’aturar la caça furtiva.
Tot i així, i malgrat la recent resolució de l’ONU per combatre el comerç il·legal d’espècies salvatges en perill d’extinció, la realitat és que Àfrica pateix cada vegada més els efectes d’aquesta pràctica o de la caça de les espècies en captivitat. Aquesta última permet pagar un preu més baix per caçar: capturar un lleó captiu costa uns 30.000 euros, mentre que un de salvatge pot costar uns 70.000 euros. Segons l’organització LionAid, amb aquest mètode hi ha garantit un èxit del 99% a l’hora d’aconseguir un trofeu. La pràctica, totalment legal a Sud-àfrica, s’ha convertit en una de les grans fonts d’ingressos del país: n’obté uns 10 milions d’euros a l’any. De fet, el 80% dels lleons capturats són criats en captivitat. El mètode, però, afecta directament la genètica del lleó que viu en captivitat. Per minimitzar-ho, els seus cuidadors aconsegueixen sang nova capturant cries de manades salvatges. “Maten la manada perquè si no ni s’hi podrien acostar”, explica Muñoz. En relació al comerç dels lleons, el portaveu de l’organització critica que no és gaire difícil tenir-ne un, ja que “només s’ha de garantir que no s’escapi del seu espai”.
En canvi, a l’Estat, la caça d’animals en perill d’extinció o d’espècies protegides està prevista en el Codi Penal. Preveu sancions de fins a dos anys de presó i la retirada del carnet de caça durant quatre anys. Les mesures per detectar els delictes, però, són qüestionades per part de la societat, ja que s’ha d’enxampar el caçador in fraganti i l’arma que ha utilitzat. En tot aquest context, s’ha d’afegir que un informe de l’organització en defensa dels animals salvatges, Traffic, denuncia que l’Estat s’ha convertit en un dels passos principals d’ivori des de l’Àfrica fins a Àsia.
En gravíssim perill d’extinció
“A l’Àfrica occidental i central els lleons estan en gravíssim perill d’extinció. A la zona del sud i l’oriental estan en fase vulnerable”, alerta Muñoz. Ell té clar que la caça és una de les principals causes de la desaparició de lleons. “Els caçadors es pensen que ajuden a mantenir l’espècie, però és tot el contrari”, afirma rotundament. En països com Kènia ja se n’ha prohibit la caça després de detectar-ne un descens. Aquesta disminució ha afectat les arques del país, ja que ha provocat un descens del turisme de safaris, un dels seus principals motors econòmics.