BarcelonaEl departament d'Interior deixarà de tenir un gabinet jurídic propi a partir d'aquest agost. Els advocats que fins ara portaven la defensa de Mossos d'Esquadra i Bombers s'integraran als serveis jurídics de Presidència, que són els que centralitzen tota l'activitat jurídica de la Generalitat. El posicionament dels advocats d'Interior a l'hora de defensar els agents ferits en mobilitzacions havia posat a l'ull de l'huracà la conselleria, sobretot arran del cas de Marcel Vivet, l'activista condemnat a cinc anys de presó per desordres públics, atemptat contra un agent de l'autoritat i lesions lleus. Tot i haver mantingut l'acusació contra ell abans i durant el judici –li demanaven 4 anys i 9 mesos de presó–, la Generalitat va presentar un recurs contra la sentència condemnatòria en què demanava que Vivet no ingressés a la presó perquè la pena es considerava "excessiva", i va rebaixar la petició que li feia a sis mesos de presó. De fet, el cas Vivet va suposar l'inici d'un canvi de criteri en la posició del gabinet jurídic d'Interior, que va decidir deixar d'acusar per desordres públics els manifestants jutjats per aquest tipus de casos i fer-ho únicament per lesions. Ara el procés culmina amb el trasllat del gabinet jurídic sencer al departament de Presidència.
L'anunci l'ha fet el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, aquest dimecres al Parlament, després d'una interpel·lació de la CUP. El diputat Xavier Pellicer havia tornat a acusar la Generalitat de convertir-se en "la corretja de transmissió" de la "repressió de l'Estat contra l'independentisme". Elena ha contestat explicant que havien pres la decisió de "traslladar l'àrea penal dels serveis jurídics d'Interior al gabinet jurídic central". El conseller ha assegurat que la voluntat és "seguir defensant els agents dels Mossos d'Esquadra amb la mateixa claredat quan pateixin lesions i amb els mateixos criteris que la resta de treballadors públics" i ha assegurat que des de Presidència es pot fer una "millor defensa" de tots els treballadors públics, perquè el deure d'Interior és garantir els drets i llibertats tant dels ciutadans que volen "manifestar-se i participar de reivindicacions" com dels ciutadans "que no volen".
Fonts del departament d'Interior expliquen que el trasllat es farà el mes vinent per la via d'un decret organitzatiu. L'objectiu, diuen, és acabar amb l'"anomalia" que representava que el departament d'Interior fos l'única conselleria que mantingués una secció penal i un cos d'advocats propi, ja que el gabinet jurídic de la Generalitat –que penja de Presidència– centralitza tota l'activitat jurídica de la resta de departaments de la Generalitat. Aquestes mateixes fonts expliquen que es continuarà defensant els mossos de la mateixa manera i que fins i tot ara tindran més "cobertura legal" perquè podran rebre atenció durant tot el procediment.
Dins de l'hemicicle, Elena també ha volgut deixar clar que les manifestacions en què es produeixen lesions als agents són una minoria. El conseller d'Interior ha recordat que anualment es produeixen unes 14.000 mobilitzacions a tot el país, tot i que des del 2018 aquest nombre s'ha elevat a 25.000 mobilitzacions anuals, i que només s'han imposat sancions en 33 casos.
"Xantatge polític"
Els sindicats de Mossos d'Esquadra han reaccionat amb contundència a l'anunci. El sindicat USPAC considera que la conselleria s'està "deslliurant" dels serveis jurídics per la tempesta política que havia generat per al departament casos com el de Vivet i acusa Elena de cedir al "xantatge polític" a canvi "de mantenir la seva cadira. "Ens sembla inacceptable", asseguren en un comunicat. El sindicat SAP Fepol espera que el traspàs de la secció jurídica no creii indefensió al cos i perjudiqui als agents. Asseguren que no és la primera vegada que denuncien la "descoordinació" dels serveis jurídics de la Generalitat a l'hora d'abordar aquest tipus de casos .
L'acord d'investidura amb la CUP
El trasllat del gabinet jurídic d'Interior no deixa de ser un dels punts que ERC va pactar amb la CUP en el marc de la investidura de Pere Aragonès. Així ho ha recordat el diputat cupaire Xavi Pellicer, que ha dit que és "un primer pas", però, alhora, ha exigit "urgentment nous avenços". I és que els compromisos dels republicans amb els antisistema no acaben aquí: es va acordar, per exemple, una moratòria dels projectils de Foam, la retirada de les acusacions particulars contra manifestants quan els agents lesionats no hagin acreditat el dany o que la Brimo no vagi més als desnonaments.
Sumat a tot això, la CUP ha dit repetidament que l'acord amb ERC és de mínims i les seves aspiracions màximes encara van més enllà. Aquest dimecres n'ha verbalitzat algunes Pellicer, com ara "retirar totes les acusacions contra manifestants, acabar amb els fitxers policials, les identificacions per motius ideològics i d'aspecte i la pràctica de gravar de manera sistemàtica les mobilitzacions".
El Parlament aprova la creació d'una comissió d'estudi sobre el model policial
Un altre dels punts de l'acord entre la CUP i ERC també s'ha materialitzat aquest dimecres: el Parlament ha aprovat la creació d'una comissió d'estudi sobre el model policial que revisarà els criteris d'actuació en ordre públic i hi plantejarà "canvis". La proposta l'havien impulsat els grups d'ERC, JxCat, la CUP i ECP, i ha sumat els seus 82 vots a favor, mentre que el PSC s'ha abstingut i Cs, PP i Vox hi han votat en contra. Al seu torn, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha convidat els partits a abandonar el "partidisme" i reflexionar sobre la seguretat "amb serenitat".
La notícia ha sigut ben rebuda per Amnistia Internacional i Irídia, que creuen que amb la comissió es fa "un pas endavant cap a una policia més transparent i respectuosa amb els drets humans". En un comunicat conjunt, han afegit que el focus de l'estudi s’hauria de posar en la revisió dels mecanismes de control i rendició de comptes. Un dels debats que segur que abordarà la nova comissió és l'ús de les bales de foam. De moment, els comuns ja han anunciat que demanaran a la comissió d'interior una moratòria d'aquests projectils mentre la comissió d’estudi no emeti les seves conclusions.
