Adif cedeix en el pols per les limitacions de velocitat
BarcelonaAquesta vegada, i que no serveixi de precedent, el pols que mantenien Adif i el Govern per les limitacions de velocitat l’ha guanyat el conseller Josep Rull. El departament de Territori i Sostenibilitat havia demanat des de principis d’any saber quantes limitacions de velocitat hi ha a les diferents línies de Rodalies i Regionals, on són exactament, per quins motius hi són i què s’ha de fer per resoldre-les, per poder accedir a la petició d’allargar els horaris dels trens, però Adif sempre s’hi havia negat perquè no considera el Govern un interlocutor directe. De fet, la resposta d’Adif -el gestor públic de les infraestructures ferroviàries de l’Estat- a aquesta petició del conseller va ser anunciar el canvi dels horaris per decret -havia de ser per al 12 de juny passat- per incorporar els retards provocats per aquestes limitacions de velocitat als horaris normals. La Generalitat s’hi va rebel·lar, ja que una de les poques competències que té el Govern sobre Rodalies és aquesta, la dels horaris -a més de fixar les tarifes-, i va trucar a la porta de la ministra de Foment, Ana Pastor, per queixar-se de l’actitud de Gonzalo Ferre, president d’Adif. Com a superior de Ferre, Pastor va aturar el canvi d’horaris unilateral previst per diumenge passat, i a més ha obligat Adif a cedir tota la informació sobre les limitacions de velocitat de la xarxa ferroviària catalana.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anunciava aquesta decisió d’Adif en una entrevista a l’ARA, que situa el problema en el seu origen: “En aquests moments sabem que hi ha 119 limitacions temporals de velocitat (LTV) i canvis significatius de velocitat (CSV) i hem establert una dinàmica conjunta. Ara tenim una informació que fins ara se’ns negava, cosa que era inaudita, i per tant no podíem prendre les decisions que toquen”. La Generalitat no es nega a modificar els horaris per fer els trens menys impuntuals, sempre que Adif es comprometi amb un calendari precís de quan comencen i quan acaben les obres per resoldre cada una d’aquestes limitacions. “Ha de quedar clar que si es fa alguna modificació ha de ser de manera transitòria, no podem fer crònics els retards”.
El conseller té clar que una cosa són les LTV, que són limitacions de velocitat puntuals per una esllavissada o alguna avaria, que són ràpides de resoldre si hi ha voluntat -cosa que no sempre passa amb Adif-, i una altra els CSV, que són obligatoris després de l’accident de l’Alvia a Santiago, i que obliguen a reduir la velocitat quan hi ha un revolt molt pronunciat. El conseller admet que no és el mateix reparar les limitacions d’un tipus que les d’un altre -encara que hi ha alguns CSV on hi ha un excés de zel-, però es resisteix a considerar-les “normals”. “S’han de fer les inversions que calguin perquè no hi hagi limitacions de velocitat de cap tipus”, concreta.
Rull admet, però, que amb una promesa d’inversions no en tindrà prou: “Fins ara teníem clar que hi havia un decalatge entre el que es comprometien a fer i el que pressupostaven, i gràcies a l’ARA es va posar de manifest que entre el que pressuposten i el que executen també hi ha un decalatge. Per tant, el que necessitem són moltes garanties. No podem modificar els horaris si no sabem del cert com s’executaran les obres, i sense mecanismes de seguiment i de control, perquè ara mateix el nivell de confiança que tenim amb Adif és nul. No baix, nul”.
En relació a la informació que publicava aquest diari dimarts passat segons la qual Adif només havia executat el 2015 el 26% del que havia pressupostat per a Catalunya, el conseller Josep Rull explica que va demanar una reunió amb Gonzalo Ferre, president d’Adif, i que la resposta va ser “decebedora”. “M’estalvio el comentari que em va fer, va ser impertinent i inadequat, cosa que demostra que no hi ha cap voluntat d’asseure’s i parlar”. Segurament, el fet que Rull se saltés Ferre i que la ministra l’obligués a fer una cosa que no volia fer deu tenir a veure amb aquesta negativa.
