L'adeu als primers 30 anys del Port Olímpic

Barcelona20 anys després i havent superat amb escreix el temps de descompte, el Port Olímpic s’acosta al final de la seva primera etapa, envoltat d’una decadència indiscutible: la fi de les concessions i el toc de queda pel confinament han convertit aquest espai en un cementiri de locals.

La transformació prevista per a aquest espai serà total. El port del futur vol deixar enrere l’oci nocturn i apostar per un ús més familiar i esportiu. I amb aquesta idea sobre la taula, l’Ajuntament va decidir fa mesos que sobraven tots els locals del Moll de Mestral, els que miren frontalment al mar. La concessió va acabar el mes d’abril però l’Ajuntament els va donar més marge per compensar les pèrdues econòmiques del primer confinament. El temps de descompte, però, va acabar al mes de juny i des d’aleshores només quatre dels trenta locals han entregat les claus. "Donarem les claus el dia que vinguin amb un paper firmat pel jutge", assegurava aquest dimecres al migdia un dels treballadors dels establiments que encara segueixen obrint cada dia. I les ordres judicials són imminents. De fet, podrien arribar aquesta mateixa setmana. Quan l’Ajuntament les tingui, tornarà un altre cop als locals per tancar-los i precintar-los per sempre més. Els primers 20 anys del Port olímpic ja són història.

Catximbes i sofàs

La majoria dels establiments tenen llicència de local nocturn, de manera que ja fa setmanes que no obren. Des de fora es pot veure com els sofàs de vellut es miren tristos la tarima de la sala i com la pols s’acumula sobre les ampolles darrere de la barra. Només alguns establiments també poden servir àpats i aquests dies intenten recuperar-se abans que el jutge digui prou. Aquest dimecres, en tot el Moll de Mestral hi havia quatre locals oberts: Khalijia, Scenario, Wamasah i el Jerusalem. En aquest últim local, els cambrers s’entretenien instal·lant llums de Nadal i un arbre amb quatre boles penjades per intentar recuperar un caliu extingit. "El Port Olímpic és nocturn i sense les discoteques no tenim res a fer", deia resignat un cambrer. Darrere seu, desenes de shishes, les tradicionals catximbes àrabs, s’acumulaven esperant algun fumador que no arribava.

L’home mostrava indignat una tanca metàl·lica que ja ha instal·lat l’Ajuntament a només mig metre de la terrassa del local. En aquest espai hi ha previst "un passeig amb urbanisme tàctic", segons fonts municipals. "Si els turistes busquen oci, festa i platja, per què volen tancar els locals per posar-hi bancs?", continuava indignat el cambrer. Entre els clients, que en total no superaven la vintena, algun turista francès i la gran majoria àrabs. La Maria Emma i el seu fill Eduardo, que aquest dimecres celebrava el seu 56è aniversari, passejaven buscant un restaurant però finalment van anar fins al Moll de Gregal, que sembla haver esquivat la decadència. Aquests altres establiments, que no es dediquen a l’oci nocturn, tenen un marge de dos anys per poder continuar. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, va deixar clar la diferència entre els uns i els altres en una recent roda de premsa: "El nostre compromís és amb els restaurants que tenen un compromís per dotar de dignitat tot aquest àmbit i amb els veïns que han hagut d’aguantar situacions que no haurien d’haver aguantat".

ARANWS20190826_0038Alcohol, batusses i saturació policial a les nits del Port Olímpic"Podrien haver tancat abans"

El criteri del govern municipal és àmpliament compartit. Són molts els que s’han afartat de tots els problemes que generaven aquests locals. Un d’ells ha sigut, precisament, responsable d’un establiment al mateix Port Olímpic. "A nosaltres ens coneixien com la isla perquè mai generàvem problemes", explica Juanjo Balsera, de la Sala Monasterio. Des del seu local, on feien música en directe, van veure de tot: "Pallisses, baralles multitudinàries, navalles..." però sempre fora dels seus dominis. "En 18 anys no ens han obert ni una sola acta per qualsevol irregularitat. Hi ha locals que en només un any en podien acumular més de 80...", lamenta. De fet, Balsera, que és un dels pocs que ha entregat les claus, considera que han pecat justos per pecadors i que es podria haver evitat aquesta degradació. "Com és que hi ha locals que han tingut tantes mogudes i seguien oberts? El Port no hagués hagut de patir tot el que ha patit", sentencia. Sense local, Balsera busca ara com fer-ho per poder continuar, en una altra ubicació, el seu projecte de música en directe.