Adeu als centres d'educació especial?

BarcelonaAra fa quatre anys es va aprovar un decret que havia de garantir el dret de tots els nens i nenes amb discapacitat a anar a una escola ordinària. La nova normativa preveia que els centres d'educació especial, on aleshores hi havia uns 7.000 infants, s'anessin buidant i s'incorporés aquest alumnat als centres ordinaris. Però en educació massa sovint hi ha una diferència abismal entre la teoria i la pràctica, entre i la llei i la realitat: ara els centres d'educació especial acullen mil alumnes més que el 2017, fins al punt que el curs passat, 7.818 alumnes anaven a alguna de les 103 escoles d'educació especial que hi ha a Catalunya. Una anomalia que el Síndic de Greuges ha demanat revertir tancant de manera progressiva els centres d'educació especial per "fer efectiu el model d'educació inclusiva" a Catalunya.

Segons un informe presentat aquest dimarts al Parlament i elaborat en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar, el Síndic reclama un pla per reduir com a mínim un 70% l'alumnat escolaritzat als centres especials, i passar de 7.800 alumnes a 2.500, els que tinguin una discapacitat més greu. Aquests 5.000 alumnes entrarien a les escoles i instituts ordinaris, que ara per ara ja escolaritzen prop de 30.000 alumnes amb el que abans es coneixia com a necessitats educatives especials i que ara s'anomenen necessitats específiques de suport educatiu de tipus A, és a dir, amb discapacitat o trastorns de conducta. En paral·lel, els centres d'educació especial que es tanquessin, diu el Síndic, s'haurien de reorientar i transformar per ser proveïdors de serveis i recursos per a l'escola ordinària, els anomenats CEEPSIR, que ja existeixen i que caldria "consolidar i desplegar" més. És, per tant, la mateixa idea que ja recull la nova llei d'educació espanyola, la Lomloe o llei Celaá, que estableix que els centres especials tanquin en un termini de 10 anys.

Però per fer tot això calen dues coses més: més recursos -més docents i més personal de suport als centres ordinaris-, i sobretot, creu el Síndic, un "canvi de paradigma cultural", perquè encara hi ha resistències "importants" tant per part d'algunes famílies, que consideren que els seus fills no estaran prou ben atesos als centres convencionals, com per part d'alguns docents, que pensen que l'atenció de l'alumnat amb discapacitat "és responsabilitat del personal de suport" i que incloure'ls a la dinàmica de l'aula depèn d'aquest personal addicional.

No tot s'arregla amb més inversió

"La principal conclusió de l'informe és que la manca de recursos no és l'únic obstacle per a l'educació inclusiva", considera Maria Jesús Larios, adjunta al Síndic per a la defensa de nens i adolescents. És a dir, si bé reconeix els "dèficits estructurals" als centres ordinaris, colpejats per la saturació dels equips d'assessorament psicopedagògic (EAP), el desplegament "encara insuficient" dels recursos dels SIEI (suport intensiu per a l'escolarització inclusiva) i la "insuficiència" del personal d'atenció, el Síndic recorda alhora que en els últims anys s'han triplicat el nombre de SIEI i s'han doblat les hores de vetlladors, i que això no s'ha traduït en una millora del model d'educació inclusiva. "Un dels obstacles estructurals és, per sobre de tot, la manca de canvi cultural", sentencia el Síndic.

Les famílies d'infants amb discapacitat estan d'acord amb el tancament dels centres especials. Ho consideren, simplement, un pas més per desplegar el decret de l'escola inclusiva. "

Marta Cruz, presidenta del grup d’ajuda mútua inclusiva Gamin, una entitat que fa pinya per resoldre problemes (sobretot burocràtics) a les famílies d’infants amb diversitat funcional. "No creiem que sigui un problema de recursos, és un problema de replantejament social -diu-. Tots som ciutadans: no ens hem de plantejar si podem posar o no una infermera, és que si un nen ho necessita, l'ha de tenir i prou". Cruz reivindica l'obvietat que els nens amb discapacitat "formen part de la societat" igual que la resta. "Potser molesten a l'escola ordinària, però dir que un nen molesta a l'escola és dir que no és un nen amb els mateixos drets que la resta", sentencia.

És per això que des de Gamin celebren l'informe del Síndic i estan d'acord amb el tancament progressiu dels centres d'educació especial. "Ja tocaria, anem 10 anys tard", afirma, i denuncia que és "inacceptable" que hi segueixi havent escoles d'educació especial i s'hi derivin infants. Si tantes famílies hi segueixen apostant, explica, és perquè no tenen lloc a l'escola ordinària: "Poques escoles tenen la capacitat real d'atendre les persones amb diversitat. Suportar aquests alumnes i tenir-los de manera digna massa vegades vol dir deixar que s'estiguin en una cadira, però això no significa que estiguin inclosos".

De fet, des del Síndic proposen un programa de formació del personal docent i de suport sobre el model d'inclusió perquè puguin "modificar la pràctica professional" i la dinàmica de l'aula per incloure aquests alumnes. En total, l'informe aporta 17 recomanacions, entre les quals també hi ha fer canvis normatius, com actualitzar el decret de serveis educatius i regular l'àmbit del lleure per reconèixer el dret dels infants a anar de colònies, tot plegat per avançar cap al compliment real d'una normativa aprovada el 2017.

"Fa falta voluntat política i mitjans per fer complir el decret", diu Carles Campuzano, director de Dincat, la federació que agrupa 300 entitats socials i representa més de 30.000 persones amb discapacitat a Catalunya. De fet, Campuzano reivindica el consens que va generar aquell decret per reclamar "no polititzar" el debat i evitar que es repeteixi el precedent de Madrid, on PP, Ciutadans i Vox van instrumentalitzar la discussió per carregar contra la llei Celaá. Una de les prioritats per les famílies és que tota l'experiència acumulada dels professionals dels centres especials s'aprofiti al màxim i "es posi al servei del sistema educatiu ordinari". "No hi ha professionals en el camp de l'educació que coneguin millor els nens amb necessitats educatives especials que els mestres i professors d'educació especial", assenyala Campuzano.