L'ONU insta Espanya a regular els lloguers a Barcelona i Madrid

BarcelonaRevés internacional a les polítiques d'habitatge del govern espanyol. Les Nacions Unides (ONU) han instat el govern de Sánchez a capgirar la crisi d'accés existent impulsant l'habitatge social i controlant els lloguers de manera "urgent" a les grans ciutats com Barcelona o Madrid. El relator de l'ONU per la pobresa extrema i els drets humans, Philip Alstom, ha fet un viatge de 15 dies per Espanya i ha conclòs que calen "mesures dràstiques" com la limitació de preus per pal·liar els problemes que està causant la crisi de l'habitatge a les persones amb rendes més baixes i evitar que la situació empitjori.

Alstom no ha dubtat a assenyalar els últims governs del PP: "Espanya, els últims deu anys, va decidir deixar que gran part de la pobresa continués, que s'estanqués", ha sentenciat. En aquest sentit, aquest relator també ha criticat la tendència de les institucions espanyoles a "acceptar la perspectiva de la indústria immobiliària" en comptes de provar nous models d'estabilització dels lloguers com els de París o Berlín, segons informa l'ACN. Al mateix temps, Alston té l'esperança que el nou executiu de Pedro Sánchez capgiri la situació.

La pressió sobre Sánchez perquè reguli els lloguers, doncs, augmenta. El toc d'atenció de l'ONU ha coincidit avui amb el segon dia de visita del líder socialista a Barcelona. El president espanyol s'ha reunit amb l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, en una trobada que ha durat una hora escassa i on la crisi d'accés a l'habitatge també ha centrat les agendes. Colau també ha deixat clar a Sánchez la necessitat urgent de regular el preu dels lloguers, que a Barcelona ja s'enfilen de mitjana per sobre dels 1.000 euros al mes. La limitació és un dels punts dels compromisos que van adoptar el PSOE i Unides Podem durant l'acord per formar el govern de coalició i per això aquest divendres Colau ha intentat arrencar "el compromís" del president espanyol. "Hem insistit en la necessitat de poder plasmar un primer esborrany per a la regulació de lloguers com més aviat millor", ha expressat Colau, que ha afegit que "la ciutat de Barcelona està compromesa per ajudar a aconseguir-ho".

El president socialista li ha respost que el govern espanyol està a favor de fer passes en aquesta direcció. "Estem disposats a actuar en el mercat de l'habitatge i que la política de lloguer no sigui una barrera per a molts col·lectius de Barcelona i altres ciutats", li ha contestat el president socialista, que també ha garantit –sense aclarir terminis– que "complirà" el seu compromís.

Reacció dels llogaters i els promotors

El Sindicat de Llogaters ha celebrat la "intenció" de Sánchez però ha demanat concreció. "De promeses de regulació ja se n'han fet unes quantes, que demostrin que ho volen fer", ha retret el portaveu del sindicat, Jaime Palomera, que ha remarcat que caldria tirar endavant la limitació amb una "mesura urgent perquè fer-ho a través d'una llei és un procés molt lent".

Els representants dels promotors, en canvi, són crítics amb la urgència. "Tot el sector, els promotors, els administradors de finques, la cambra de propietat i els APIs, hem dit ja que en aquests moments Catalunya no està produint la xifra d'habitatges que necessita", argumenta el president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Lluís Marsà. El representant del sector recorda que el 2019 s'ha tancat amb poc més de 14.000 habitatges iniciats, mentre que la xifra "necessària" és, segons el sector, 26.000 pisos anuals. Pel que fa a la limitació dels preus dels lloguers, Marsà és contundent: "Tenim experiències que diuen que a curt termini aquesta mesura pot ser ben intencionada però els resultats a mitjà i llarg termini són dolents". "El que cal és ajudar les iniciatives privades a posar més habitatge al mercat", ha afegit Marsà.

Per la seva banda el Sindicat de Llogaters respon que hi ha molts països europeus que ja limiten els preus des de fa dècades: "A Dinamarca tenen els preus regulats des del 1979 i l'apocalipsi no ha arribat, al contrari, el mercat és més estable i la relació entre ingressos i lloguers més raonable", contesta Palomera.

Rellançar la capitalitat cultural i científica de Barcelona

Feia 11 anys que cap president espanyol no visitava l'Ajuntament de Barcelona. L'últim va ser el també socialista José Luís Rodríguez Zapatero, el 2009, sota el mandat de Jordi Hereu. Aquest matí Colau també ha agraït a Sánchez el "retorn a la normalitat en les relacions". "Ahir vam veure un punt d'inflexió, una nova etapa constructiva i de respecte", ha assegurat Colau, que, durant la compareixença conjunta al Saló de Cent de l'Ajuntament, ha concretat que les dues administracions han acordat recuperar un conveni per rellançar la capitalitat cultural i científica de Barcelona a l'Estat, actiu durant l'etapa de José Luís Rodríguez Zapatero a la Moncloa i interromput amb els governs del PP.

Aquest conveni, previst a la Carta Municipal de Barcelona, preveu el finançament per part de l'Estat de grans infraestructures i projectes culturals i científics a la ciutat. El conveni del 2010, l'últim que es va signar, va suposar una injecció de diners addicionals per a la ciutat de 25,8 milions d'euros. El nou acord preveu que, aquesta vegada, la inversió també "hauria d'estar a l'entorn d'aquesta xifra". "Considerem fonamental que al segle XXI, el de les grans ciutats, es reactivin alguns instruments interadministratius per compartir reflexions, demandes i problemes que tenen els veïns i veïnes de Barcelona", ha dit Sánchez, que ha subratllat que "és important superar el terme cocapitalitat per començar a parlar de colideratge".

A banda d'aquest acord per rellançar la capitalitat de la ciutat, el govern espanyol també s'ha compromès a donar suport a la proposta de l'Unesco a la Global University Network for Innovation amb l'objectiu que, l'any que ve, la capital catalana sigui la ciutat d'acollida. Seria la primera vegada que se celebra una conferència d'aquestes característiques fora de París.

Sánchez també ha assegurat que el seu executiu té intenció de reprendre la comissió de col·laboració interadministrativa entre l'Estat, la Generalitat i la capital catalana, regulada des del 2006 però que tampoc no es convoca des del 2011. El líder socialista ha explicat que "recuperar la normalitat" també passa per tornar a establir el diàleg entre totes les administracions i convertir les paraules en fets: "No es quedarà en un paper", ha sentenciat el president espanyol.