Acusen Agbar d'"intimidar" amb litigis els municipis que volen l'aigua pública

BarcelonaLa municipalització de l'aigua topa amb els tribunals en múltiples processos que han iniciat 42 municipis i ens locals a Catalunya per recuperar la gestió del servei directament o a través d'empreses públiques els últims anys. Al darrere de les denúncies hi ha les empreses concessionàries d'aquest servei bàsic, Agbar i les seves filials, a qui diverses entitats socials i veïnals acusen d'utilitzar la judicialització per "intimidar" els municipis i que desisteixin del seu objectiu.

El litigis en marxa, tal com va publicar l'ARA, s'han obert en resposta a iniciatives de ciutats com Terrassa i Barcelona –on va quedar truncada la consulta ciutadana–, però també d'una llarga llista de municipis més petits com Collbató, Olèrdola, Tremp i Bellpuig. "En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha més de vint denúncies en marxa per intentar auditar la xarxa, abaixar tarifes o per passar informació a les entitats demanada per la llei de transparència", ha apuntat Míriam Planas, d'Aigua és Vida.

Planas ha criticat l'estratègia d'Agbar i ha celebrat que en alguns casos la judicialització acaba donant la raó als ajuntaments. Aquest mateix dijous, Arenys de Munt ha obtingut una victòria davant de Sorea –filial d'Agbar– als tribunals. L'empresa haurà de pagar 400.000 euros al consistori per inversions que no va fer a la xarxa quan n'era la gestora abans que el municipi prengués les regnes del servei, segons ha avançat Ràdio Arenys de Munt. La sentència del TSJC és ferma després d'un llarg contenciós en què la concessionària exigia a l'Ajuntament més de 600.000 euros.

El municipi va ser pioner fa deu anys en recuperar la gestió de l'aigua, un pas que ara volen fer molts altres en un camí que troben "ple de traves", segons Aigua és Vida. L'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Sánchez, assegura que l'experiència del municipi els ha demostrat que les empreses que treballen en monopoli "són ineficients i fan una mala gestió" que acaba costant diners als ajuntaments, que han demostrat que poden ser "més eficients" sense enriquir-se amb un dret bàsic. Un total de 28 municipis han aconseguit municipalitzar l'aigua en l'última dècada i n'hi ha 150 més que ho volen fer en un futur pròxim. Entre aquests hi ha Ripollet, que ja ho té tot gairebé a punt per fer el pas, mentre que en altres ciutats com Granollers es preparen futures consultes a la ciutadania.

En el cas de Barcelona, el procés judicial engegat per l'empresa va tombar definitivament el reglament que havia de permetre que el debat sobre municipalitzar l'aigua arribés als ciutadans en forma de consulta. "El reglament era un avenç per tenir noves eines democràtiques, com les consultes. Caldrà tornar-ho a engegar a la ciutat i ens en sortirem", ha augurat la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez.

Les entitats, que han presentat un manifesta conjunt aquest dijous, han avançat que preparen accions per respondre a l'estratègia d'Agbar, que veuen com un "abús de poder clar", segons ha criticat el president de la Fede.cat, Luca Gervasoni. El front comú es visualitzarà en una trobada el 31 de maig de totes elles per defensar el dret a l'aigua pública, un bé bàsic que cada cop serà més valuós en un escenari de crisi climàtica que el pot fer més escàs, segons ha apuntat Planas.