Els acusats pel crim de la Urbana esquiven el primer assalt

Barcelona“Serà un judici de deduccions”, advertia el fiscal Félix Martín als membres del jurat que jutja el crim de la Guàrdia Urbana, l’assassinat de l’agent Pedro Rodríguez que ha assegut al banc dels acusats la seva parella, Rosa Peral, i l’amant d’ella, Albert López. Amb el cos de Rodríguez calcinat -el van trobar cremat al cotxe al pantà de Foix- van desaparèixer les principals proves per poder esbrinar la causa i els responsables de la mort. Els setze primers testimonis del judici han dibuixat al jurat els canvis en les estratègies exculpatòries dels acusats, però durant el seu relat han aportat elements que beneficien i que perjudiquen López i Peral, que han superat el primer assalt en un judici que s’allargarà setmanes.

Les acusacions apunten a una coautoria dels dos processats. Ara com ara ningú ja no dubta que Rodríguez va morir la nit de l’1 al 2 de maig. Amb mímica, la parella de l’exmarit de Peral va relatar com una de les filles de l’acusada va explicar què va veure aquella nit: Peral i Rodríguez van discutir i van arribar a les mans. La nena hauria vist com la seva mare baixava les escales agafant la víctima per l’espatlla. “Cloc, cloc, cloc”, feia el cos topant amb els esglaons. “Li va donar una medicació que el Rubén [l’exmarit de Peral] es prenia per a la ciàtica perquè es calmés, perquè estaven discutint molt fort”, va assegurar una companya de presó que li havia dit Peral.

La següent imatge de la nena és la de la mare netejant-se la sang. Tot i així, la companya de presó de Peral va assegurar que la dona li havia confessat que havia anat a l’habitació de les filles “per tapar-los les orelles”. De matinada, López arriba a casa de Peral. Poc abans, li ha trucat des d’un telèfon de prepagament que ha adquirit dies abans i que només s’utilitza un cop. L’endemà Peral explica a tothom que ella i Rodríguez han discutit i que ell ha marxat. També al seu pare, que no s’estranya quan veu un cotxe vermell recollint la filla. Sap que era de López, tot i que “no el coneixia de res”, diu.

Canvis d’estratègia

Peral i López apuntaven inicialment en una mateixa direcció: “Em va dir que era la Màfia”, explicava una amiga d’ella. “Deia que el Pedro tenia coses rares”, apuntava un amic de López. Després, Peral assenyala l’exmarit, però quan comença a veure que la poden inculpar, desvia l’atenció cap a López. “Em diu que té por de l’Albert i que pugui fer mal a les nenes”, explica un agent que va acostar-se a Peral després que es trobés el cos de Rodríguez. Aquesta és la tesi que ha mantingut al judici la seva defensa. López manté que Peral va matar la víctima i que ell la va ajudar a desfer-se del cos.

Els investigadors van trobar al cotxe de la víctima restes de plom. Sospiten que es podria tractar d’una bala, potser de l’arma de Peral. “Rosa no deixava la pistola a l’armeria”, va assenyalar un amic d’ella i López, que també és guàrdia urbà. López va explicar a un altre amic a qui va anar a veure a l’hospital que la víctima “tenia un tret al cap”, tot i que l’única cosa que havia transcendit és que el cos estava completament calcinat. La interna que va coincidir a la presó amb Peral assegura que l’acusada va demanar-li ajuda per buscar per internet “si es podia saber la causa de la mort” en un cos cremat.

La planta baixa de la casa de Peral va canviar d’aspecte a principis de maig. Les parets es van repintar i el sofà va desaparèixer. “Estava ple de ratolins”, deia el pare de Peral. Un veí va sentir el soroll d’una motoserra el 3 de maig. Els investigadors sospiten que els acusats s’estaven desfent del moble.

Un perquè poc clar

La tesi de les acusacions és que Peral va veure en la mort de la seva parella una doble oportunitat per desfer-se del control de Rodríguez, que era una persona gelosa i l’“aclaparava”, i intentar culpar de l’assassinat l’exmarit, amb qui tenia pendent el procés de custòdia de les filles. Tres setmanes abans del crim Peral confessa a les seves amigues en una terrassa d’un bar que dubta entre continuar amb Rodríguez o quedar-se amb López. Aquell dia López es presenta al local vestit d’uniforme i li entrega un anell de compromís. Ella se’l posa, però a l’altra mà manté el de Rodríguez.

Segons una amiga, Peral s’acabarà decantant per Rodríguez. “Vesteix i folla millor”, els diu. Les acusacions sospiten que les setmanes posteriors alguna cosa canvia o bé perquè Peral torna a decantar-se per López o perquè Rodríguez descobreix la relació. Això és el que hauria detonat la discussió la nit del crim, tot i que el pare de Peral va assegurar que aquell 1 de maig havien passat “un dia en família” d’allò més normal. Sense testimonis directes, el jurat haurà de llegir entre línies. Caldrà veure si troben prou elements per treure’n l’entrellat.

Albert López

“L’Albert era una persona molt tranquil·la, no era ni de bon tros una persona violenta. Es portava bé amb les nenes i tampoc li vaig veure cap mena de lesió aquells dies ni cap canvi físic”.

“Jo tenia un tracte correcte amb l’Albert. És a partir del moment que detecto les infidelitats [la relació entre Peral i López] que ella em diu que l’Albert és un home dominant i violent”.

“Vaig començar a preguntar-li [a Peral] de qui sospitava i em va començar a explicar que la relació amb l’Albert era intermitent, que ell i el Pedro no es portaven bé i que ella li tenia por”.

“Em va dir [sobre el moment que apareix el cos de la víctima] que havien trobat el cotxe cremat i diria que també va comentar que el cadàver també presentava un tret al cap”.

Rosa Peral

“Jo crec que ella intentava no mostrar res de cara a les nenes [en referència a les filles de Peral], però el dia que es va trobar el cos del Pedro la vaig veure enfonsadíssima”.

“Quan la vaig tornar a veure a la porta de l’escola estava afectada, com en estat de xoc, anava desarreglada i la vaig trobar apagada respecte a com ella era normalment” .

“Hi havia una medicació que prenia Rubén [l’exmarit de Peral] per a la ciàtica i ella li va donar amb aigua al Pedro perquè es calmés, perquè estaven discutint molt. Això és el que em va dir la Rosa”.

“Ella mai et deia les coses directament, havies de llegir entre línies. En funció de qui tenia davant explicava les coses diferent, jo mateixa ho vaig veure en diverses ocasions”.