Un activista musulmà amb ordre d'expulsió: "Fem nosa els que denunciem la islamofòbia"

BarcelonaFa dues setmanes que Mohamed Said Badaoui no passa per la casa que comparteix amb els seus tres fills i la seva dona. L’home, un veí de Reus i activista pels drets de la població musulmana, té des del 5 d’agost una ordre d’expulsió d’Espanya, acusat d’haver-se radicalitzat i de publicar missatges a les xarxes promocionant l’odi en contra d’Occident. Said ho nega i al·lega que es tracta d’un muntatge policial, que ha construït un informe ple de “mentides”. “No en tenen cap prova”, ha dit, després de l’acte que el grup de suport al seu cas ha fet al Col·legi de Periodistes de Catalunya, en què han participat, entre d’altres, la diputada republicana al Congrés Maria Dantas i el regidor cupaire reusenc Edgar Fernández.

Said va arribar fa 30 anys del Marroc a Tarragona amb la seva família, quan ell tenia 10 anys. No va ser fins al juny del 2020 que va iniciar els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola. Just dos anys després se li va comunicar que se li denegava la petició al·legant que estava radicalitzat. Quan encara no s’havien resolt els recursos, la Policia Nacional va emetre una ordre d’expulsió que, segons el seu advocat, es pot fer efectiva en qualsevol moment. “En dues hores poden deportar-lo i ens n'assabentaríem quan ja fos allà”, explica el lletrat Iván Aybar. 

Missatges a la xarxa

A l’informe d’expulsió, la Policia Nacional assegura que Said és el portaveu d’una mesquita assenyalada com a perillosa en l’època en què el popular Jorge Fernández Díaz ocupava el ministeri de l’Interior i que professa el salafisme (un corrent de l’Islam). A més, la policia diu que Said va lamentar, en una publicació a Facebook després dels atemptats a Barcelona, que els atacs contra la mesquita de Montcada i Reixac quedessin silenciats. A l’acte del Col·legi de Periodistes Said ha rebatut aquestes acusacions i les ha atribuït a la voluntat de castigar les persones que, com ell, “denuncien les discriminacions” i vulneracions de drets de les persones musulmanes. En aquesta línia, Aybar exposa que l’administració espanyola recorre a “una arma d’aparença legal”, com és la llei d’estrangeria, per expulsar qui “va contra l’islam institucional i controlat”.

Per contra, Said es presenta com un activista que des de fa molts anys treballa per “teixir ponts” entre comunitats, “obrint les portes de les mesquites”, però també col·laborant amb serveis socials fent acompanyament de migrants que necessiten ajuda de qualsevol mena. “Totes les acusacions es basen en missatges a les xarxes socials en què reivindico i denuncio”, diu l'activista, que es queixa, per exemple, del fet que els municipis amaguin les mesquites en polígons industrials, allunyats del centre. 

Malgrat tot, assegura que no l'ha sorprès la persecució policial i explica que era una possibilitat que temia des de feia anys. “Els que denunciem injustícies dels musulmans fem nosa i som perseguits”, sentencia. 

Sense dubtes a denunciar

Com a president d’Adecom (Associació en Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana), Said afirma que sempre ha denunciat aquest “racisme i islamofòbia institucionalitzats”, de la mateixa manera que ha animat els que ho patien de manera directa a fer-ho. Per això, diu, no tenia cap altre camí que fer visible el seu cas, ja que si no hagués dit res hauria sigut un “hipòcrita”. La seva por és que en qualsevol moment, i sense avís previ, els agents el vinguin a buscar. Ha passat el mes d’agost amb angoixa i exposa que cada cop que trucaven a casa seva, a la dona i els fills se’ls encongia el cor. El petit, de cinc anys, li ha arribat a preguntar: "Per què ens volen expulsar?" Des de fa dues setmanes, no dorm a casa per evitar la detenció i expulsió immediata. “Volem que presentin proves de què, quan i com”, insisteix, i retreu que se l’hagi jutjat i condemnat sense judici.

La notícia que Said està a un pas de ser forçat a retornar al seu país de naixement va provocar una forta reacció a Reus i, en només 48 hores, en plenes vacances del mes d’agost, es va organitzar un acte en suport a l’activista. Posteriorment n’han vingut més, i fins i tot Said ha estat rebut per la consellera d’Igualtat, Tània Verge, que ha valorat el seu compromís amb la societat i els drets humans.

A més, més de 1.200 entitats, partits polítics i persones exigeixen paralitzar la seva expulsió. Entre els signants hi ha Oxfam Intermón, Lafede, SOS Racisme i partits polítics com ERC, la CUP o En Comú Podem, que creuen que aquest és un cas “d’islamofòbia institucional”. El de Said és un “cas paradigmàtic”, s’ha referit Dantas, per la seva capacitat de denunciar la persecució i pel ressò que ha tingut. Des del grup de suport admeten que fer aquest pas no sempre és fàcil i denuncien que els musulmans i les persones racialitzades "tenen pocs espais per defensar els seus drets i denunciar-ne les violacions" i que la llei d'estrangeria els "relega a un lloc de no drets".