Acord per obligar els promotors a fer un 30% dels pisos nous per a habitatge social

BarcelonaAcord “històric” entre administracions per “corresponsabilitzar” el sector privat dels temes d’habitatge social. Després de dos mesos encallats, així és com van definir ahir l’Ajuntament de Barcelona i el Govern l’acord per obligar els grans promotors que facin una construcció a Barcelona a destinar el 30% de la promoció a l’habitatge social, una possibilitat inclosa a la llei catalana de l’habitatge que no s’havia fet servir fins ara.

Segons van explicar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la mesura entrarà en vigor “molt probablement” la setmana que ve, quan es publiqui l’acord al butlletí oficial. A partir d’aquest moment, la llei preveu que qualsevol promoció residencial d’obra nova -o bé gran rehabilitació situada en sòl urbà- i en parcel·les de més de 600 metres quadrats haurà de reservar un 30% del sostre per fer-hi habitatge assequible, és a dir, a l’abast de les rendes més baixes de la ciutat.

“D’una banda, aconseguim més parc d’habitatge social i, de l’altra, enviem un missatge molt clar al sector privat perquè, tot i que evidentment poden fer negoci amb el sector immobiliari, han d’entendre que un habitatge no és un bé qualsevol”, va emfatitzar. El grup promotor de la norma (la PAH, l’Observatori DESC, la FAVB, el Sindicat de Llogaters i l’ABTS) va celebrar l’acord com un triomf “del carrer” i van coincidir amb la lectura de Colau: “Sí que es pot; hem fet corresponsables l’empresa privada”, va exclamar la portaveu de la PAH, Lucía Delgado.

Tant el grup promotor com el govern de Colau van deixar clar que aquest és “només el primer cas”, i que el següent que volen aconseguir, amb la complicitat de la conselleria, és aprovar que la qualificació dels habitatges de protecció oficial sigui indefinida, i no temporal com fins ara. “El que no pot ser és que els esforços públics es perdin perquè amb els anys [aquestes promocions] es privatitzin”, va argumentar Colau.

El conseller Calvet és qui es va encarregar de posar-hi els matisos. Tot i remarcar que és una norma recollida a la llei, Calvet va puntualitzar que es pot fer “sempre que sigui viable econòmicament”. Aquest punt -les garanties per als promotors-és el que havia mantingut la mesura encallada durant dos mesos, des que l’Ajuntament va aprovar-la a finals de setembre. Un retard que ahir Colau tampoc va passar per alt: “Hem d’admetre que anem una mica tard i aquests últims dos mesos ens hauria agradat anar més ràpid”, va etzibar.

Les excepcions a la norma

Segons la conselleria, però, el redactat tenia “febleses” que podien tombar la llei en cas que algun promotor la portés als tribunals. Per això hi han fet algunes concrecions. Les finques o solars adquirits durant el primer semestre del 2016, i que segons un estudi econòmic poden tenir “certa inviabilitat”, s’estudiaran cas per cas per veure si s’aplica la totalitat de la reserva (30%) o un percentatge inferior ajustable en cada cas, que determinarà el consistori. A més tindran dos anys de carència abans d’aplicar la norma.

D’altra banda, en quedaran exemptes totes les llicències que s’hagin demanat fins al moment de l’aprovació. La norma tampoc afecta les grans rehabilitacions d’edificis catalogats, ni tampoc les obres de reparació i manteniment.

La proposta municipal també preveu que l’Ajuntament tingui el dret de compra preferent si els promotors volen desfer-se d’aquest 30% d’habitatge social.

Els promotors, en peu de guerra

El sector privat va tornar a alçar ahir la veu contra aquest canvi, i va assegurar que, lluny de solucionar l’emergència habitacional, la nova normativa “provocarà l’efecte contrari”. L’Associació de Promotors de Catalunya argumenta que la mesura podria generar “una paràlisi al sector” i afegir “encara més pressió sobre els preus, a causa del desequilibri entre oferta i demanda”. Els promotors defensen que a la pràctica aquesta reserva del 30% redueix el valor de tots els pisos lliures de Barcelona, reclamen una normativa estable i no descarten emprendre accions legals.