L’acollida dels joves immigrants enfronta les administracions

BarcelonaL’acollida dels menors estrangers no acompanyats (MENA) ha començat a generar retrets públics entre les administracions. Ja feia setmanes, i fins i tot mesos, que fora de micròfon es comentaven els primers recels. Però ahir la tinent d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, va assegurar que l’Hospitalet de Llobregat, a l’hora d’obrir un centre per atendre aquests joves a la seva ciutat, “no s’hi ha posat de cara”. Ortiz ho va dir a la comissió de drets socials, quan l’oposició va preguntar per quin motiu s’havia tancat el centre d’emergència al barri d’Hostafrancs -on aquest estiu es feia la primera rebuda dels MENA-. La tinent d’alcalde va afirmar que l’Hospitalet era la primera ciutat a què se li havia proposat acollir aquest centre i que té patrimoni de la Generalitat que podria servir per fer-lo.

Ortiz es va sumar ahir -a la comissió municipal- a la proposta que es va aprovar d’instar el Govern a construir un centre d’emergència per als joves immigrants a la ciutat, encara que va apuntar que es necessita aquest espai de cribratge i que la lògica diu que s’hauria de situar a prop de la Ciutat de la Justícia. Per això, Ortiz va reclamar que, a l’hora de buscar solucions, es reparteixin responsabilitats, i va recriminar la posició de l’Hospitalet. La Ciutat de la Justícia està situada, literalment, entre Barcelona i l’Hospitalet: el límit dels dos termes municipals passa pel mig dels diversos edificis del complex judicial. I Ortiz va ubicar el debat en aquest indret perquè fa dos mesos la jutge degana de Barcelona -que, com la fiscalia, públicament ha criticat la gestió dels MENA- va prohibir que els nois dormissin a la Ciutat de la Justícia mentre es fan els tràmits d’identificar-los i determinar-ne l’edat.

Però fonts de la Generalitat van explicar ahir que l’aposta de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) -que és la que assumeix la tutela dels menors no acompanyats- passa per descentralitzar l’acollida dels joves. La DGAIA està estudiant tenir més d’un centre d’emergència a Catalunya per fer les funcions de cribratge, amb la idea que puguin estar repartits arreu del territori. Pel que fa a la recriminació que Ortiz va llançar a l’Hospitalet, fonts d’aquest ajuntament van respondre que la ubicació proposada, a tocar de la Ciutat de la Justícia, eren els baixos d’un edifici -al carrer Victoria Kent- que està ocupat i que té una important “problemàtica social”. En aquest sentit, des del departament de Treball, Afers Socials i Famílies van assegurar que aquesta opció es va descartar des de la mateixa Generalitat perquè l’espai no es considerava “idoni” i van situar la proposta en converses de fa temps.

Altres possibles ubicacions

Fonts de l’Ajuntament de l’Hospitalet van afegir que, en tot cas, una altra ubicació que s’ha plantejat és l’antic recinte fabril de Can Batlló, al barri de la Bordeta, a Barcelona. Precisament, la setmana passada es va saber que en unes cases en ruïnes del camí de la Cadena -entre Can Batlló i la Ciutat de la Justícia- s’hi havien instal·lat una quinzena de menors que, segons els veïns, roben i inhalen cola. Però des de l’Ajuntament de Barcelona no van voler valorar ahir el ball de possibles ubicacions: van reiterar que la competència és de la DGAIA i que fa dos anys que reclamen l’obertura d’unes instal·lacions que serveixin per fer el cribratge. “Barcelona ha treballat des del primer moment més enllà de les seves competències”, va defensar la tinent d’alcalde de Drets Socials, que va remarcar la necessitat que tothom “remi” per fer front a l’emergència.

En la comissió d’ahir, el govern municipal de Barcelona també va donar la seva opinió sobre el centre d’Hostafrancs, que va tancar dues setmanes enrere, quan feia poc més d’un mes que havia obert. Segons Ortiz, no es va informar el consistori amb el temps adequat per poder veure quin impacte tindria l’equipament i el centre va tancar perquè, com va admetre el Govern, va quedar desbordat. L’ajuntament va denunciar que la situació actual posa de manifest “la greu debilitat del sistema de protecció a la infància a Catalunya” i va demanar “corresponsabilitat de les diferents administracions”. Ortiz va recordar que Barcelona ja acull menors no acompanyats i que al desembre de l’any passat hi havia 733 MENA en centres ubicats a la ciutat.

L’estira-i-arronsa entre Barcelona i l’Hospitalet per acollir un centre de cribratge dels joves immigrants no ha sigut l’únic enfrontament entre administracions dels últimes dies. Fa dues setmanes, Maià de Montcal -un poble de la Garrotxa de poc més de 400 habitants- va anunciar que crearia una comissió de treball entre l’ajuntament, la Generalitat i l’empresa que ha obert un centre on atén una vintena de MENA al municipi. El consistori ara ha aturat el procediment sancionador que ja havia engegat, però ha frenat l’acollida de més nois. L’ARA també ha pogut saber que els últims dies s’han posat en marxa nous equipaments al Berguedà i Osona per atendre alguns joves. Les arribades massives d’aquest any dels MENA han marcat un rècord històric a Catalunya i més de 30 municipis acullen els nois. En l’últim any s’han creat més de 100 nous equipaments.