Catalunya farà fixos 7.636 contractes sanitaris temporals abans del 2024

Barcelona / MadridLa Marta sap què és viure encadenant contractes de poques setmanes, de dies o fins i tot d’hores. Treballa d’infermera des de fa quatre anys, gairebé sempre al mateix centre, i mai ho ha fet amb un contracte fix. Dins seu es barregen sentiments de desconfiança i d’il·lusió davant l’aprovació del decret que permetrà estabilitzar 67.300 contractes de sanitaris a tot l’Estat. “Quan has vist companyes que ho han donat tot per la feina i es jubilen sense tenir mai un contracte estable t’acabes fent a la idea que correràs la mateixa sort. Fins que no ho vegi no m’ho creuré del tot, però és una notícia boníssima”, diu. El Jordi, metge d’urgències, recela una mica, però admet que sembla un primer pas per millorar les condicions de molts facultatius. “És evident que només volen complir amb la Unió Europea, però per fi fan alguna cosa. Espero que no es pensin que n’hi ha prou amb això. El sistema sanitari està precaritzat i cal que ens dignifiquin”, diu.

Ells són dos dels 7.636 professionals sanitaris que ocupen una plaça, sovint estructural, en un centre sanitari de l'Institut Català de la Salut (ICS) des de fa anys, alguns durant dècades, tot i no tenir cap contracte fix, com a interins o eventuals. Això ha passat a tots els àmbits del sector públic perquè s’ha abusat d’aquest tipus contractual. Ara, el govern espanyol s’ha posat a treballar per convertir en estructurals milers d’aquestes places i, així, posar fi a la precarietat i reduir al 8% la temporalitat al sector públic, segons el compromís entomat amb Brussel·les. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha explicat que l’objectiu d’aquesta estabilització busca “posar fi a la precarització” laboral dels treballadors sanitaris, el 40% dels quals estan en aquesta situació, segons dades del ministeri d’Hisenda i Funció Pública.

El decret aprovat aquest dimarts fixa que els professionals sanitaris podran estar un màxim de tres anys en una situació de temporalitat. A més, la norma també limita les causes per les quals es podran fer contractes temporals. A partir dels tres anys, s'hauran de crear les places, és a dir, convocar els concursos per estabilitzar-les. Per tant, això no implica que el Sistema Nacional de Salut (SNS) augmenti el seu personal (no implica noves contractacions), sinó que bona part del que ja treballa ara passarà a ser fix. 

Convocatòries per mèrits

Com hauran de ser aquestes convocatòries? El govern espanyol ha dissenyat dos processos marcats per l'antiguitat de les places. D'una banda, en el cas dels professionals que des d'abans de l'1 de gener del 2016 ocupen una plaça temporal que hauria de ser estructural i que no té titular, s'optarà per un sistema de concurs de mèrits. Tot i que s'hi podrien presentar diverses persones, el pes de la plaça recaurà en l'antiguitat i, per tant, es facilitarà que sigui la persona que l’hagi ocupat fins llavors qui se la quedi. De l'altra, sortiran a concurs-oposició les places que hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompuda els tres anys anteriors al 31 de desembre del 2020.

Per als sanitaris, signar contractes temporals implica tenir menys drets que els companys que sí que ocupen una plaça fixa, com ara cobrar menys, però també tenir més problemes per prosperar professionalment, dues denúncies reiterades pels sindicats. A Catalunya fa temps que els sindicats asseguren que l’administració menysprea els professionals sanitaris, sobretot els metges, amb la dilatació de la resolució de l’última convocatòria d’oposicions de l’ICS, celebrada l’any 2018 i paralitzada des de llavors.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar que els "criteris comuns" ja s'han pactat amb les comunitats autònomes, que són les que tenen les competències en sanitat, i que seran elles les que hauran d'obrir les convocatòries abans del 31 de desembre del 2022, amb les bases i els barems corresponents (que el govern espanyol vol que siguin equilibrats entre els territoris). En el cas de Catalunya, ja està en marxa un programa propi per assolir un 8% de temporalitat l’any 2024 i, a més de l’estabilització dels 7.000 professionals mitjançant el decret, es preveu fer-ho amb 4.700 professionals més a partir de noves convocatòries.

Compromís amb Brussel·les

La norma que ha empès el govern espanyol a moure fitxa ha sigut la llei d'estabilitat del sector públic aprovada el desembre de l'any passat amb els vots d'ERC i el PNB. Amb aquesta nova normativa les administracions públiques tenen l'obligació de convertir en fixes unes 300.000 places, fins ara temporals, a través d'oposicions, segons les estimacions del govern espanyol. Pel que fa a les comunitats autònomes, la temporalitat afecta un 30% dels treballadors públics, mentre que als ajuntaments és del 13% de mitjana. En canvi, a l'Estat la temporalitat és del 8%. En el cas de la Generalitat se situa en el 32%.

Ara les comunitats autònomes tindran fins al desembre del 2024 per convocar els concursos de mèrits que permetran convertir aquestes places de caràcter temporal en estructurals. Però cal tenir en compte que, tal com passa a les universitats, el focus es posa en "les places" i les seves casuístiques i no en "les persones", seguint el model de la nova llei d'estabilitat del sector públic. És a dir, malgrat que es posaran facilitats perquè els professionals temporals es converteixin en fixos, no vol dir que el canvi sigui automàtic i, per tant, no està assegurat que un professional sanitari es quedi amb la plaça que té, perquè s'hi podrien presentar altres persones. El procés d'estabilització de l'ocupació pública haurà d'haver-se completat el 31 de desembre del 2024, segons el compromís amb Brussel·les.