Acabar amb l’abús de poder d'alguns professors: la nova assignatura de la UPF
La universitat accelera els canvis per erradicar les actituds intolerables cap a certs col·lectius, sobretot doctorands
BarcelonaNo és tolerable que un estudiant de doctorat imparteixi totes les classes que té assignades el seu director de tesi. Ni tampoc que li toqui corregir els exàmens de l’assignatura. Ni que el mateix professor signi també els articles del doctorand sense haver escrit ni una línia. Tampoc que el director de tesi li demani cuidar els seus fills una tarda. Són situacions que s’han donat recentment a la universitat catalana i que la Universitat Pompeu Fabra pretén corregir: es busca un canvi de cultura de tots els seus membres per combatre l’abús de poder.
No es tracta de fer una llista de coses prohibides, sinó de donar exemples clars de situacions que no són tolerables en les relacions jeràrquiques dins la institució i també les que sense poder-se qualificar d'abús de poder poden generar malestar. Per exemple: és normal que la doctoranda i el director de tesi quedin al vespre a prendre una copa per parlar d’una qüestió acadèmica? Són escenaris que poden generar incomoditat a l’estudiant i que poden fer que es confonguin els rols de cadascú.
La UPF ha impulsat una sèrie de mesures per combatre l’abús de poder, conscients que durant molts anys hi ha hagut una cultura de certa tolerància dins la mateixa universitat cap a actituds que haurien de ser intolerables. Des de la institució que lidera la rectora Laia de Nadal s’admet que hi ha hagut coses que no s’han fet bé i que la pressió mediàtica dels últims mesos, a partir dels casos apareguts en premsa, ha accelerat els canvis. Entre ells els del catedràtic Vicenç Navarro o el subdirector d'estratègia de l’escola de negocis BSM, tots dos destapats per l’ARA. Admeten que l’abús de poder, en una institució tan jeràrquica, està arrelat i caldrà temps per corregir-lo: tant en la millor gestió dels casos actuals com en la prevenció de situacions futures.
Focalitzar en un col·lectiu
Des que l’actual rectora va requerir al març que s’avancés en aquesta direcció, l’equip de treball, que ha rebut assessorament extern d’una entitat, ha identificat els doctorands com el col·lectiu sobre el qual més èmfasi cal posar-hi. Són un grup nombrós, amb prop de 1.300 persones, i alhora molt atomitzat, un fet que els fa més "vulnerables" i amb un risc d’abús "més elevat", segons fonts de la mateixa institució. Una de les mesures, per exemple, que s’incorpora de la cultura anglosaxona, és que les persones que han patit una situació d’abús de poder i això hagi pogut afectar la nota final del seu doctorat, poden reflectir-ho a través d’un document confidencial. La nota que va treure aquesta persona s’ha d’entendre en un context d’abús de poder, relaten. Això no l’ha de perjudicar en els seus nous reptes professionals.
Així, la UPF impulsarà formació entre la seva comunitat amb relació a l’abús de poder –tangible i pràctica, asseguren– perquè la gent prengui consciència del que significa i com es manifesta. Serà obligatòria per als nous membres i voluntària –altament incentivada– per als que ja formen part de la institució, tot i que es donaran incentius perquè tothom s’hi impliqui. La formació anirà destinada als tècnics, tant de gestió com d'administració, al personal docent i investigador, i als estudiants de grau, màster i doctorat.
També s’implementaran accions per millorar la detecció i instrucció de nous casos, com la formació específica en perspectiva de gènere per a vuit funcionaris que han d’instruir les denúncies d’assetjament o abús de poder. En el camp de l’acompanyament i la reparació la UPF es compromet a pronunciar "disculpes institucionals" i el reconeixement públic dels errors comesos durant el passat si és necessari. "Zero tolerància i molta prevenció", ha resumit de Nadal.