Per què l'ACA no va obrir abans les comportes dels embassaments?

BarcelonaEl temporal Gloria ha portat els embassaments de Sau i Susqueda al seu límit. Un dels moments més crítics es va viure dimecres, quan l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va decidir obrir les comportes per reduir l’aigua retinguda als pantans, que havia augmentat considerablement a causa de les intenses pluges de la borrasca. La mesura, que pretenia fer front a una nova llevantada, va provocar desbordaments a la conca del Ter i l'evacuació de centenars de persones de zones pròximes inundables.

Aquesta situació ha fet aflorar les veus que posen en dubte si la gestió dels embassaments en funció de les previsions meteorològiques ha sigut la correcta. Si els pantans haguessin estat més buits quan va començar la tempesta, no hauria sigut necessari alliberar aigua enmig del temporal, amb el risc que això va suposar per a la població de la zona. Fonts de l’ACA sostenen que no es va optar per obrir les comportes dels embassaments abans que comencés el temporal per por a perdre aigua que era “necessària”.

Les mateixes fonts asseguren que des de pràcticament les primeres pluges els rius ja portaven molta aigua i que una crescuda dels cabals hauria desencadenat en una situació encara més arriscada per als veïns de les zones pròximes. Els experts, per la seva banda, apunten un segon factor: fins dimarts a la tarda no es va saber amb seguretat que hi hauria una última tongada de pluges molt intensa provocada pel temporal.

Canvi de plans

“No s’esperava l'última tongada de pluges de dimecres”, assegura la catedràtica de física de l’atmosfera i professora del departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, María del Carmen Llasat, que remarca que la mesura d’obrir comportes “es reserva per a situacions excepcionals i quan el riu no està tan ple”. Dilluns, quan la borrasca encara no havia fet estralls arreu del país, el pantà de Susqueda es trobava al 63% de la seva capacitat –l’aigua retinguda ocupava 104 hm(3 )i deixava un espai lliure de 61 hm(3)–. A Sau, les reserves ocupaven el 72% de la seva capacitat –167 hm(3) amb espai per a uns 66 hm(3) més–. Hi havia, per tant, espai per assumir grans quantitats d’aigua tot i la previsió que el temporal seria molt abundant.

Però l’arribada del front ja va enfilar dimarts la capacitat dels embassaments fins al 93%. Va ser llavors quan, al preveure un nou episodi de pluges durant el vespre, dimecres al migdia el conseller de Territori, Damià Calvet, va afirmar que era “necessari desembassar el sistema Sau-Susqueda”. L'operació es va fer de manera progressiva i aprofitant les hores de treva. Es va arribar a alliberar fins a 260 m(3)/s, la quantitat màxima que es pot extreure. L’ACA defensa que la decisió d’obrir comportes es va prendre per reduir al mínim les afectacions un cop la situació va ser insostenible.

“Si el riu no hagués anat tan ple s’haurien buidat els embassaments abans. Van voler evitar-ho, però dimecres a la nit el Ter ja anava al 99% de la seva capacitat, desbordava segur”, explica Llasart, que assegura que la mesura va originar una conseqüència “desgraciada però necessària”. L’alliberament d’aigua va provocar el desbordament del Ter, el confinament de prop d’una trentena de municipis i l’evacuació de centenars de veïns de casa seva davant possibles inundacions. “Era una qüestió de seguretat: buidar els pantans per evitar un trencament per excés d’aigua”, remarca l’experta.

Aquest matí la situació era delicada. Tot i haver obert comportes, l’embassament de Susqueda anava creixent de volum i estava al 108% de la seva capacitat, segons dades l’ACA. Aquest fet provocava que l’aigua sobreeixís per unes obertures superiors, que van estar abocant 900 m(3)/s al riu Ter, a més de 37 m(3)/s més que sortien a través d’uns conductes inferiors que passen per la central hidroelèctrica. L’aigua que s’estava deixant sortir al Ter des dels embassaments, sumada a la de la pluja i els torrents, va arribar a multiplicar per 250 el seu cabal habitual. A Girona el Ter va arribar a portar més de 1.000 m(3)/s, amb el perill de desbordaments que això implicava, i va inundar diverses zones de la ciutat.