Les víctimes catalanes de pederàstia a l'Església: "A Espanya no hi ha voluntat política" per investigar
Els activistes no col·laboraran amb les dues investigacions impulsades i pretenen crear una comissió de la veritat per a Catalunya
BarcelonaEls representants de les principals associacions que lluiten a Catalunya contra els abusos sexuals dins de l'Església catòlica no col·laboraran amb les investigacions del Congrés de Diputats, a través del Defensor del Poble, i de la mateixa Conferència Episcopal, a través del despatx Cremadas. Per aquest motiu, han creat la Plataforma Tolerància 0 i han presentat un informe tecnicojurídic fet per Miguel Hurtado, un dels activistes principals en aquest àmbit i víctima d'abusos sexuals al monestir de Montserrat, per dur a terme una investigació sobre els abusos sexuals a escala catalana, inspirat en la feina feta en països com Austràlia o el Regne Unit. A Espanya "no hi ha voluntat política", ha lamentat Hurtado, que, en canvi, creu que sí que existeix una majoria parlamentària a Catalunya per engegar aquest projecte, ja que tant la CUP com JxCat, ERC i els comuns avalen aquest model.
En qualsevol cas, la voluntat de la plataforma seria fer una investigació a escala estatal, i insisteixen que les dues investigacions que s'han iniciat fins ara no estan "deslegitimades" pel fet que hi falti la participació de tot l'activisme català, ja que hi ha "víctimes que han fet l’esforç de parlar, que hi han cregut i han tingut esperança", ha argumentat Vicki Bernadet, que ha exposat que "davant d’una oportunitat històrica" com aquesta "és una llàstima que no es faci del tot, que no hi hagi valentia". "No està deslegitimada, però la comissió hauria de tenir-nos en compte", ha afegit Manuel Barbero, pare d'una de les víctimes dels abusos comesos als Maristes: "No és una qüestió de venjança, sinó de justícia".
"Si no ens convencen les formes, ni el fons, i l’eina que ens proposen no és la correcta, èticament no hi podem col·laborar. Baixem del tren de les investigacions del Defensor del Poble i del despatx Cremades", ha dit Hurtado, que ha exposat que la proposta de comissió de la veritat que ells defensen la tenien els partits espanyols sobre de la taula abans de crear la investigació del Defensor del Poble, i que una de les grans diferències amb la proposta impulsada pel govern espanyol és la voluntat també d'"investigar l'encobriment". Ho farien basant-se en tres eixos: trobades privades perquè les víctimes puguin relatar de manera confidencial els abusos que van patir; audiències públiques en què se seleccionarien casos concrets i es cridaria a comparèixer les persones implicades; i una investigació exhaustiva sobre els arxius canònics. I alhora també demanen que hi hagi una xarxa robusta d’assistència psicològica per als supervivents.
Un dels mecanismes que s'hauria de legislar és dotar la comissió de poders coercitius per obligar els membres de l'Església a participar-hi. Això implicaria un canvi en el Codi Penal, i que per tant el Parlament traslladés al Congrés una petició en aquest sentit. "Si vostè no ho fa, haurà de respondre davant dels tribunals per un delicte de desobediència. És una part fonamental diferent de la del Defensor del Poble. El cardenal Omella pot dir que col·laboraran, però el bisbe de Toledo pot dir que això és una caça de bruixes i no fer res", ha dit Hurtado per posar un exemple de les traves que es poden trobar si no es legisla a Madrid per adaptar el Codi Penal.
No investigar-ho tot alhora
Esther Pujol, que va patir abusos per part del mossèn de la seva parròquia, ha posat el seu exemple per explicar la necessitat que s'obligui l'Església a col·laborar. "Se’m va negar l’accés als arxius canònics i a la resolució del meu propi cas; estic pendent de resposta del Vaticà", ha dit Pujol.
A l'acte de presentació –en què s'ha xifrat en 17 milions d'euros anuals el pressupost de la comissió de la veritat a escala espanyola– hi era també l'escriptor Alejandro Palomas, que al gener va explicar els abusos que va patir de petit al col·legi La Salle de Premià de Mar. Palomas considera que en la seva reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez va ser sincer i li va traslladar "voluntats" que després no s'han complert per la complexitat política. L'escriptor ha volgut valorar el compromís del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb qui també es va reunir, i de qui ara espera respostes.
Un dels punts que han remarcat els cinc activistes durant l'acte és que cal investigar els abusos en totes les esferes de la societat, però primer s'hauria de posar el focus en els abusos sexuals a l'Església i, posteriorment –o en paral·lel–, fer-ho a la resta d'àmbits. Consideren que el procés de la comissió hauria de durar uns tres anys i no uns mesos o un any, com han manifestat el despatx Cremades i el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, a qui Hurtado ha desacreditat per fer aquesta feina pel seu passat com a professor en col·legis religiosos mentre es cometien abusos. Sobre Cremades, un despatx vinculat a l'Opus Dei, Barbero ha manifestat que la investigació que estan fent "no és una comissió de la veritat" sinó "un control de riscos".