"De petits et diuen que no agafis caramels de desconeguts, però no t'ho diuen de coneguts"

BarcelonaEn un 80% dels casos, l’abusador sexual infantil és una persona pròxima al cercle més íntim de la criatura. Pares, familiars, amics de la família, professors, monitors de lleure, capellans... S’aprofiten d’aquesta confiança i amb “la falsedat de donar amor” enganyen l'infant, quan “encara no té capacitat de discernir”. La cantant i compositora Lídia Pujol va ser una d’aquestes criatures, que al mirar el documental Infancias rotas a TVE li va regirar tots els records. Per això dona suport a iniciatives com la de la Fundació Vicki Bernadet, que en vigílies del Dia Internacional contra l’Abús Sexual Infantil, apel·la a la societat a estar “atenta” per detectar-ne els casos. “Sempre t’alerten que no agafis caramels de desconeguts, però mai t’ho diuen de coneguts”, assenyala l’artista.

Però no sempre és fàcil que una criatura posi paraules a què li està fent un adult de confiança, bé perquè no és conscient dels abusos o perquè tampoc sap com expressar-ho. Hi ha un cert temor que no creguin el seu relat i els abusadors puguin castigar-los. L’alerta ha d’estar encesa per detectar “un canvi sobtat inexplicable d’actitud de la criatura”, apunta Pilar Polo, psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet, una de les grans referents en l’atenció a les supervivents d’abusos en la infància. El gruix de les 1.500 persones que cada any truquen a la porta de l’entitat són persones adultes abusades durant la infància.

També Ester Pujol (sense cap relació amb la cantant) va patir abusos sexuals d’un capellà durant unes colònies. Era el 1989 i els seus pares de seguida la van creure i la van acompanyar, malgrat les reticències d’aquella època en què encara hi havia molts silencis al voltant dels abusos. Aquest suport familiar, diu, li ha permès tenir una vida “sana” amb una teràpia psicològica per superar el trauma. Admet que les víctimes encara senten certa “vergonya i incomoditat” al parlar-ne, però n’està convençuda de l’eficàcia de parlar i denunciar quan s’està a punt personalment de fer el pas. “El silenci és el còmplice més gran dels abusadors. Sempre que el trenquem, estem ajudant a fer desaparèixer aquest abús de poder, que sempre és el que preval en un abús”, indica. 

Agafant aquest fil, Lídia Pujol convida les famílies o les escoles “a tenir converses en confiança” amb criatures, explicant-les què és i com s’expressa l’amor, respectant la llibertat del propi cos així com el desig. “Hem de veure i no només mirar; escoltar i no només sentir les criatures”, indica Pujol, membre de l’entitat Tolerància Zero i una de les poques dones que han denunciat la pederàstia de l’Església. En el seu cas, ja d’adulta, va poder enfrontar-se amb el seu abusador i, malgrat que es va obrir una investigació interna, mai n’ha sabut el resultat. L’abusador és mort i penalment el seu cas ha prescrit; “un mur” que li agradaria que desaparegués per a una millor cura de la ferida que provoca aquest tipus d’abús.

La Fundació ha posat en marxa una campanya amb el lema "Soc jo", que constata la familiaritat dels abusadors amb les seves víctimes i que també pretén que les famílies no mirin cap a una altra banda. "Hi ha moltes infàncies i no totes són boniques. Hem d'estar atents i disposats a ajudar els que no l'han tinguda perquè les xifres sobre abusos sexuals infantils no són exagerades", ha destacat Polo, que també ha reclamat pressupost i drets per a les polítiques de la infància.