Universitats admet un buit normatiu per detectar assetjament a l'àmbit de les PAU

Barcelona / BellaterraEl cas del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de les proves d’accés a la universitat (PAU) Ángel Gallego ha encès les alarmes al món universitari. Les denúncies per assetjament i abús de poder contra el responsable dels exàmens de llengua i literatura espanyola han permès detectar al departament d’Universitats que existeix un buit normatiu en matèria d’assetjament: els protocols no regulen l’àmbit de les PAU i la relació que s’estableix entre alumnes i professors i coordinadors dels exàmens. A més, en alguns casos, els estudiants que realitzen les proves per accedir a la universitat són encara menors d’edat.

El cas de Gallego avançat per l’ARA dijous posava de manifest que el docent utilitzava les xarxes socials per entrar en contacte amb estudiants de batxillerat que volien presentar-se a les PAU sota el pretext d’abordar contingut acadèmic. A partir d’aquí, feia ús de la seva condició de coordinador "per acostar-se a les potencials víctimes" i establir contacte directe i individual amb alguna d’aquestes estudiants, segons admet el departament. Durant els últims mesos, les conselleries de Recerca i Universitats i d’Igualtat i Feminismes havien treballat en un protocol-guia contra l’assetjament sexual en l’àmbit universitari. Es tracta d’un nou document que ha de servir a les diferents universitats catalanes com a eina d’orientació perquè actualitzessin els seus propis protocols, respectant sempre l’autonomia de cada centre, que adapta cada text a les seves pròpies especificitats. Dimarts vinent, el Consell Interuniversitari de Catalunya que ha vehiculat el nou protocol-guia té junta i s’abordarà aquesta qüestió. D’una manera o altra, tot el que fa referència a les PAU s’ha d’incloure i regular: delimitar les funcions tant dels coordinadors de les proves com dels mateixos professors que estan presents als exàmens.

L’agost del 2022, la conselleria d’Universitats va tenir per primera vegada informació sobre el cas de Gallego a través del sindicat CGT. Al novembre es van aportar nous elements: el docent utilitzava Instagram i Twitter per entrar en contacte amb estudiants de batxillerat. Llavors, però, Gallego estava de baixa i es va nomenar una substituta per encarregar-se de preparar els exàmens per a les proves d’aquest 2023. Fins fa unes setmanes, que, un cop retornat a la UAB, Gallego també es va reincorporar a la seva funció de coordinador de llengua i literatura espanyola. Dilluns, però, està prevista una reunió de la comissió que el va designar amb l'ordre del dia de substituir-lo. Durant les últimes setmanes, Universitats ha detectat que el docent també feia xerrades a diversos instituts de Catalunya com a coordinador de la matèria de llengua i literatura espanyola, una pràctica que no està entre les seves atribucions.

El conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, ha valorat en declaracions a Ràdio Estel el fet que el professor de filologia denunciat estigués implicat en les proves d'accés a la universitat. Nadal ha assegurat que, quan ho va saber, immediatament va exigir la convocatòria de la comissió del Centre Interuniversitari de Catalunya (CIC) que el va nomenar perquè sigui apartat de les proves. “I si ho hagués sabut l’11 d’octubre, quan vaig ser nomenat, ho hauríem fet llavors”, ha dit. El conseller ha admès que és possible que amb anterioritat algú de l’administració o del departament n'hagués sabut alguna cosa, però ha assegurat que ell no en tenia constància.

Nadal demana "sanció immediata"

El conseller d’Universitats ha demanat ser “molt més proactius” i apartar preventivament els professors o catedràtics de seguida que hi hagi una denúncia per assetjament. Els dos professors denunciats són un catedràtic de física –un cas destapat pel digital Eldiario.es– que hauria assetjat sexualment una doctoranda i un professor de filologia hispànica, Ángel Gallego, fet públic ahir per l'ARA i que ha estat denunciat per assetjament sexual i laboral per vuit estudiants. En el primer cas, el catedràtic no va ser apartat de la docència fins que no va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona. “No poden passar ni setmanes ni mesos”, ha dit Nadal, que ha afegit que “de vegades fa la impressió que entre que es produeix la primera alerta i que es ratifica una reacció passa massa temps”. “Quan apareix un cas, sanció immediata de caràcter preventiu. S’ha de ser contundent en inici, perquè si no els temes es podreixen i es perpetuen, i no pot ser de cap manera”, ha insistit.

L'ARA va avançar ahir que la mateixa universitat, la UAB, suspenia de sou i feina durant catorze mesos el professor de filologia hispànica denunciat per vuit estudiants. Davant aquests dos casos tan seguits, el conseller ha assegurat que cal ser més proactius i actuar abans, de seguida que hi hagi una primera alerta. “Hem de ser contundents i fulminants. S’ha de separar la poma del cistell”, ha insistit el conseller, que ha indicat que si hi ha una denúncia ha de deixar d’haver contacte “no entre la denunciant i el denunciat, sinó entre el denunciat i tots els alumnes”. “Només així apartarem els problemes”, ha reblat.

La UAB fa "autocrítica"

La secretària general de la UAB, Esther Zapater, ha dit aquest divendres que la universitat fa "autocrítica" de com s'ha actuat amb els casos d'assetjament, mala praxi i abús de poder del professor de lletres Ángel Gallego. "No hem estat capaços de transmetre la suficient confiança a les persones denunciants", ha afirmat Zapater, que també ha plantejat la possibilitat d'incorporar canvis en el protocol contra l'assetjament "per escurçar els terminis en la mesura que sigui possible i dins el marc legal".

La UAB va rebre les primeres denúncies sobre aquest cas el març del 2022 i la resolució del rector que sanciona el professor ha arribat el febrer del 2023. "Hem d’aconseguir que les víctimes tinguin confiança en nosaltres. Han de saber que els protocols es fan i s’executen, i que hi ha reparació i sancions. Aquest és el marge de millora que tenim", ha afegit la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres, Margarita Freixas. "De tots els processos, n’hem de treure lliçons. Entomem la part que podem millorar, però necessitem reformes en el marc legal que ens ajudin", ha destacat Zapater.

Sobre les accions preses per la UAB arran de la queixa col·lectiva feta per 80 alumnes contra el professor de lletres, Freixas ha subratllat que quan en van tenir coneixement es va desdoblar l'assignatura i "es va afegir una altra professora perquè vetllés perquè es fessin bé les praxis docents". Sobre l'ús de les xarxes socials amb contingut docent del professor, "se li va comunicar que la UAB ho prohibeix i ell va dir que passaria a tenir xarxes socials privades". Tot i això, Gallego tenia els comptes d'Instagram i de Twitter públics fins fa unes setmanes. El professor va estar de baixa del setembre al gener, quan va tornar a impartir classes.

Pel que fa a la seva suspensió –que s'aplicarà a partir de dilluns, arran de la resolució del rector–, Zapater ha argumentat que "aquesta mesura no es pot prendre en un estadi molt inicial perquè es vulneraria la presumpció d'innocència". La secretària general de la UAB ha dit que està "totalment d'acord" amb les declaracions del conseller d'Universitats, Joaquim Nadal, tot i que ha fet una puntualització: "Amb les eines que tenim s'ha d'aplicar el marc legislatiu vigent".

Per la seva banda, una seixantena d'estudiants s'han manifestat a l'entrada del rectorat de la UAB per protestar contra els casos d'assetjament de professors destapats aquesta setmana.