Els Mossos confirmen sis denúncies a Catalunya per punxades a noies en discoteques

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra han confirmat sis casos a Catalunya de noies que denuncien haver rebut injeccions mentre ballaven en una discoteca. El primer precedent es va detectar el 10 de juliol a Lloret de Mar, quan una jove de 18 anys va alertar que havia notat una fiblada al braç a la pista de ball del club nocturn St. Trop’. El testimoni, recollit en exclusiva pel diari ARA, explica que va sentir molta coïssor a la zona de la punxada i malestar general, i va tenir el braç totalment adormit durant més de dues hores.

De fet, segons els Mossos, totes les denúncies de possibles submissions químiques a través de punxades que estan investigant van passar a Lloret, en diferents locals a menys de 100 metres de distància; excepte l'últim cas –el sisè–, que va passar a Barcelona. La portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, ha explicat a Catalunya Ràdio que justament aquest dilluns van contactar amb l'últim cas detectat, el de dues noies que aquest cap de setmana van explicar en unes stories d’Instagram que havien rebut una injecció al braç i una a la cama al local d’oci nocturn Les Enfants de Barcelona. Arran de l’enrenou mediàtic dels missatges, els Mossos han contactat amb les autores dels missatges i, segons Escudé, presentaran la denúncia aquest dimarts. En tots els casos, les víctimes són joves d'entre 18 i 25 anys que haurien patit les punxades mentre estaven en discoteques.

De moment, però, en cap de les sis investigacions policials obertes s’ha pogut determinar si les noies van rebre la injecció d’algun tipus de substància psicotròpica o sedant. És per això que, en declaracions al diari ARA, els Mossos d’Esquadra insisteixen que “com que la punxada en si mateixa no és un delicte, és fonamental que les víctimes aportin una anàlisi toxicològica per ajudar a aclarir les motivacions d’aquesta nova pràctica”. Demanen, doncs, que les noies que notin aquest tipus de fiblades acudeixin ràpidament a un centre mèdic per poder identificar a temps els rastres d’una possible droga química a la sang. Els hospitals, però, conscients de la delicadesa del tema, per ara no volen fer declaracions públiques al respecte i admeten que estan treballant en quin protocol engegar en aquests casos. Això sí, com en qualsevol incident amb una agulla, garanteixen l’activació del tractament retroviral contra possibles infeccions de VIH o hepatitis. Fonts de l'Hospital Clínic han assegurat a l'ARA que des de principis d'any han rebut alguna pacient que ha patit aquest tipus d'agressió, però matisen que són "molt poques".

Sobre les recomanacions dels Mossos d’acudir als professionals sanitaris abans de fer la denúncia, la família de la primera jove denunciant de Lloret de Mar respon que “sense el suport previ dels policies és més difícil que a l’hospital et facin cas” i per això demanen “que els agents ajudin les víctimes a demanar analítiques als centres mèdics o ofereixin el seu propi metge forense”. 

Missatge de calma

Ara mateix l’objectiu dels Mossos se centra en determinar l'objectiu dels autors d’aquesta pràctica, que, d’entrada, en cap de les sis denúncies s’ha pogut vincular amb una agressió sexual o un robatori posterior. Així, amb totes les hipòtesis encara obertes, el cos policial treballa per “dimensionar l’abast del problema” i no vol llançar cap missatge de psicosi o alerta generalitzada. La portaveu dels Mossos d'Esquadra ha explicat que els agents volen ser "molt rigorosos" per no crear un "clima de terror" sobre aquestes punxades. I adverteixen de possibles missatges d'alerta falsos a les xarxes socials i fins i tot imitadors que punxin sense cap substància. Un dels exemples que s'ha viralitzat en les últimes hores és un missatge reenviat de WhatsApp que, en anglès, avisa que una noia va rebre una punxada a la línia vermella del metro de Barcelona. El cos policial, ara mateix, no hi dona cap versemblança. 

Ara bé, els Mossos reconeixen que aquests casos generen "molta inquietud i molta preocupació", sobretot perquè el modus operandi encara planteja "moltes incògnites", i expliquen que “treballen en coordinació amb l’Europol”, ja que França i el Regne Unit fa mesos que investiguen aquesta pràctica, i amb el patronat de l’oci nocturn, amb qui s’han reunit aquest dimarts. En la trobada, el cos policial ha traslladat mesures concretes per prevenir les violències sexuals en els locals de nit, com la presència de més patrullatge estàtic a fora de les discoteques, més enllumenat públic i l’organització de corredors segurs. 

En canvi, el president de la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), Joaquim Boadas, ha relacionat les punxades amb les pràctiques pròpies de les festes il·legals, perquè “justament han començat a aparèixer a les discoteques del Regne Unit i França després de la reobertura postpandèmia, quan proliferaven els botellons o les raves clandestines”. I, en declaracions a l'ARA, ha afegit: “Dins dels locals legals la seguretat està garantida pràcticament al 100%, ja que disposem de protocols internacionals estrictes per prevenir qualsevol tipus de delicte a la sala, gràcies a la formació específica de tot el personal, càmeres de videovigilància o tapagots”. Les discoteques on s’han produït les punxades, però, no complien estrictament totes aquestes mesures i després dels fets s’han compromès a actualitzar-les.