Els Jesuïtes reconeixen 145 casos d'abús sexual i admeten "una clara omissió del dret d'ajuda"

BarcelonaEls Jesuïtes de Catalunya han comptabilitzat 145 víctimes d'abusos sexuals per part de 44 agressors des del 1948 fins a l'actualitat. Són els resultats d’una investigació –realitzada amb el bufet d’advocats Roca Junyent– que aquest dijous ha presentat l'orde religiós, en el marc de les actuacions davant el reguitzell de casos d'abusos sexuals comesos als seus centres educatius. L'informe recull casos que les víctimes han fet arribar directament a la institució, però també denúncies presentades als Mossos d'Esquadra i casos que han destapat mitjans de comunicació.

La investigació ha permès identificar un total de 44 abusadors, 29 dels quals eren religiosos jesuïtes i 15, laics. Més concretament, 41 dels denunciats haurien agredit menors d'edat, que suposen 137 de les 145 víctimes. "Aquestes 145 denúncies no són el total de les víctimes, som plenament conscients que hi ha més persones", ha reconegut el delegat i portaveu dels jesuïtes de Catalunya, Pau Vidal. "Reconeixem que la situació va fallar i no vam protegir els menors, no vam escoltar les víctimes, els mecanismes no existien, i si existien, no van actuar", ha afegit.

D'altra banda, l'anàlisi també ha volgut esclarir si, després de rebre una denúncia per part d'una víctima o familiar, la institució s'havia quedat de braços plegats: "Hem identificat 15 casos en 74 anys en què s'ha informat algú, però el cas no ha escalat fins a la direcció. Era inquietant des del punt de vista de governança si hi havia un cert encobriment, però les xifres no ofereixen aquesta conclusió", ha explicat Joan Roca, president executiu i soci del bufet Roca Junyent. Amb tot, l'informe conclou que "en els casos en què la informació va arribar a algun responsable que podia haver pres mesures, es va actuar de forma clarament insuficient", i insisteix que hi va haver "una clara omissió del dret d'ajuda".

La majoria dels abusos es van perpetrar a les escoles de Casp i de Sant Ignasi de Sarrià –totes dues a Barcelona– que, en conjunt, sumen 118 denúncies. Des dels Jesuïtes argumenten que "són escoles amb molts anys d'història i amb un gran nombre d'alumnes", que "han gaudit d'un prestigi social". Aquesta consideració –defensa l'orde religiós– impedia o dificultava que les denúncies s'arribessin a verbalitzar per part dels alumnes o de les famílies.

Els Jesuïtes portaran sis casos a la Fiscalia

Malgrat que la majoria de casos han prescrit o no hi ha possibilitat de recorregut a la justícia ordinària per la mort de l'acusat, davant les conclusions de l'estudi, els Jesuïtes traslladaran a la Fiscalia sis casos que sí que podrien ser constitutius de delicte i que no haurien prescrit. Així ho ha assegurat Vidal, que també s'ha compromès a posar en coneixement del ministeri fiscal qualsevol denúncia que rebi sobre abusos comesos en el passat, ja que, pel que fa a les denúncies d'abusos en el present, ja s’està actuant d'acord amb els protocols vigents.

De la mateixa manera, la Companyia de Jesús ha fet pública la identitat de 14 religiosos jesuïtes, que en total sumen 102 denúncies per abús. Entre aquests destaquen Lluís To, que n'acumula 25, i Francesc Peris, sobre qui en consten 22. "Són casos en què hi ha hagut algun cas judicial, ordinari o canònic, i en què tenim prou evidència que podria haver-hi més víctimes", ha manifestat el delegat de l'orde religiós. Vidal també ha afirmat que, en els casos que sigui possible, els Jesuïtes es personaran com a acusació en els processos penals, amb la voluntat d'acompanyar i donar suport a la víctima d'abusos sexuals. 

Pel que fa als jesuïtes denunciats que estan vius i en què els seus casos no tinguin recorregut per la justícia ordinària, ha detallat que s'obrirà un procés canònic. "Un procés segons les lleis de l'Església, que mai substitueix la justícia penal, però quan aquesta ja no pot actuar, eclesiàsticament encara podem fer alguna cosa”, ha puntualitzat Vidal. Paral·lelament, la Companyia de Jesús s'ha compromès a revisar el sistema de reparacions econòmiques a les víctimes, i ha anunciat que l'Associació Betània s'afegeix a la col·laboració amb la Fundació Vicky Bernadet.

Cadena de silenci

“La por és la sensació que resumeix com es van sentir les víctimes aleshores”, ha explicat Irma Rognoni, advocada i especialista en dret d’infància i família, que ha participat com a entrevistadora externa en la investigació. "No entenien el que els passava, no sabien si era normal", ha afegit. L'advocada detalla que també hi influïa un "temor reverencial" envers els perpetradors, que, alhora, anava acompanyat "d'una aura de tabú entorn de la temàtica", que s'acabava traduint en por o vergonya a l'hora d'explicar l'abús. "Hi ha moltes víctimes que no ho han pogut dir a les seves famílies fins que han sigut grans", ha lamentat Rognoni. Els relats de les entrevistes –tal com evidencia l'informe– també permeten parlar d'una cadena de silencis a molts nivells. Per exemple, en alguns casos el menor ho explicava a la família, però aquesta no ho denunciava al col·legi per no perjudicar la carrera escolar dels seus fills o perquè no els creien. Aquest silenci també s'havia arribat a produir dins de la mateixa comunitat dels Jesuïtes. "En molts casos les víctimes o els testimonis senten que es va posar al centre la institució i no la víctima", ha reconegut l'advocada.

Tal com han expressat els responsables de l'estudi, ara les víctimes demanen, sobretot, que se les cregui. També desitgen que s'esclareixin els fets, que es reconegui que la institució no va actuar i que es demani perdó públicament. De fet, diverses víctimes dels abusos s'han presentat a l'edifici dels Jesuïtes de Casp, on ha tingut lloc l'acte, han criticat que hagin elaborat un informe sense comptar amb ells, i els han acusat de demanar perdó només "de cara a la galeria".