El que has de dir i les preguntes a evitar fer a un menor víctima de violència sexual

BarcelonaUn de cada cinc nens, nenes o adolescents és víctima de violència sexual, segons dades del Consell d'Europa. Saber que un menor ha patit aquest tipus de violència és un xoc per a les famílies per al qual sovint no s'està preparat. "No sé què dir-li a la meva filla" o "No sé com ajudar-la" són missatges freqüents que rep la Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència (Equip EMMA) de l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron. Per això, l'Equip EMMA ha presentat aquest dijous Estem al teu costat, una guia d'atenció que vol ser una eina per ajudar les famílies.

El 2021 la Unitat d'Atenció va atendre 304 casos, dels quals 250 van ser per violència sexual. El 75% de les víctimes són noies i els perfils més comuns són nenes d'entre 9 i 10 anys o adolescents. Per a l'EMMA, l'acompanyament de les famílies cuidadores ha d'estar basat en la credibilitat, l'acompanyament emocional i la protecció. "És molt important intentar mantenir la calma i tenir unes línies sobre què dir en un moment tan difícil", ha explicat la coordinadora de l'equip, Anna Fàbregas. A més, afegeix que és molt important trobar l'equilibri: "No hem d'estar tota l'estona parlant del tema, però tampoc hem de deixar de parlar-ne com si no ens hagués dit res".

D'altra banda, s'ha de saber què preguntar per no fer dubtar la víctima sobre la seva credibilitat. "Hi ha preguntes fetes amb bona intenció que poden qüestionar la credibilitat, com per exemple: «Com és que no m'ho has dit abans?» Això pot fer que el nen o nena dubti del que està explicant i ho senti com un atac en lloc d'un acompanyament", adverteix Fàbregas. L'Equip EMMA recomana evitar preguntes tancades o dirigides per no generar una sensació de pressió i substituir-les per altres de més obertes com "Vols explicar-me alguna cosa més?" o "Com et sents amb això que m'has explicat?"

Finalment, la protecció de les víctimes implica tallar per complet les relacions amb els agressors: "Hem d'intentar que els cuidadors parin qualsevol contacte amb la persona agressora i es posin en contacte amb equips especialitzats en violència sexual", ha afirmat la psicòloga clínica de l'EMMA, Mireia Forner. De totes maneres, aquest últim aspecte pot ser difícil per a les famílies cuidadores donada la proximitat que hi ha en molts casos. Entre el 60 i el 85% de les agressions les cometen familiars o coneguts –homes en gairebé tots els casos– de la víctima. "Són situacions encara més complexes. La persona [acompanyant] sent que no només s'ha trencat la confiança amb el seu nen o nena, també amb ella mateixa", ha afirmat Forner.

Una guia necessària a l'entorn sanitari

Malgrat haver-hi una guia en l'àmbit judicial, l'Equip EMMA ha destacat que trobava a faltar una guia d'acompanyament dins l'entorn sanitari. "A vegades davant d'aquestes situacions podem sentir que en la reacció inicial no ho vam fer bé. Aquí els ajudem que entenguin que pot passar, que en un determinat moment poden dir una cosa que després no és exactament el que volien dir i que aquestes situacions també es poden reparar", ha assegurat Forner. La Unitat d'Atenció ha insistit que és normal no tenir totes les respostes possibles com a pares o mares, especialment en situacions on els cuidadors també poden necessitar acompanyament psicològic. Tot i que cada cop atenen més pacients, l'EMMA denuncia infradiagnòstics de violència sexual a menors d'edat.