Gossos per ajudar les criatures que han patit abusos sexuals

TarragonaL'estrès, la por o fins i tot la vergonya són sentiments habituals entre criatures i adolescents que han patit abusos sexuals, a qui se’ls fa difícil explicar què els passa pel cap. Per trencar aquest bloqueig mental, a la casa Barnahus de Tarragona, un centre de la Generalitat pioner a l'Estat en l’atenció integral a aquestes víctimes, han introduït a la teràpia psicològica els gossos, amb qui els nens interactuen per guanyar autoconfiança i relaxar-se en un intent de facilitar-los l’obertura.

La iniciativa va arrencar l’octubre de l’any passat en col·laboració amb la Fundació Affinity, que hi aporta els tres gossos i que, com les criatures a les quals ajuden, arrosseguen unes històries d’abandonament i de dolor. És precisament aquesta similitud la que fa que els nens en tractament “s’hi sentin ràpidament identificats” i vegin l’animal com un “element de confort”, explica Maribel Vila, responsable dels programes de teràpia assistida de la Fundació Affinity, en una roda de premsa als jardins de Barnahus. De moment hi han participat 61 menors d’edat víctimes d’abusos sexuals.

La idea del programa parteix del fet que per a la majoria de nens i adolescents el contacte amb un gos és sinònim de relaxament i alegria. Les expertes expliquen que els menors arriben al centre amb un gest físic i mental rígid, i que de seguida que creen un “vincle” amb l’animal es destensen i se'ls fa més fàcil obrir-se a parlar entre jocs i carícies. Vila indica que els gossos ajuden "els menors a relaxar-se i a reduir-los els nivells d’angoixa i estrès” des de la primera consulta. En la teràpia es fan servir dibuixos amb què es treballen situacions que temen els gossos per poder posar nom als sentiments dels nois o es deixa que els menors els donin ordres fàcils de complir per “empoderar-los” perquè, finalment, s’obrin i parlin obertament de les seves emocions amb la psicòloga del centre. En aquesta relació, les criatures “no se senten jutjades” i inicien un vincle especial amb l’animal, fins al punt que de vegades els expliquen què els està passant abans que a ningú altre.

La directora de la direcció general a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes, atribueix l'èxit de la iniciativa al fet que a Tarragona hi hagi hagut un augment de l'aflorament d'abusos sexuals, un 4,5% segons les seves dades, tres vegades més que a la mitjana de Catalunya (1,5%) o Espanya (2%). El departament de Drets Socials ha anunciat l’obertura de 14 centres Barnahus a tot Catalunya en els pròxims anys, i segurament serà a Lleida el pròxim que es posi en marxa, abans d’acabar aquest any.

El de Tarragona, situat al complex de l’antiga Universitat Laboral, va engegar l’abril del 2020, en plena pandèmia, promogut per l’ONG Save the Children. Des de llavors hi han passat 363 menors, dels quals 301 són noies. En 190 dels casos l’agressor sexual és un familiar de la víctima, mentre que en 173 és algú de fora. El centre treballa actualment amb 226 casos judicialitzats, 65 casos que no ho estan i 72 que estan pendents de veure si es tramitaran per via judicial. Per rebre teràpia al Barnahus no cal que hi hagi una denúncia prèvia ni una derivació per part de la policia o el jutjat, sinó que les famílies –de moment només del Camp de Tarragona– la poden demanar.

Els Barnahus –casa de nens en islandès– van néixer el 1998 al país nòrdic per donar una assistència integral als menors víctimes de la violència sexual amb la intenció que no patissin una revictimització havent de repetir els fets una vegada i una altra. Per això en un mateix edifici les víctimes troben tots els recursos i professionals, que treballen en xarxa: des dels Mossos d’Esquadra o els jutjats fins a la teràpia psicològica.