Violència sexual

Els abusos que van endur-se la jove Laura amb 17 anys

Un cosí va reconèixer que l'havia agredit quan era una nena, però el jutge ho va arxivar perquè ell era adolescent i no hi havia ànim "libidinós"

4 min
Un dels dibuixos de la Laura

Barcelona"A tota la família menys al fill de puta que va provocar gran part d'això". La Laura va acomiadar-se dels seus a través d'una carta. El 8 d'abril del 2018, amb només 17 anys, va decidir posar fi a la seva vida. "No puc més, necessito escapar, estic cansada de lluitar", escrivia. Va començar amb autolesions, clavant-se una agulla per ferir-se. El setembre del 2016 va fer un primer intent de suïcidi empassant-se unes pastilles. Aquí van començar els ingressos. La por de la família. El món que trontollava tothora. Els medicaments que no li permetien ni cordar-se les sabates. El febrer del 2017 va ingressar en un centre ITA de salut mental a Argentona. El primer mes va estar aïllada, sense contacte amb la família, perquè en algunes ocasions els pares poden arribar a ser els detonants dels problemes.

Al cap d'unes setmanes, l'abril del 2017, en una teràpia grupal, una amiga va parlar dels abusos sexuals que havia patit. La psicòloga va veure com la Laura s'agitava, angoixada, remoguda pel que acabava de sorgir en aquella sessió. Quan va abordar-la per saber per què havia reaccionat amb aquella incomoditat, la noia va confessar-li que havia patit abusos sexuals per part d'un cosí, el Javier. Els fets havien passat al lavabo de casa dels avis, des que tenia tres o quatre anys fins que en va complir vuit. Llavors, en aquella primera revelació, la Laura va relatar que les agressions s'havien repetit uns vuit cops i que el cosí tenia gairebé 10 anys més que ella.

A partir de la confessió, la Laura ho va explicar a la Gemma, la seva mare, i al pare l'hi va fer saber a través d'una carta en què li demanava que no denunciessin el seu agressor, perquè encara no estava preparada per fer un pas com aquest. A més, en la carta relatava com el cosí sempre li havia insistit en el fet que allò era un "secret" que no es podia compartir amb ningú més. Comunicar-ho a la resta de la família no va ser gens senzill. Els avis paterns van qüestionar el seu relat: era millor no remoure-ho, ja que es tractava de coses entre nens que poden passar. Més violenta va ser la reacció dels progenitors del Javier. El dia que van quedar per explicar-ho, la Gemma no va poder acudir a la cita. Es va trencar. Era incapaç d'abordar aquella conversa. El pare de la Laura els va llegir l'escrit que la seva filla li havia fet arribar. Després d'escoltar el contingut d'aquella carta que apuntava directament al seu fill, la mare del noi va entrar feta una fera al centre d'Argentona, on tenia l'entrada prohibida, i va escridassar la nena. "Va dir-li boja, que s'ho inventava tot", va relatar una amiga que ho va presenciar.

Amb el pas del temps, la Laura va poder refer-se a poc a poc del sotrac que havia suposat la revelació. A l'estiu va entrar en un centre de dia, i amb el nou curs escolar va posar-se a estudiar batxillerat artístic a l'escola Massana de Barcelona. Durant aquells mesos, intentava allunyar-se de les trobades familiars perquè això la destrossava. No obstant això, els pares es van separar aquell hivern i això va suposar una nova batzegada. A la primavera, després d'un viatge al País Basc i d'una trobada familiar, la Laura va començar a mostrar-se molt angoixada. Per l'aniversari de l'avi tenien prevista una sortida familiar i per la part paterna van deixar-li clar que hi havia d'anar. El Javier també. Allò va precipitar els fets. Va lliurar unes cartes a una amiga, i el 8 d'abril aquella nena de 17 anys va suïcidar-se.

Un dels treballs de la Laura a la Massana

Denúncia, dol i llibre

Gairebé un any després, el 20 de març del 2019, la Gemma va decidir denunciar l'agressió. Feia mesos que parlava amb els Mossos d'Esquadra, fins i tot abans de perdre la filla, però aquell dia va tenir força suficient per tirar endavant. La policia catalana va recollir totes les cartes on la nena explicava el que li havia succeït. També el testimoni de la psicòloga del centre ITA, d'una professora de la Massana i de sis amigues a qui la Laura ho havia relatat. Les dates del període en què s'havien produït les agressions variaven: alguns dels testimonis van explicar que els abusos havien seguit fins que el Javier era ja major d'edat. En la seva declaració, tal com havia reconegut al pare de la Laura un temps abans, el mateix noi va admetre dos contactes sexuals durant els Nadals del 2004 i el 2005, quan ella tenia 4 i 5 anys i ell era un adolescent de 15. L'acusat va defensar-se argumentant que es tractava d'una "curiositat" sense "maldat", un joc per "ambdós costats". Després d'escoltar totes les parts implicades, el cas es va acabar arxivant. La Fiscalia va esgrimir que no s'apreciava "ànim libidinós" en la conducta del noi, i que s'emmarcava dins "d'una actuació puntual d’un adolescent sense connotació explícitament sexual".

"Després del suïcidi, al veure les cartes, vaig tenir la necessitat de denunciar", relata la Gemma, que sempre ha tingut la sensació que "com a mare", si li haguessin donat "més pautes" des dels centres, hauria pogut "fer alguna cosa més" per la seva filla. Amb els especialistes que van acompanyar la Laura es treballava a fons el tema de les autolesions i els trastorns alimentaris, però la problemàtica de la violència sexual quedava sempre en un segon pla, lamenta la Gemma. Fa un temps va començar un curs sobre acompanyament i dol, en el qual s'aborda directament la problemàtica dels abusos. El curs es convertirà en un llibre perquè la gent prengui consciència sobre aquesta problemàtica i l'impacte que pot tenir sobre éssers fràgils com la Laura. Es titularà Indestructiblement fràgil, el mateix nom que durà l'associació que la Gemma vol tirar endavant per "parlar" d'una xacra social que no pot continuar silenciant-se. "Serà un homenatge, és una missió que sense voler la Laura m’ha encarregat. Una missió de vida", resumeix la Gemma, que ha convertit la pèrdua de la seva filla, i els motius que van portar-la al suïcidi, en un motor de vida.

stats