Abusos: "Amb 13 anys hi ha línies vermelles que has de tenir clares"

BarcelonaEls abusos i les agressions sexuals comesos per adolescents són una qüestió delicada. Tenen consciència del que fan a aquestes edats? Saben què és el consentiment? Quina educació sexual han rebut? Com s’han de gestionar aquestes situacions quan passen en escoles o centres formatius? Aquestes preguntes i moltes altres sorgeixen en casos en què hi ha menors implicats i la tendència, moltes vegades, és a minimitzar les agressions.

Per a la psicòloga i sexòloga Elena Crespi, és important deixar d’atenuar-les. “Això de dir que és cosa de nens, o que només són bromes, no es correspon amb la veritat. Si hi ha hagut abusos i si s’han vulnerat drets s’ha de dir, precisament perquè són molt joves i els hem d’ajudar a establir els límits i a ensenyar quines són les conductes adequades, i que la seva voluntat no pot trepitjar la de l’altre”. Però Crespi reconeix: “Hi ha molta gent que no ho veu així i ho minimitza perquè són joves, ho emmarquen en el camp de les ximpleries. Però això no pot ser, perquè l’adolescència és una etapa fonamental de construcció i reforçament del jo, de la pròpia identitat”. Pilar Polo, de la Fundació Vicky Bernadet que treballa en l’atenció, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals infantils, deixa clar que “no són tonteries”. “En aquests casos d’abusos entre joves de la mateixa edat sempre s’hi ha d’intervenir, no s'han de minimitzar perquè si hi ha conductes inadequades, els nens ho han de saber i així podem evitar que derivin en conductes abusives”.

La pornografia com a referent

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència sexual, s’expressa en la mateixa línia i assegura que les agressions i els abusos perpetrats per menors “són un problema molt greu” que demostra que “molts joves no troben respostes a les seves preguntes sobre sexualitat, però en canvi troben referents en productes pornogràfics que esdevenen un manual d’instruccions de la sexualitat”. I aquí hi ha una de les claus del problema: “La pornografia que els joves veuen està plena d’imatges de violència sexual banalitzades, es cosifica la dona, que passa a ser un objecte sexual amb qui tenir sexe quan vols i com vols”.

És el que els experts anomenen erotització de la violació. Imatges que presenten agressions sexuals a dones pensades per excitar el públic masculí. “Això no és normal”, diu Alfageme. I els nens accedeixen cada cop més aviat a aquests continguts. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades va alertar el gener passat que el primer contacte de les criatures amb el porno és als 8 anys. És llavors quan topen amb aquests continguts masclistes i violents, sovint sense que ningú els hagi parlat abans de sexe. Segons els experts, una gran majoria de nens als 13 anys ja en són consumidors habituals i, per tant, han normalitzat aquestes imatges tan agressives. L’erotització de la violència contra les dones al porno “ensenya que la seducció es construeix en base a una desigualtat i això és molt perillós”, diu Crespi: “Es ven com una conquesta i en realitat és un abús”.

Falta educació sexual

Tot i això, el porno no és l’únic problema. La falta d’educació sexual és un altre dels motius rere els abusos comesos per adolescents. “En aquestes edats és molt probable que no sàpiguen què és el consentiment perquè no els ho ha explicat ningú”, diu Crespi. “Per saber on són les línies vermelles cal un ensenyament transversal des de casa, l’escola i l’entorn social, i això en la majoria de casos no hi és”. Tot plegat comporta que quan cometen un abús “siguin conscients del que estan fent, però segurament no saben les conseqüències que té perquè l’educació que han rebut els nois legitima la idea de «jo tinc dret a fer-ho» i, per tant, no ho perceben com un abús, sinó com una broma”. Aquesta experta parla de “buit educatiu” pel que fa a l’educació sexual, que actualment “depèn de la bona voluntat dels professors de cada centre”, tot i que el 2019 el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va presentar un pla per integrar l’educació afectivosexual des de P3 a totes les escoles públiques. Va ser molt ben rebut, però encara està en fase de desenvolupament. Crespi creu que l’educació sexual hauria de ser una assignatura fonamental i transversal en el currículum educatiu, des de ben petits. Ho compara amb les matemàtiques: “Tots entenem que les matemàtiques impliquen tots els àmbits de la vida i per això és una matèria transversal, però la sexualitat també i, en canvi, la deixem de banda”.

Alba Alfageme destaca que el 80% de les noies víctimes d’un abús o agressió sexual per part de companys de la seva edat “es queden bloquejades en aquell moment”. “Si no s’ha treballat el consentiment, el respecte... els nois veuen que la noia no diu res i ells interpreten que accepta. Però amb 13 anys hi ha línies vermelles que has de tenir clares”. Pilar Polo es pregunta: “Com pot ser que la societat tingui un problema amb l’educació afectivosexual? Tenim directors de centre que no veuen bé que això s’ensenyi a les escoles, cosa que és un gran problema perquè sense aquesta educació no avançarem”. Cal, per tant, trencar barreres: les burocràtiques, que fan que els projectes educatius siguin més lents del que seria desitjable, i les mentals, que provoquen que molta gent vegi la sexualitat com un tema tabú per als menors.

Canvi de mentalitat

Tot i això, Pilar Polo diu que en els últims anys “hi ha molta més sensibilització envers els abusos”, també els que cometen els joves. En el seu cas es tradueix en el fet que moltes escoles els demanin ajuda quan tenen casos d’abús entre els alumnes. “El professorat està molt conscienciat, en els últims tres anys hem avançat molt i crec que cada cop més gent pensa que això no són tonteries de nens”. A més, tal com explica, “tots els centres compten amb un protocol fet pel departament d’Educació el 2016 que explica els passos que cal seguir quan es detecta un cas d’abusos entre els alumnes”. Tot i que és una eina molt útil, també té mancances: l’aplicació queda en mans de la direcció i de les ganes que tingui aquella persona de tirar endavant el procés, que pot ser llarg i difícil. Polo té clar que “la millor opció sempre és intervenir-hi, encara que siguin nens”. “La cosa més important és atendre la persona que ha patit l’abús, però també cal pensar en els abusadors, que sovint són tan joves que no són imputables i, per tant, no és bo jugar-s’ho tot a la carta del càstig, cal apostar per una solució psicoeducativa que ajudi perquè no torni a passar”. A més, en aquesta línia de combatre els abusos, Educació va presentar la setmana passada la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència, en el marc d’un pla contra les violències, que ha de ser una eina més per prevenir, detectar i gestionar tots aquests casos.