Absolts els tres activistes del Sindicat de Llogaters per a qui demanaven tres anys de presó
La Fiscalia els acusava de coaccions i de violació de la propietat per una concentració a l'Instituto de Belleza Francis el 2018
BarcelonaLa protesta que el Sindicat de Llogaters va organitzar a la seu de l'Instituto Francis de Barcelona l'octubre del 2018 per denunciar un cas d'assetjament immobiliari no va constituir cap delicte. La Fiscalia i la família propietària del negoci demanaven tres anys de presó per al portaveu del col·lectiu, Jaime Palomera, i per a dos activistes més, que són els inquilins víctimes de mobbing. Les acusacions consideraven que durant la protesta es va coaccionar els amos de l'institut –també propietaris del pis– i es va posar en perill la seguretat de les clientes de l'establiment de bellesa. Però la jutge del cas els ha exculpat. Entén que no hi havia prou proves que la concentració fos res més que una acció reivindicativa i per això considera "lògic, humà i prudent" absoldre els acusats.
La sentència posa en relleu el caràcter "pacífic" de la protesta, que també havien defensat els acusats durant el judici. La família propietària del pis i de l'institut assegurava que l'acció buscava intimidar-los i desprestigiar-los, i afirmava que els acusats s'havien gairebé amotinat a l'interior de l'establiment per forçar-los a negociar. Però la jutge es creu la versió dels activistes i dibuixa una situació ben diferent a la sentència. Assegura que la concentració es va desenvolupar sense incidents, "malgrat la incomoditat de la situació per les clientes, que van continuar rebent els seus tractaments fins que van acabar, sense que s'hagi acreditat que es produís al local cap tipus de violència i intimidació".
"El que avui s'estava jutjant és l'exercici d'uns drets fonamentals, avui qui guanya són els drets humans", ha assegurat Palomera després de saber el resultat de la sentència, en unes declaracions a la sortida dels jutjats recollides per l'ACN. El seu advocat, Xavier Muñoz, ha criticat el paper de la Fiscalia per haver portat a judici "el dret de manifestació". El lletrat creu que el ministeri públic, que ha de vetllar per la defensa de la ciutadania i els seus drets, ha de "revisar" el seu paper d'acusació en aquesta mena de casos.
La concentració volia denunciar la situació que viu la parella acusada en el judici. Tots dos tenen llogat des de fa més de vuit anys un pis al carrer Floridablanca de Barcelona. A la finca hi tenien una plaga de tèrmits, l'aigua no era apta per beure ni per cuinar, al pati de llums hi havia rates i la canonada d'aigües fecals estava esquerdada i cada cop que als pisos superiors tiraven la cadena del lavabo les restes esquitxaven les finestres dels habitatges inferiors. Les condicions de l'immoble i la negativa dels amos a fer-se'n càrrec van motivar que l'Ajuntament de Barcelona els apliqués una de les primeres multes per un cas d'assetjament immobiliari.
A l'hora d'exculpar els acusats, la jutge té en compte el relat dels testimonis, sobretot les treballadores de l'establiment, que van negar haver-se sentit amenaçades, i els Mossos d'Esquadra que van personar-se al local i que van assegurar que l'acció es va desenvolupar pacíficament. Segons la jutge, tots ells van declarar "de manera seriosa, clara, contundent i sense contradiccions". La magistrada insisteix que més enllà que a les clientes "no els agradés" o els "incomodés" el "rebombori" i el fet de presenciar una protesta a l'establiment on tenien cita per fer-se un tractament de bellesa, no es va produir "cap acte de violència ni d'intimidació".
Malgrat la satisfacció per la sentència, Palomera ha considerat "una vergonya" que el cas arribés a judici i considera que aquesta mena de procediments judicials "busquen aturar la lluita pel dret a l'habitatge que està canviant les regles del joc: s'ha creat una llei per regular el preu dels lloguers, parem cada dia centenars de desnonaments; és això el que intenten aturar".