Catalunya engega el primer projecte per estudiar el declivi de les abelles
Es calcula que cada any mor la població de més del 30% de ruscos a causa dels insecticides i els canvis de temperatura
Cerdanyola del VallèsJuan López té 75 anys i en fa trenta-set que és apicultor. Va començar en l'ofici gràcies al seu pare, que li va encomanar la passió per aquests insectes. Actualment té 60 ruscos, habitats en total per més de dos milions d'abelles. Les entén i sap com tractar-les. Ara ha posat el seu coneixement al servei d'un projecte pioner que engega la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): un abellar experimental, el segon que es posa en marxa a Espanya, per estudiar el declivi d'aquests insectes, vitals per garantir el futur de les collites.
La iniciativa que ha unit la UAB i l'Associació d'Apicultors de Barcelona –batejada com UABee– vol fer un seguiment de prop de l'evolució de les abelles a Catalunya, que són responsables de la pol·linització d'un 70% dels cultius però que estan seriosament amenaçades: es calcula que cada any mor la població de més d'un 30% de ruscos a conseqüència dels insecticides i dels canvis de temperatura. De fet, els científics més apocalíptics apunten que, si no es fa res per revertir la situació, les abelles es podrien extingir a tot el planeta en 20 anys.
És el que es coneix com "la síndrome de desaparició dels ruscos", explica Gerardo Caja, el catedràtic de producció animal de la Facultat de Veterinària de la UAB que lidera el projecte de l'abellar. Caja culpa d'aquesta situació principalment insecticides com els neonicotinoides, uns dels més usats del món: "Les desorienten i després no saben com tornar al rusc". Un altre dels factors de risc són els àcars –com la 'Varroa'– que "els xuclen la sang i fan que les larves neixin malaltes".
L'abellar d'UABee té sis ruscos monitoritzats, ubicats en una zona exterior de la facultat. Tots tenen una boca d'entrada electrònica i diversos sensors de temperatura i d'humitat per estudiar el comportament de les abelles. Els dispositius –connectats mitjançant cablejat en comptes de wifi per evitar alterar els insectes, que són molt sensibles– permetran obtenir una informació molt valuosa: "Volem saber com es mouen i precisar de quina manera els influeixen els factors mediambientals", diu Caja, que explica que les abelles entren en letargia quan la temperatura interna del rusc baixa fins als 14 graus. De fet, preveuen realitzar experiments controlats de canvis de temperatura per analitzar la desestabilització poblacional, a més de cursos d’introducció a l’apicultura per a principiants i personal veterinari.
Superar la por a les abelles
"L’ésser humà ha allunyat les abelles del seu entorn, li fan por", reflexiona Pere Montes, un altre apicultor implicat en el projecte. Montes lamenta que cada vegada les abelles tinguin menys hàbitats naturals per instal·lar-hi els ruscos i defensa que no es tracta de cap espècie agressiva. Per això, un altre dels objectius del projecte és acostar les abelles a un entorn més urbà i, sobretot, a la comunitat universitària, ja que des del sector de l'apicultura creuen que a les facultats no s'estudia prou aquest ofici.
La legislació actual tampoc hi ajuda, ja que prohibeix que els assentaments apícoles es puguin ubicar a menys de 400 metres de centres urbans, una mesura que investigadors i apicultors troben "massa restrictiva" i que contrasta amb el fet que l’estat espanyol sigui el primer productor de mel d’Europa. De fet, a França –on crien la mateixa espècie, l’'Apis mellifera'– hi ha ruscos als Jardins de Luxemburg i en edificis com Notre Dame, on recentment les abelles es van salvar de les flames. Per això, conclouen els experts, és necessari un canvi de legislació per protegir aquests insectes.