Viviana Waisman: “No n'hi ha prou amb canviar el Codi Penal, cal educar els jutges”

BarcelonaWomen's Link Worldwide és una ONG internacional que utilitza el dret i els litigis judicials per promoure canvis socials i legislatius en favor dels drets de les dones. Amb seu a Madrid i a Bogotà, treballa sobretot a Europa i Amèrica Llatina. La seva presidenta, Viviana Waisman, rebia a Barcelona el premi Dret i Societat de Roca Junyent, just el dia que se sabia que els acusats de la Manada sortirien en llibertat.

L'ha sorprès la interlocutòria?

Portaven dos anys en presó preventiva i era el pas obvi després d'una sentència com aquella. El que demostra la sentència de la Manada, i lamentablement no és un cas aïllat, és que cal més passos per vigilar com els jutges apliquen la llei. Hauria de ser obligatòria la formació en perspectiva de gènere, per evitar estereotips i prejudicis. A la sentència de la Manada hi ha un estereotip de com ha d'actuar una víctima de violència sexual, que diu que ha de cridar i lluitar, però no tothom reacciona igual davant la mateixa situació. Quan s'apliquen estereotips a persones concretes es genera discriminació.

¿Estan gaire estesos els estereotips?

No és un cas aïllat. Des de la meva ONG donem uns premis cada any des de fa 10 anys a les millors i pitjors sentències a nivell internacional sobre drets de les dones. El 2015 vam donar el Garrot de Bronce a una sentència espanyola d'una jutgessa que no només no va considerar violació l'agressió sexual d'un maltractador a la seva exparella, sinó que durant el judici li va preguntar a la víctima si "havia tancat bé les cames".

La seva ONG fa "litigis estratègics" per canviar legislacions. Què han fet en el cas de la Manada?

Hem fet una petició formal al Consell General del Poder Judicial perquè obri un procés disciplinari contra el jutge que va emetre un vot particular que era flagrant. Ho ha desestimat, però estem estudiant a fons què podem fer per aconseguir aquesta sanció disciplinària. A més, hem rebut una petició al respecte de la relatora especial de l'ONU per a la violència contra les dones, i li hem enviat informació sobre el cas de la Manada. Però el procés judicial ja està obert, la fiscalia ha presentat un recurs a la sentència i tenim l'esperança posada en això.

Pot derivar en canvis legislatius?

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, la setmana passada va demanar a la comissió que estudia com millorar el Codi Penal en l’àmbit de violència sexual que tingui una mirada molt més amplia i transversal. Això em dona esperances que sí que hi hagi algun canvi.

¿Hi ajudarà el moviment social global en favor de les dones?

La indignació generada pel cas és la que diu prou de posar sobre les víctimes la càrrega de la violència: en lloc de qüestionar l'agressor es qüestiona la víctima. No pot ser que una nena sigui violada i el que es pregunti és com anava vestida o si havia begut. I això passa amb totes les violències: per què les víctimes de violència domèstica han de provar que no menteixen? L’estereotip que les dones són mentideres i manipuladores fa molt de mal a la justícia. Nosaltres hem portat un cas espanyol a l'ONU: Ángela González portava 30 anys posant denúncies contra un maltractador, no li van fer cas i finalment l'home li va matar la filla. Vam agafar el cas quan el TC ja havia dictaminat que no hi havia cap actuació incorrecta de l'estat espanyol, però l'ONU li ha donat la raó a ella.

¿La solució és, com han fet 8 països europeus, fixar per llei que tota relació no consentida és violació?

El Codi Penal es pot millorar, però no n'hi haurà mai prou. Sempre hi pot haver una interpretació o una altra dels fets. Cal examinar el Codi Penal, però sobretot el que cal és educar les persones que tenen la responsabilitat d'aplicar la llei. Entre les recomanacions que l'ONU ha fet a l'estat espanyol arran del cas de l'Ángela González, hi ha la formació dels jutges en perspectiva de gènere. Ara la ministra Delgado també ha dit que ho farà.

¿Com està Espanya en comparació amb altres països?

Desafortunadament de casos com aquest en passen a tots els països. Un altre cas que vam tenir als premis que donem cada any va ser una sentència al Regne Unit en què el jutge va donar com a vàlida l'excusa d'un home que va violar una dona "per accident", perquè diu que va caure damunt seu. Seria per riure si no fos tan seriós. L'estereotip és creure's tot el que digui l'home i prendre la dona com a mentidera. La violència, que és la forma més extrema de discriminació, no entén de fronteres ni de països ni d'ètnies ni fronteres socioeconòmiques. Em preocupa la sensació que hi ha a Europa que les violacions de drets humans només passen en altres llocs del món. Però la Manada és aquí.

Si està tan estès, ¿de què servirà un curs de formació per als jutges?

No hi ha una sola estratègia, cal fer formació als jutges, cal incidir en l'educació a les escoles, en els mitjans de comunicació, tot. Després del moviment feminista dels anys 70, que va aconseguir molts drets, la meva generació pensava que ja estava tot aconseguit. I la generació actual ha vist que no és així. El que està passant ara amb aquest nou moviment global és que la demanda ja no ve només d'un grup de dones feministes sinó que és molt més generalitzada. La indignació i el "ja n'hi ha prou" de la nova generació és molt fort i ja no té marxa enrere.