Vapor Ros: l’última joia del patrimoni fabril de Terrassa
Entitats i veïns s’organitzen per recuperar l’espai
TerrassaAquest mes d’agost fa tres anys que el conjunt industrial del Vapor Ros es troba en un buit legal, en mans de ningú. L’antic propietari del conjunt fabril va deixar-lo en herència a la Generalitat, que no n’ha acceptat la titularitat encara, ni s’ha posat en contacte amb els veïns ni comerciants que mantenen l’activitat allà. Davant de la incertesa total, i tractant-se d’un edifici històric considerat bé d’interès local, un grup d’egarencs ha creat una plataforma per defensar l’autogestió i la protecció del Vapor Ros.
“Quan es va morir el propietari primer vam constituir-nos en una associació veïnal, però més endavant vam contactar amb entitats per fer més pressió ciutadana”, explica la Rosana Fontanet, veïna del vapor. D’aquesta manera va néixer la Plataforma en Defensa del Vapor Ros (PDVR), conformada per residents i botiguers de la zona però també per col·lectius culturals i individuals amb interès pel patrimoni local. L’entitat exposa en el seu manifest la voluntat de protegir i donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i cultural del Vapor Ros, un gran desconegut per a la majoria d’egarencs tot i estar al nucli de la ciutat.
Gerard Pla, un dels portaveus de la PDVR, defensa que el vapor podria suplir “la falta d’espais culturals i socials” de Terrassa. “Hi ha tant d’espai que podria ser de tot”, assegura la Rosana. L’organització vol posar l’espai a disposició de tothom que en potenciï la seva faceta cultural i social, i alhora conservar l’activitat actual. El 2017, l’Ajuntament va organitzar una sessió de reflexió per pensar quin podria ser el futur del Vapor. La historiadora Mariona Vigués recupera d’aquella jornada la idea de reconvertir-lo en un centre cívic: “El districte 1 és l’únic de la ciutat que no en té”, recorda. També va tenir èxit la idea d’adaptar-lo com a biblioteca, i els Minyons de Terrassa fa anys que hi tenen els ulls posats, però cap d’aquestes propostes va tirar endavant.
“Mentre no hi hagi titularitat no s’hi pot fer res”, admet el regidor d’arquitectura i urbanisme Carles Caballero. “Insistim sovint a la Generalitat, però la resposta és de passivitat”, explica. Com ha pogut saber l’ARA, el departament de la Vicepresidència, d’Economia i Hisenda està en “ple procés de tramitació” de l’herència del Vapor Ros, i està prevista la resolució per finals d’any. Tant la Generalitat com l’Ajuntament de Terrassa coneixen els moviments de la Plataforma, que ha netejat i adaptat un petit espai de la nau central del vapor per gestionar la seva activitat. De cara al setembre, els membres del col·lectiu estan pensant en organitzar un grup d’arquitectes per valorar l’estat de conservació del Vapor Ros. També donaran el tret de sortida a la graella d’activitats que han de definir l’espai: exposicions, projeccions, classes de cant, concerts en acústic i jornades divulgatives per donar a conèixer la història de l’espai. “En aquests casos l’administració deixa que els edificis caiguin de vells”, explica la Rosana, “el que farem nosaltres és evitar que passi”.
Un espai de mitjans del segle XIX
El Vapor Ros va ser construït a mitjans del segle XIX, i va ser restaurat el 1907 per Lluís Muncunill, que li va donar l’ús fabril pel que se’l reconeix. Està situat dins d’una gran illa de cases que l’ha mantingut aïllat a la ciutat i ha permès el desenvolupament d’un ecosistema singular. La historiadora Mariona Vigués recalca que és un dels pocs espais fabrils on la casa del propietari està incrustada a la fàbrica. També destaca “l’espai natural” que s’ha format dins l’illa: cortines immenses d’heura “dignes d’estudi”.
El 1985, quan la fàbrica de filatures encara continuava en actiu, van arribar els primers artistes d’una llarga estela de pintors i escultors que encara dura avui i que la Plataforma en Defensa del Vapor Ros vol potenciar. Actualment, hi conviuen un pallasso, una pintora muralista, una titellaire, un restaurant vegetarià i una escola de teatre, entre d’altres. “És un reducte especial -opina la Rosana-, té un ambient decadent, salvatge”.
Des de la PDVR posen molt èmfasi en la conservació de les “peculiaritats” del Vapor Ros contra les grans actuacions de transformació que han afectat desenes de naus fabrils de Terrassa. “Hem d’evitar que caigui en mans d’immobiliàries, com ja ha passat amb tants altres vapors de la ciutat”, adverteix Vigués, que defensa que “el Vapor Ros és l’última joia del patrimoni industrial de Terrassa”.
