Últim assalt perquè el Constitucional deixi d'avalar les identificacions racistes

BarcelonaEl Tribunal Constitucional (TC) avala oficialment que la policia identifiqui persones pel color de la pell o "el perfil ètnic" des de fa 15 anys, quan va sentenciar que era acceptable que uns agents hagessin demanat el 1992 la documentació a Rosalind Williams, una afroamericana nascuda a Nova Orleans, només per la seva aparença. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va contradir el TC el 2009 arran d'aquell mateix cas, però el tribunal havia establert una doctrina que es continua aplicant. Ara, quinze anys després de la sentència sobre Williams, un altre cas d'identificació a partir de la 'raça' que duu tres anys de periple judicial arriba al Constitucional; segons els promotors del procés, és una oportunitat perquè el tribunal s'adapti d'una vegada a la normativa internacional i deixi d'avalar les identificacions racistes.

"Per què m’identifiquen?", va preguntar Zeshan Muhammad al policia que li reclamava la documentació, des d'un cotxe, el 2013 al passeig de Sant Joan de Barcelona. "Home, a un alemany segur que no l’identificaré", va contestar l’agent de la Policia Nacional. "Sí, és per ser negre", va afegir. El noi, que tenia 20 anys, va protestar. "No abusis de l'autoritat", li va dir. Segons els testimonis, l'agent va sortir del cotxe, li va clavar una bufetada i se'l va endur. Muhammad explica, a més, que dins del cotxe i a la comissaria els agents el van insultar dient-li coses com "mico".

L'advocada d'aquest noi que viu a Catalunya des dels 14 anys, parla un català de nadiu i té la situació legal completament resolta, Mercedes Melón, explica que quan el cas va arribar a l'Audiència Nacional l'advocat de l'Estat va defensar que els agents podien identificar persones que no semblessin espanyoles, les quals pertanyen a "la raça mediterrània-ibera-celtibera-caucàsica". L'advocat va defensar "amb molta vehemència" la doctrina del Constitucional que avala la identificació per perfil ètnic. "Insistia a recordar al jutge que tenia l'obligació d'aplicar-la", afegeix Melón. Això és el que els ha passat a totes les instàncies judicials per sota del TC.

"Seria escandalós que el TC mantingués la doctrina i contradigués les Nacions Unides i els organismes internacionals de drets humans", assegura Melón, membre d'Open Society Justice Initiative, que amb SOS Racisme és una de les entitats que vol aconseguir el màxim ressò possible amb aquest cas per conscienciar contra de les identificacions per perfil ètnic. "Per alguna cosa Espanya signa tractats internacionals, se suposa que per complir-los", assegura, i recorda que no hi ha cap més estat de la Unió Europea en què un tribunal del nivell del Constitucional avali les identificacions per perfil ètnic.

Tot això els ha dut a exhaurir la via judicial fins que han pogut arribar al Constitucional, on avui han presentat un recurs d'empara. Segurament en menys d'un any sabran si els l'admeten, només passa amb el 2% dels que s'hi presenten, però hi confien. Si és el cas, el tribunal, que està col·lapsat, pot trigar anys a resoldre. Però sigui com sigui avui han començat l'últim assalt judicial per canviar una doctrina que, segons la directora de SOS Racisme a Catalunya, Alba Cuevas, "fomenta i difon el racisme social".

Segons les dues entitats a Espanya es fan milers d'identificacions discriminatòries, tal com han documentat la Defensora del Poble, entitats de drets humans i organismes internacionals com el relator especial sobre racisme de l'ONU i el Comitè de Ministres del Consell d'Europa. Segons el director d'Open Society Justice Initiative, James A. Goldston, la identificació per perfils ètnics "vulnera el principi bàsic d'igualtat i no té sentit en un país cada vegada més multiètnic com Espanya".