Una festa on et diuen si estàs boig o pessigues vidres

BarcelonaDiuen que l'edat entre 11 i 12 anys és un lloc crític on es produeixen les primeres desercions. I una d'aquestes és cap a la lectura i l'interès per la llengua. Per això la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) s'ha empescat una festa –el Fes-te de la Llengua, que ha celebrat la segona edició– per animar alumnes de primer i segon d'ESO a jugar amb la llengua. Els estudiants havien de fer una llista de paraules i expressions en català que utilitzen habitualment i que no surten al diccionari.

La crida va rebre una trentena de llistes de centres del Principat –dins les quals s'incloïen una majoria de paraules directament castellanes, comenten des de l'IEC–. Entre totes les llistes, la secció filològica va triar la més genuïna i imaginativa. Els seus creadors són alumnes de l'Institut La Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), que l'ha presentat aquest dissabte en una festa al pati de l'IEC. La festa, conduïda per la presentadora de l'Info K Laura Servera i per l'escriptor i membre de la Secció Filològica Màrius Serra, i que ha tingut música i jocs de màgia, ha estat un acte divertit que "ha fufat" i ha fet "flotar" el públic, unes 150 persones comptant-hi alumnes i professors.

"Tu flotes?" –en el sentit de "Tu flipes?"– i "No fufa" –per dir "No funciona"– són dues de les expressions defensades pels alumnes amb gràcia i sortides ocurrents, explicant contextos d'ús i demanant-ne la inclusió al diccionari. "Un amic meu em va dir: «L'Espanyol podria anar a l'Europa League». I jo vaig respondre: «Això seria totxíssim»" –per dir que seria fantàstic—, explica un noi dalt de l'escenari. Un altre defensa "Estàs boig o pessigues vidres?" en aquests termes: "Serveix per parlar d'una acció il·lògica o estúpida; a algú que et diu «M'he comprat un llibre de set mil euros» li diries «Estàs boig o pessigues vidres?»" Aquesta rep el "premi de la crítica": és l'escollida pels "superexperts" de l'IEC com la més "engrescadora". De fet, l'acció de pessigar vidres ja apareix en algun text del segle XIX, segons refereix l'escriptor Enric Gomà, que és entre el públic, a Magí Camps, membre de la Secció Filològica i un dels impulsors de la festa, amb Joaquim Maria Puyal i el mateix Màrius Serra.

'Bocaxancle' (per 'bocamoll'), 'comptadies' (per 'calendari'), 'destrossabudells' (aplicat a un menjar o a un animal), 'pin' o 'xapa' (per queixar-se d'un pesat), 'pretecnològics' o 'tiraques' (per descriure algú que sovint vol seduir, que 'tira la canya') són altres mots d'argot que se senten al pati de l'IEC sense que es trenqui cap vidre de l'edifici vetust.

'Tiraques' és la paraula que rep el premi del públic, la més votada –amb diferència– pels menors assistents. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, confessa en tancar l'acte que, com la majoria dels adults, mai ha sentit aquestes expressions. Però pel que sembla –i segons em confirma un periodista de Santa Eulàlia de Ronçana que cobreix l'acte i que és pare de dues noies–, algunes sí que tenen prèdica entre els adolescents de la Vall del Tenes. Veurem si d'aquí salten a l'ús generalitzat.