SALUT

El TSJC tomba l’ordre del Govern que garantia l’atenció sanitària als immigrants

El Govern assegura que continuarà atenent tots els residents a Catalunya

Fotografia d’arxiu del CAP de les Drassanes de Barcelona.
L. Bonilla / E. Borràs
03/06/2018
3 min

BarcelonaQuan la nova consellera Alba Vergés arribi avui al seu lloc de treball al departament de Salut, una de les primeres tasques que tindrà sobre la taula serà la d’analitzar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha anul·lat l’ordre que va dictar la Generalitat el 2015 per garantir l’atenció sanitària als immigrants en situació irregular. En la sentència, a la qual ha tingut accés Efe, l’alt tribunal català estima parcialment el recurs que el ministeri de Sanitat va presentar el 2015 contra la decisió del Govern de mantenir la cobertura sanitària gratuïta als immigrants en situació irregular, malgrat la norma estatal que els deixava fora.

L’ordre recorreguda determinava que els estrangers en situació irregular empadronats a Catalunya podien disposar d’una targeta sanitària similar a l’actual -la llei no permet que puguin tenir l’ordinària- per accedir a la sanitat pública, cosa que el reial decret espanyol aprovat el 2012 limitava.

Garantir l’accés dels immigrants als serveis sanitaris malgrat la norma espanyola que els deixava fora -a excepció de les urgències, embarassades i nens- ha sigut el cavall de batalla dels dos últims consellers de Salut, tant de Boi Ruiz com de Toni Comín. El primer va fer equilibris per garantir l’atenció i a la vegada complir amb el reial decret espanyol. La fórmula va ser la creació d’una targeta específica per als estrangers indocumentats -mesura que la sentència del TSJC sí que avala perquè no inclou els rètols “Sistema Nacional de Salut d’Espanya” i “Targeta Sanitària”-, que al seu torn havien d’acreditar un empadronament de tres mesos a Catalunya. La mesura no va agradar ni a metges ni a entitats, que denunciaven que creava dues vies d’accés a la sanitat. Tot i que el ministeri de Sanitat va rectificar gairebé tres anys després, va continuar limitant l’accés a determinats serveis. Catalunya, però, va elaborar diverses instruccions per garantir la cobertura sanitària gratuïta als immigrants i, finalment, amb el conseller Toni Comín ja al càrrec, el Parlament va aprovar la llei d’universalització de l’atenció sanitària, amb l’oposició del PP i l’abstenció de Ciutadans. L’objectiu de la llei era revertir la norma estatal i garantir l’accés universal als serveis sanitaris de tots els residents a Catalunya. La llei, però, també va ser impugnada per l’Estat i a l’abril va quedar suspesa.

A la pràctica, els professionals sanitaris no han deixat d’atendre la població immigrant -malgrat que de tant en tant hi ha pacients que denuncien que els han cobrat l’assistència sanitària- i així sembla que continuarà sent. Fonts del departament de Salut expliquen que encara no han tingut accés a la sentència i que els serveis jurídics l’han d’analitzar per determinar si tindrà algun efecte real. Hi ha diverses instruccions del Govern que fan referència a l’atenció sanitària universal i, abans de determinar si la decisió judicial l’elimina, cal aclarir a quina fa referència. “L’aposta del departament sempre ha sigut atendre tothom i ho continuarà sent”, van insistir fonts del departament. En tot cas, doncs, encara que la sentència elimini l’ordre que permetia l’atenció mèdica als sensepapers, el Govern buscarà vies alternatives per continuar-la garantint.

Una línia que no és nova

Aquesta sentència del TSJC va en la línia de les dels tribunals d’altres comunitats autònomes que també van anul·lar disposicions similiars a la catalana, com ara Cantàbria, el País Valencià o les Illes Balears. Segons la sentència del TSJC, l’ordre del Govern “vulnera el criteri bàsic establert en la norma estatal” perquè suposa una “ampliació de la cobertura sanitària” en l’àmbit de les prestacions. La sentència també fa referència a sentències dictades l’any passat pel Tribunal Constitucional contra ordres autonòmiques similars i que establien que la norma estatal “tanca tota possibilitat a les normes autonòmiques” de configurar un sistema d’accés a la sanitat que no atengui els conceptes “d’assegurat o beneficiari”.

La primera reunió de treball que avui tindrà Vergés serà amb alts càrrecs del departament i del CatSalut per analitzar els efectes de l’aplicació de l’article 155 i la seva reversió. A més de la llei d’universalització de la sanitat, hi ha altres temes en suspens, com ara el decret de prescripció infermera. Caldrà veure si amb els canvis a Madrid, el nou interlocutor al ministeri de Sanitat és més receptiu.

stats