Solució de mínims per als desnonats

MADRID."Les decisions a vegades agraden a la banca i a vegades no". Amb aquesta ironia s'expressava ahir un alt funcionari del ministeri d'Economia sobre quina podia ser la reacció del sector financer a les mesures per frenar els desnonaments que va aprovar ahir el govern espanyol. No hi ha dubte que el decret va inquietar més que agradar a la banca. El motiu és que les entitats hauran d'assumir pèrdues en dues qüestions. D'una banda, un cop entri en vigor en els pròxims dies la norma que els col·lectius més vulnerables no seran desnonants durant dos anys -no tindrà efectes retroactius-, però el més destacat és que durant aquell període no pagaran res al banc, tot i que el deute no desapareixerà. I de l'altra, les entitats hauran de llogar a un preu "baix i raonable" els pisos que tenen buits a determinades persones amb pocs ingressos.

Després que el clam social contra els desnonaments es disparés arran del primer suïcidi fa tres setmanes d'una persona que estava a punt de perdre la casa per impagament, el sector financer es va començar a moure per evitar mostrar-se aliè a les preocupacions socials, cosa que hauria enfonsat encara més la seva imatge després del rescat bancari. Alhora, l'executiu de Mariano Rajoy va fer el mateix. Tant el govern com la banca afirmaven fins fa ben poc que el codi de bones pràctiques -aprovat al març i al qual es van sumar amb reticències la majoria d'entitats- estava complint els objectius de facilitar la renegociació de la hipoteca per a les persones amb pocs ingressos, però la pressió social, judicial i fins i tot policial -molt intensa arran del segon suïcidi, fa just una setmana- ha accelerat els fets. La patronal bancària es va moure dilluns amb rapidesa i va anunciar la moratòria de dos anys abans que el PP i el PSOE comencessin a negociar sense èxit durant tres dies, però ahir va rebre amb fredor els canvis i va voler "fer notar" que el "cost econòmic" de les mesures "recau exclusivament" en les entitats. A més, va menysprear el pla de lloguer social en afirmar, en un comunicat, que és "necessari fer compatible" la protecció als col·lectius més febles amb "un sistema i una legislació que permetin l'accés a un habitatge en propietat a la majoria dels ciutadans". En canvi, la reacció de la patronal de les antigues caixes va ser positiva.

Molts detalls per tancar

El govern té previst iniciar en els pròxims dies els contactes amb el sector sobre el pla de lloguer social, encara que ahir, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, el titular d'Economia, Luis de Guindos, ja va traçar unes clares línies vermelles: es tractarà d'una part significativa dels 700.000 habitatges acabats que hi ha actualment a Espanya (la majoria en mans dels bancs) i l'Estat no ho gestionarà ni hi posarà un euro. És a dir, el descompte del preu el pagaran les entitats. L'objectiu d'Economia és engegar el projecte aviat i que se n'excloguin els pisos que els quatre grups nacionalitzats -com Bankia i CatalunyaCaixa- traspassaran al banc dolent . Tot i així, encara queden molts detalls per tancar, com el preu del lloguer i els col·lectius que se'n podran beneficiar. Segons Economia, es donarà prioritat a les persones que ja han estat desnonades (que es queden fora de la moratòria) i les condicions d'accés seran similars a les de la paralització d'un desnonament. Malgrat aquests sacrificis, la banca -que temia un augment dels impagaments- ha aconseguit que no s'hagi establert una moratòria de tots els desnonaments ni s'hagi modificat de moment la llei hipotecària, com volia el PSOE. Els socialistes van titllar la reforma de "pedaç" i de "molt restrictiva". La valoració de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va ser similar, i va titllar les solucions de "cosmètiques i parcials".

El govern central ha deixat els canvis més profunds per a la tramitació parlamentària del decret i ha optat per donar ara una "resposta urgent i pal·liativa a la situació més dura de la crisi", segons va dir la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. L'objectiu és flexibilitzar en els pròxims mesos els llindars del codi de bones pràctiques per poder renegociar la hipoteca, protegir més el client en les subhastes del pis que deu o limitar els interessos de demora i les clàusules abusives. L'executiu, però, descarta ampliar l'abast de la dació en pagament perquè la meta "és evitar que ningú es quedi sense casa". Caldrà veure si n'hi ha prou per frenar el drama social i humà dels desnonaments.