Sabadell ressuscita la idea d’una Àrea Metropolitana del Vallès
El transport és un dels motius que alineen la CUP i els empresaris
SabadellEls empresaris i la CUP aliats donant continuïtat a una proposta que fa dos anys Ciutadans va portar al Parlament. No és ciència-ficció. O, almenys, no a Sabadell, on l’Ajuntament de la Crida, propera a la CUP, assumeix la responsabilitat de liderar de la mà de la plataforma Fem Vallès la creació d’una unitat administrativa que uneixi el Vallès Occidental i l’Oriental per tal que es coordinin en les més diverses àrees. Però -aclareix l’alcalde, Maties Serracant-“no cal que hi hagi una centralitat”, ni de Sabadell ni de cap altre municipi.
El transport és segurament l’àmbit on els vallesans es veuen més perjudicats per la seva condició de tenir només alguns municipis integrats en l’òrgan de decisió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), creat per donar una resposta conjunta a les necessitats de les ciutats que envolten la capital. El fet que, prenent Barcelona com a referència, s’obligui a pagar un canvi de zona entre Sabadell i Terrassa tot i que només els separen 10 quilòmetres n’és un exemple.
“Als Ferrocarrils els diuen «el metro del Vallès» i no connecta cap de les tres capitals del Vallès. Anar de Sabadell a Granollers o de Terrassa a Granollers avui dia és una odissea”, afegeix Serracant. L’arquitecte Manel Larrosa, un dels membres de Fem Vallès, li dona la raó esgrimint un estudi que ha realitzat i que demostra que els desplaçaments obligats entre municipis del Vallès són més llargs que entre el Vallès i Barcelona, que en canvi està molt més ben connectada a tots ells. “Els serveis interurbans d’autobusos són un desastre”, afegeix Larrosa, que descarta que avui dia siguin la solució a les carències ferroviàries. Sobre aquestes, Fem Vallès té una idea força concreta, que es diu 20x2020: es tracta d’instal·lar vint baixadors, estructures més senzilles i barates que les estacions, en punts intermedis entre les parades existents.
L’alcalde de Sabadell també adverteix que “hi ha alguns polígons industrials que sumats acullen milers de llocs de treball als quals és impossible arribar en transport públic des de molts punts”, i cita Santa Perpètua o Polinyà. A més, hi afegeix que la saturació de trànsit encara complica més l’accés. Als polígons, precisament, és un dels llocs on, més enllà de la mobilitat, la nova Àrea Vallès tindria més incidència. “Quan ve una multinacional que s’hi vol instal·lar, hem de saber quin espai podem oferir que s’adeqüi més a les seves necessitats”, explica Serracant.
En la mateixa línia, la gestió del sòl agroforestal, la gestió de residus, la formació professional adequada al territori, l’habitatge o el turisme podrien beneficiar-se d’aquesta unitat administrativa, que coordinaria els 62 municipis, on viuen 1.300.000 vallesans repartits en 39 municipis i 403.000 habitants a l’Oriental i 39 localitats i 904.240 habitants a l’Occidental.
“Els dos vallesos mai han sigut un destí prioritari d’inversions tot i ser el primer pol industrial del sud d’Europa”, es queixa David Garrofé, secretari general de la Cecot, patronal vallesana. La Cecot coincideix a Fem Vallès amb els sindicats UGT i Comissions Obreres, que s’hi van incorporar el 2016, i amb entitats diverses que van des d’ecologistes fins als col·legis d’arquitectes i enginyers de la regió. La reivindicació és antiga i el debat va prendre volada l’any 2015, quan l’ARA va publicar que el Govern mostrava la seva predisposició a crear l’Àrea Vallès.
Fredor en alguns municipis
Avui, però, és un projecte aparcat. Malgrat els estudis per defensar l’Àrea Vallès i el consens entre entitats, el Govern diu que no hi ha cap previsió de crear-la. Els ajuntaments es mostren també cauts o poc entusiastes. “L’important són els acords en aspectes específics i no crear una nova administració”, subratlla a l’ARA l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral. Els ajuntaments de Ripollet i Terrassa prefereixen no posicionar-se sobre la qüestió, encara, tot i que reconeixen contactes amb el govern de Sabadell. Barberà prefereix esperar “a una trobada entre tots els ajuntaments” abans de prendre partit, i Cerdanyola ho veu “amb bons ulls” però creu que “cal aprofundir-hi”.
