La meitat dels sanitaris, en risc de patir un trastorn mental a causa del covid

Santa Coloma de GramenetLa factura del covid-19 en la salut mental dels professionals sanitaris és demolidora: des de símptomes depressius i d'ansietat fins a atacs de pànic, episodis d'estrès posttraumàtic i abús de substàncies. Segons un estudi encapçalat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), gairebé la meitat dels sanitaris que treballen a l'Estat tenen un alt risc de patir un trastorn mental a causa de l'emergència sanitària. Fins a un 14,5% dels professionals ja en pateixen de forma discapacitant, és a dir, amb repercussions clares en la seva vida laboral i personal, i un 3,5% han arribat a tenir pensaments suïcides a causa de la pressió laboral a què estan sotmesos. Aquest desbordament físic i emocional està afectant greument una part dels treballadors de la salut, sobretot infermeres i auxiliars d'infermeria, a primera línia i amb un contacte estret continu amb els malalts.

El projecte s'anomena Mindcovid i ha recollit dades anonimitzades de més de 9.000 treballadors d'una vintena de centres sanitaris de tot Espanya. L'estudi ha investigat en les relacions familiars, laborals i socials dels sanitaris durant la primera onada per identificar l'impacte del covid i detectar possibles trastorns mentals, accelerats o aguditzats per la pandèmia. I les conclusions constaten uns efectes molt greus: almenys un 45,7% dels participants presenten un risc alt de desenvolupar trastorns mentals. Tots necessitarien una avaluació professional per confirmar si ja en pateixen.

El 28% dels sanitaris presentaven símptomes depressius; el 22,5% tenien ansietat; prop del 25% vivien episodis de pànic i el 22% d'estrès posttraumàtic –una condició que se sol donar després d'una experiència extremadament traumàtica–, i un 6% mostraven un abús de substàncies. "Les dades de la primera onada indiquen una prevalença de problemes de salut mental discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l'esperada", destaca l'autor principal, Jordi Alonso, que és el director del programa d'epidemiologia de l'IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp).

"L'impacte no ens ha sorprès perquè abans de la pandèmia ja teníem estudis sobre la salut i les condicions laborals dels sanitaris que evidenciaven la seva gran percepció de mala salut mental respecte a la de la població general", explica el psicòleg Toni Calvo, director de la Fundació Galatea, l'entitat de salut psicosocial dels professionals sanitaris. L'expert recorda que la professió sanitària és "molt exigent" i sotmet "a molta pressió" les plantilles, i que malgrat la "seva resistència i potent vocació" i la seva formació en la cura de la gent, tenen "poca consciència d'autocura i encara tenen problemes per demanar ajuda per l'estigma que suposa en el prestigi professional". Calvo avisa que el gran repte serà ara donar-los el suport necessari perquè puguin aguantar els nous embats del virus.

Les infermeres, les més afectades

Les dones joves són els professionals sanitaris més exposats al virus, perquè la majoria són infermeres o auxiliars d'infermeria. Aquesta exposició contínua també les converteix en el grup més afectat psicològicament per la crisi. De fet, dos de cada tres auxiliars i la meitat de les infermeres enquestades tenen un elevat risc de patir un trastorn mental a causa de l'estrès i la pressió a què estan sotmesos als centres de treball. "Són el perfil professional que estableix més vincle amb els usuaris i amb més intensitat i això, en una situació d'estrès com la del covid, pot agreujar encara més el seu patiment", explica Calvo.

En efecte, els professionals que atenen pacients amb covid o els que s'han contagiat o tenen familiars que es van infectar presenten més factors de risc a l'hora de desenvolupar trastorns mentals. El 80% dels enquestats van estar involucrats directament en la cura de pacients infectats, i la meitat d'aquests van estar en contacte amb malalts entre el febrer i el maig, la pitjor etapa de la pandèmia fins al moment. També el 17,4% dels sanitaris van contraure la malaltia –112 van acabar hospitalitzats– i un de cada quatre participants es van haver de confinar o fer quarantena. A més, en el 13,4% dels casos van patir la infecció d'algun membre de la família directa, amb el patiment que això comporta.

Agudització dels trastorns

Els primers mesos de l'epidèmia es van atendre "molts sanitaris amb estrès agut, esgotament i ansietat, sobretot els que ja havien experimentat anteriorment problemes de salut mental", explica Víctor Pérez, signant del treball i director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar (INAD). Com sempre, haver patit un trastorn mental abans de la pandèmia n'afavoreix noves manifestacions. Quatre de cada deu participants van reportar haver patit algun tipus de trastorn mental abans de la pandèmia i, segons aquest estudi, el precedent de trastorns duplica el risc de tornar a patir una alteració a conseqüència del covid.

L'estudi Mindcovid també documenta una prevalença alta de pensaments sobre el suïcidi, el que es coneix com a ideació suïcida activa, al llarg de la primera onada. Un 3,5% en van tenir o imaginar, però només un 0,1% ho van intentar. Els que ho havien ideat admeten que entre els motius hi havia l'estrès financer, és a dir, la por de la pèrdua d'ingressos o de la feina a causa de la pandèmia.

"És preocupant, sobretot tenint en compte el risc ja elevat de suïcidi entre els sanitaris abans de l'aparició de la pandèmia. L'estudi demostra que aquest augment del risc d'ideació suïcida s'explica, en part, per la pressió patida pels centres sanitaris en termes de coordinació i personal durant la primera onada", resumeix el doctor Philippe Mortier, investigador postdoctoral de l'IMIM-Hospital del Mar i del Ciberesp.

Alonso afirma que és possible minimitzar l'impacte del covid en la salut mental dels sanitaris fent-ne un bon seguiment professional. "Una part d'aquests trastorns poden ser reactius a un estrès agut i, amb una bona gestió, hem de veure si podem evitar que esdevinguin crònics", explica. No obstant això, admet preocupació per l'evolució de la salut mental del col·lectiu sanitari, perquè la pandèmia no s'ha acabat i l'emergència s'allargarà encara uns quants mesos.

Ara mateix, tot Espanya s'enfronta a la tercera onada i a una sobrecàrrega de feina creixent als centres sanitaris que torna a exposar físicament, emocionalment i psicològicament tots els professionals sanitaris. "Els necessitem. No ens podem permetre el luxe de tenir professionals patint i que, a més, hagin de treballar", coincideix Alonso. El director de la Fundació Galatea insisteix que cal garantir eines de suport psicològic, com les que ofereix telemàticament la seva entitat, per donar continuïtat assistencial i fer les derivacions que calguin a l'àmbit psicològic i psiquiàtric. "El sistema ha de vetllar pels professionals, fer contractacions de qualitat i organitzacions més sanes i més protectores de les plantilles", subratlla Calvo.