Tot i que la fase 1 de la desescalada ja permet reunions socials amb un màxim de 10 persones a domicilis, el govern basc ha decidit prohibir-les malgrat que aquest dilluns tota la comunitat ha entrat de ple en aquesta fase. En el document elaborat per l'Ertzaintza i fet públic pel departament de Seguretat, es respon amb un no quan es pregunta si es podran fer reunions "en grups reduïts a domicilis". D'aquesta manera, tot i que el govern espanyol les autoritza en la fase 1, el govern basc ha decidit ser més restrictiu i només permetrà contactes socials de fins a 10 persones en terrasses d'establiments d'hostaleria i restauració. "Si a nivell autonòmic han decidit fer una retallada de la fase 1, no hi tinc res a dir", ha valorat Simón aquest matí en roda de premsa, que ha recordat que tot el territori basc estava "en condicions" de passar a la fase 1. D'altra banda, el govern basc també ha recomanat que la mobilitat es limiti al municipi de residència i no a l'àrea sanitària, tal com permet el govern espanyol.
Polèmica per la falta de transparència en els criteris de desconfinament
L'Estat va publicar el quadre amb els indicadors justament el dia que anunciava quins territoris iniciaven la desescalada
BarcelonaPedro Sánchez es va comprometre fa pocs dies a fer públic un quadre amb tots els indicadors que es requeririen per canviar de fase durant l'etapa de la desescalada i que podrien consultar tots els ciutadans. Fins dimecres passat, el dia límit en què les comunitats autònomes podien sol·licitar el pas a la fase 1, l'única informació que s'havia fet pública era una ordre al BOE del 3 de maig amb un resum dels criteris que es valorarien per als canvis de fase, però sense especificar els llindars que s'havien de complir en cadascun, ni com s'interpretaria la informació que aportés cada comunitat autònoma ni tampoc si es valorarien altres criteris a banda dels que havia establert el ministeri fins llavors. De fet, a hores d'ara encara no s'han especificat i algunes comunitats autònomes es queixen que no tenen prou informació sobre les raons que es fan servir per deixar passar de fase un territori o no.
És el cas, per exemple, del País Valencià, de Madrid i també d'Andalusia. El ministeri de Sanitat no va acceptar a cap de les tres el conjunt de la seva proposta i va rebutjar que entressin de ple a la fase 1. A Madrid el govern espanyol va deixar tota la comunitat a la fase 0, mentre que al País Valencià i a Andalusia només va acceptar que una part dels seus territoris iniciessin la desescalada, quan totes dues havien demanat que ho fes tota la comunitat. "L'única cosa que demano és que el govern d'Espanya digui clarament quins són els indicadors per passar de fase, però en aquesta i en totes", ha recriminat el president valencià, el socialista Ximo Puig. Ara bé, el director del Comitè de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, que també forma part del grup d'experts que avaluen les propostes de les comunitats autònomes, no s'ha cansat de dir en les rodes de premsa dels últims dies que no fixarien un llindar per a cada indicador perquè considera que cada comunitat autònoma és diferent i la valoració del canvi de fase s'ha de fer de manera conjunta.
Entre els paràmetres que han aportat totes les comunitats autònomes per canviar a la primera fase de la desescalada hi ha la quantitat de llits d'UCI –és l'únic indicador del qual el ministeri ha fixat un llindar: 1,5 o 2 llits d'UCI per cada 10.000 habitants i entre 37 i 40 llits de malalts aguts per cada 10.000 habitants–, la taxa de contagis dels últims set dies, la incidència acumulada dels últims 14 o la taxa de letalitat dels últims 7 dies. De fet, aquests són alguns dels criteris que el ministeri va difondre en un quadre divendres passat, el mateix dia que es feien públics els territoris que passarien a la fase 1 a partir d'aquest dilluns. En aquest llistat també es demanava la capacitat de detecció precoç a l'atenció primària, en què es valorava si les comunitats tenien a punt el pla impulsat pel ministeri per començar-lo a aplicar l'11 de maig.
Segons el panell publicat per la Moncloa, les comunitats autònomes també havien d'aportar el percentatge de casos sospitosos als quals s'havia fet una prova PCR. I és aquest criteri el que va fer que 10 àrees sanitàries del País Valencià no passessin el tall per començar la desescalada, ja que, segons l'informe fet públic per la mateixa Generalitat Valenciana, només es van fer proves a un 23% dels casos sospitosos detectats en els centres d'atenció primària. El mateix Simón va assegurar diumenge que al País Valencià hi havia una quantitat important de casos sospitosos als quals no s'havia fet la prova diagnòstica i que, per tant, provocaven un risc en l'evolució de l'epidèmia. Ara bé, segons Puig, el ministeri no només no els havia informat que es valoraria aquest criteri, sinó que es va afegir un cop ja havien enviat l'informe.
Cap informe publicat
De moment, l'informe de la Generalitat Valenciana és l'únic de totes les comunitats autònomes que s'ha fet públic. Aquest dilluns, en roda de premsa, Simón passava la pilota al ministeri quan se li demanava quan farien públics els informes de totes les comunitats. "La decisió de fer-los públics no em correspon a mi", ha afirmat Simón. De fet, el responsable tècnic de Sanitat ha afegit, davant les crítiques d'algunes comunitats, que tots els governs autonòmics tenen la informació argumentada sobre el canvi o no de fase.
Sense aquesta informació pública, però, alguns governs autonòmics es pregunten perquè el seu territori, amb indicadors més positius que d'altres, no ha passat de fase. És el cas d'Andalusia. Els seus responsables polítics, encapçalats pel president popular, Juanma Moreno, han carregat contra l'executiu de Pedro Sánchez i l'han acusat de primar raons polítiques per sobre de les sanitàries. En aquest sentit, es pregunten per què –si l'índex de contagis de Biscaia és de 70 per 100.000 habitants i el de Granada de 21,1– s'ha donat "tracte preferent" al País Basc. Així, recorden que la Junta d'Andalusia només havia demanat que un districte de Granada –i dos de Màlaga– passessin a la fase 1, però amb més restriccions que la resta, i no pas deixar les dues províncies senceres a la fase 0, tal com va decidir el ministeri.
Des de la Comunitat de Madrid continuen mantenint que complien amb les condicions –la capacitat a les UCI i també una tendència al baixa de nous positius– que havia demanat el ministeri per passar a la fase 1, i consideren que "és complicat d'entendre" per què se'ls ha deixat a la fase 0. Per això, aquest mateix dimecres tornaran a enviar la documentació al govern espanyol per demanar entrar a la fase 1 dilluns que ve. Com a dades per justificar aquesta petició, aportaran que han passat d'11.000 a 15.000 PCR per detectar nous contagis, que han reforçat l'atenció primària amb 685 treballadors més i que han contractat 400 persones per al seguiment epidemiològic del covid-19.
Segons l'ordre publicada al BOE del 3 de maig, totes les comunitats autònomes haurien d'enviar la documentació per canviar de fase amb una setmana d'antelació, excepte en el cas de la setmana passada. Per tant, per canviar de fase dilluns que ve, l'últim dia per enviar les sol·licituds hauria estat aquest mateix dilluns. Madrid, però, ja ha dit que ho enviarà dimecres i el ministeri, de moment, no ha dit que no l'avaluarà. La Generalitat, per la seva banda, tampoc ha concretat encara si demanarà que els territoris que encara estan a la fase 0 -Barcelona, Metro Nord, Metro Sud, Girona i Lleida- passin a la fase 1 a partir de dilluns.
