La Rosetta i el Philae troben pistes sobre l'origen de la vida
L'anàlisi del cometa 67P aporta llum sobre els materials presents en els inicis del Sistema Solar
WashingtonEl mòdul Philae, que el novembre passat va fer història en aterrar amb èxit sobre el cometa 67P, ha trobat sobre la seva superfície compostos orgànics considerats precursors de la vida, segons ha informat l'Associació Nord-americana per al Progrés de les Ciències –AAAS, segons les sigles en anglès–. Aquesta associació ha publicat una sèrie d'articles amb els descobriments científics assolits amb les dades que el robot Philae ha estat enviant a la sonda Rosetta, de l'Agència Espacial Europea, de la qual es va separar el 12 de novembre per aterrar al cometa 67P (67P / Churyumov-Gerasimenko).
En un estudi que publica aquest divendres la revista científica 'Science', els investigadors expliquen que un dels principals instruments del mòdul Philae ha determinat l'existència de material orgànic al cometa. Tan sols 25 minuts després d'aterrar, l'espectròmetre de masses va prendre una primera mesura, amb un funcionament similar als detectors de químics dels aeroports, que va revelar la presència de 16 compostos orgànics, alguns amb nitrogen i cap amb sofre, segons l'estudi.
Molts d'aquests components ja s'havien detectat a la cua de la majoria dels cometes, però també es va trobar isocianat de metil, acetona, propanal i acetamida, compostos que no s'havien descobert anteriorment en altres estels. Però el més important per a la astrobiologia és que algunes de les matèries trobades en la pols del cometa es consideren precursores de la vida, ja que intervenen en la formació d'aminoàcids essencials o de bases nucleiques.
Els investigadors han destacat que els estels conserven el material més primitiu del sistema solar en forma de gel, pols, silicats i matèria orgànica sòlida que segurament es va formar a l'espai interestel·lar, fins i tot abans d'aparèixer la nebulosa solar que es va convertir després en l'actual Sistema Solar.
L'estudi de la composició química dels estels proporciona, a més, informació clau sobre les matèries primeres presents en els inicis del Sistema Solar. Des del punt de vista geològic, el seu estudi té gran importància perquè aporta algunes de les claus per entendre com va ser la seva formació. A més a més, des del punt de vista de l'habitabilitat, poden ajudar a entendre l'origen de l'aigua a la Terra i en altres planetes com Mart, i des del punt de vista astrobiològic són fonamentals per comprendre l'origen de la vida a la Terra.
Un altre dels estudis divulgats descriu els moments en què el robot Philae va dur a terme la seva accidentada arribada a la superfície del cometa 67P, amb tres aterratges i dos rebots. Després de rebotar a la zona designada per a l'aterratge, que va resultar tenir una capa tova i granulada d'uns 25 centímetres, el mòdul finalment es va aturar en una àrea llunyana més aviat rocosa, a la vora d'un cràter i en un terreny desigual. Les anàlisis de les dues superfícies i les seves consistències van oferir dades sobre l'evolució dels estels i podrien servir per millorar el disseny de noves missions a altres cometes.
Les anàlisis dutes a terme pels científics de les dades enviades pel Philae a través de la sonda Rosetta suggereixen que el paisatge del cometa 67P s'ha format a través de l'erosió. Per tenir una idea més clara de l'interior del cometa, els científics van comptar amb mesuraments obtinguts dirigint des del Philae senyals electromagnètics a través del nucli del cometa per ser rebudes per la Rosetta en el costat oposat. Aquests mesuraments suggereixen que el cap del cometa té una composició força homogènia i el seu interior és uniforme.
Per rebre informació del Philae, la sonda Rosetta ha volat fins ara en una òrbita òptima per establir aquesta comunicació, però el 24 de juliol va passar a moure's sobre l'hemisferi sud, més il·luminat pel sol, per alternar la comunicació amb el Philae amb la observació del 67P / Churyumov-Gerasimenko en un moment en què s'apropa al Sol i, per tant, pot mostrar canvis físics en la seva superfície. Les ejeccions de gas i pols a la superfície del cometa impedeixen que la Rosetta voli molt a prop de la seva superfície i obliguen que la sonda es mantingui a una distància de seguretat d'entre 170 i 190 quilòmetres.
