El PP rectifica i els sensepapers tindran metge

BarcelonaGairebé tres anys li ha costat al govern central del PP rectificar i reconèixer que l’exclusió sanitària dels immigrants sense papers “no té sentit”. Ho va dir ahir el ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Alfonso Alonso, que en una entrevista amb Efe va admetre que la mesura que havia pres la seva antecessora en el càrrec, la dimitida Ana Mato, tenia efectes indesitjables: “Ho veiem ja amb molta claredat i treballem en això, estem disposats a fer un pas. Crec que no té sentit que (els immigrants sense papers) no puguin ser atesos a l’atenció primària”, va argumentar Alonso.

L’abril del 2012 el govern espanyol va imposar la seva majoria absoluta per aprovar en solitari una reforma de la sanitat que, més enllà d’excloure del sistema els sensepapers -amb l’excepció de les dones embarassades, els menors i les urgències-, també preveia un augment dels copagaments farmacèutics. Ho va fer de manera expeditiva, mitjançant un decret llei que va batejar com “de mesures urgents per garantir la sostenibilitat” del model, i va calcular que permetria un estalvi d’uns 700 milions d’euros anuals.

Crítiques a la reforma

No van servir de res les crítiques d’associacions mèdiques, pacients, partits d’oposició i fins i tot del Comitè Europeu de Drets Socials. Les comunitats on no governa el PP van avançar que no l’aplicarien i, a la pràctica, cadascuna ha fet la seva. Ahir va arribar la rectificació, parcial, i amb el dubte encara de com s’aplicarà. De fet, Alonso no va concretar com es registraran aquestes persones i, per tant, caldrà veure com es pot garantir que tinguin assignat un metge de capçalera i si consten en el sistema sanitari.

La notícia la va ratificar el president de l’executiu central, Mariano Rajoy, que en una roda de premsa acompanyat del president del Consell Europeu, Donald Tusk, va afirmar que aquesta reforma es pactarà en el si del Consell Interterritorial de Salut, que reuneix el ministeri i les comunitats. Rajoy va dir que així es garantirà que la reforma sigui “útil i serveixi per a tots els territoris”, tot i que, a la pràctica, 8 de les 17 comunitats autònomes apliquen models diferents que ja garanteixen l’atenció als immigrants. Ara caldrà veure si se senten interpel·lades per pactar una iniciativa de la qual van ser excloses en un principi.

Sense targeta sanitària

Si Mato va defensar en el seu moment que la reforma era inajornable perquè el sistema sanitari estava en risc, ahir el PP va fer seus els arguments dels que s’hi oposaven. El ministre Alonso va assegurar que permetre als immigrants tenir un metge de capçalera és “més pràctic”, es tracta d’una qüestió “de salut pública” i servirà “per no saturar les urgències”. De fet, diversos estudis han constatat que la població immigrada utilitza els serveis sanitaris públics entre un 15% i un 40% menys que la població autòctona, en tots els serveis excepte en els d’obstetrícia. El diferencial respon al fet que, per una banda, la població immigrant és més jove que la mitjana, amb menys problemes de salut, i per l’altra, té una taxa de natalitat clarament superior.

La suposada saturació de les urgències va ser també l’argument utilitzat per Rajoy, que fins i tot va argumentar que era “més sensat i raonable” que l’atenció d’aquest col·lectiu es faci a través dels ambulatoris i no a les urgències dels hospitals, els dispositius que, en teoria, han d’atendre els casos més complicats i amb més risc per a la salut de la població. La rectificació, però, no va ser total, i Alonso va subratllar la necessitat que es mantingui el copagament dels medicaments -la factura farmacèutica ha tornat a remuntar després que entre 2009 i 2013 es reduís gairebé un 30%-. També va subratllar que està “completament en contra” que els sensepapers siguin titulars d’una targeta sanitària, perquè això “els donaria un dret a Europa que no existeix en cap altre país”, va argumentar.

Les reaccions al gir del govern espanyol, però, no es van fer esperar i ahir mateix l’oposició, els sindicats i les ONG van celebrar l’anunci, tot i que el van acollir amb cautela a l’espera de veure com es concreta. Fins i tot van criticar que la rectificació és insuficient i electoralista i, més enllà de demanar la compareixença del ministre de Sanitat perquè expliqui bé la mesura, van demanar que efectivament es distribueixin targetes sanitàries, amb l’objectiu últim que l’atenció sanitària sigui realment universal i no exclogui a ningú.

Catalunya defensa des del principi una atenció universal

Salut va dir des del principi que no aplicaria el reial decret estatal, perquè entenia que l’atenció sanitària és un dret universal i que, en qualsevol cas, la salut pública de la població general fa necessari que ningú en quedi exclòs. Per aplicar aquesta decisió va fixar que qualsevol ciutadà pogués accedir a una targeta sanitària amb l’únic criteri d’estar empadronat un mínim de tres mesos al municipi on resideixen. Això sí, durant el primer any veuen limitades les prestacions, amb l’argument que calia limitar cert turisme sanitari -el mateix argument del govern central per limitar l’atenció als sensepapers.

A la pràctica, però, a Catalunya també s’han denunciat casos d’exclusió sanitària. Davant la certesa que algunes persones renuncien al padró o tenen dificultats per aconseguir-lo, el departament i la Creu Roja van signar ara fa un mes un conveni de col·laboració per dotar de targetes sanitàries qualsevol persona amb residència a Catalunya. Segons les dades del departament, a Catalunya hi ha 189.000 persones que no tindrien aquest document si s’apliquessin els criteris de l’Estat.