“No t’enriuràs de la intel·ligència dels animals”

BarcelonaL’entrega del premi Nat a la divulgació de les ciències naturals va donar l’oportunitat d’escoltar una eminència mundial, el primatòleg i etòleg holandès Frans de Waal (1948). Després de rebre aquesta distinció, que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona concedeix per primera vegada coincidint amb el seu 140è aniversari, de Waal va oferir una conferència apassionant -per la profusió d’exemples, per l’actitud comunicativa- sobre la intel·ligència i la conducta animal. I va demostrar que alguns animals no queden tan lluny dels humans en qüestions com l’empatia, la justícia social o la cooperació.

El primatòleg, “una de les 47 ments més brillants en la història de la ciència”, va respondre amb escreix a la pregunta que encapçalava la seva conferència, que és el títol d’un dels seus llibres: “¿Som prou intel·ligents per saber com d’intel·ligents són els animals?”. Les conclusions -fruit dels experiments que ha portat a terme els últims 25 anys amb tota mena de primats, però també amb altres animals com elefants o ratolins de camp- demostren que els humans farien bé de no subestimar la intel·ligència animal (i més veient com rutlla el caparró d’alguns líders mundials). De fet, De Waal ensenya reaccions sorprenents dels animals i desmunta errors d’estudis que bandejaven qualsevol intel·ligència animal. La clau, per a l’investigador, és encertar els paràmetres d’estudi i no comparar les espècies ni els tipus de capacitats. “Durant més de 100 anys hem formulat preguntes molt simplistes als animals; ara vivim en temps que plantegen preguntes més complexes i obtenim respostes més complexes”, afirma. Per això defensa que al món “hi ha moltes cognicions diferents i la cognició humana és una diversitat més en el coneixement mundial”.

Un mirall per a l’elefant

Alguns d’aquests coneixements els va poder comprovar el públic convidat -científics, investigadors, representants de museus i de l’àmbit cultural- que van seguir fascinats -i en alguns moments enriolats- la tirallonga d’experiments: un ximpanzé que aprèn a treballar amb una pantalla d’ordinador; un elefant que es mira al mirall (un mirall adequat a la seva mida, evidentment); dos elefants que per si sols troben la manera actuar plegats per obtenir menjar; un corb que modela un filferro que li ha de permetre acostar-se menjar; una colla de ximpanzés que planifiquen l’enfonsament d’un dron. Tot això sense la intervenció humana i contravenint bona part dels estudis del segle XX que reduïen els animals a “instint i aprenentatge associatiu”. Encara van ser més xocants les paraules de De Waal quan traslladava als animals la capacitat d’empatia, de consolar, d’encomanar-se els badalls o de queixar-se davant la injustícia.

Els premis Nat van atorgar un guardó extraordinari a la trajectòria professional de David Attenborough, un dels grans divulgadors científics, conegut pels seus documentals, i una menció honorífica, a títol pòstum, a Roser Nos Ronchera, que va ser conservadora tècnica del zoo i directora del Museu de Zoologia de Barcelona.