Els Mossos volen comprar més llançadores GL-06 i ampliar la unitat de mediació dels antidisturbis

BarcelonaEl departament d'Interior ha rebut un mandat parlamentari per esclarir abans de quatre mesos quines seran les noves eines "robustes" que substituiran les pilotes de goma a partir del 30 d'abril.

Sobre la taula els Mossos d'Esquadra tenen diverses opcions. L'aposta més segura, de moment, és pels subfusells de projectils viscoelàstics, si quadren els números que es fan a la conselleria per comprar noves unitats −actualment hi ha unes quaranta llançadores GL-06−. També s'estudia adquirir canons de so LRAD, altaveus prou potents per dispersar mobilitzacions violentes.

Al mateix temps, Interior vol ampliar el nombre d'efectius de la unitat de mediació, segons han confirmat a l'ACN fonts policials. La prohibició de les pilotes de goma ha obligat els responsables de gestionar l'ordre públic a Catalunya a buscar alternatives contra rellotge.

Segons el mandat parlamentari, nascut de les conclusions pactades per CiU i ERC el divendres passat, la conselleria haurà d'explicar quines són les eines robustes que tindran els antidisturbis dels Mossos d'Esquadra abans de quatre mesos. Segons remarquen fonts de la policia catalana, encara no hi ha cap decisió definitiva.

Incrementar la dotació de llançadores i la unitat de mediació permetrà avançar cap a un model policial mixt, tal com va demanar el Parlament. És a dir, evitar la repressió des de la distància com facilitaven els trets de les escopetes de pilotes de goma.

Per als casos on sigui necessari dissoldre grans concentracions de manifestants violents, els Mossos estudien diverses opcions per suplir el poder dissuasiu dels trets de les bales de goma, que no tenen els projectils de 'foam' −no són sorollosos i són armes, a priori, menys lesives i més precises.

Canons de so

Interior medita comprar canons de so LRAD (Long Range Acoustic Device), tal com va avançar el diari 'El Mundo'. Són altaveus circulars creats per una empresa americana capaços d'emetre grans quantitats de decibels a centenars de metres de distància. El soroll pot resultar lesiu i atordidor per als manifestants que el rebin, tot i que, a diferència de les pilotes de goma, no està considerada una arma letal.

Canons d'aigua

La delegació dels comandaments policials del cos que va desplaçar-se fins a Alemanya per comprovar la viabilitat d'afrontar desordres amb tanquetes de canons d'aigua va acabar descartant aquesta opció per dos motius.

Són vehicles molt cars, d'entre 700.000 i 900.000 euros cada unitat, i resulten inoperatius quan les actuacions policials s'han de dur a terme en carrers estrets. "A Alemanya estan acostumats a intervenir en grans avingudes", subratlla un comandament dels Mossos, però a Barcelona, en carrers com els del Casc Antic o el barri de Gràcia, no es podria fer ús d'aquesta tanqueta.

Des de fa més de 20 anys els Mossos ja disposen d'una tanqueta amb canó d'aigua a pressió. De fet, fa pocs mesos el director, Manel Prat, va anunciar al Parlament que si la situació ho requeria, la farien servir. La realitat, però, és que es tracta d'un vehicle envellit que només té una autonomia d'aigua de tres minuts. Si no arriben nous vehicles, el seu ús sembla que serà un recurs molt esporàdic.

Gasos lacrimògens

La Brigada Mòbil (Brimo) disposa també de gasos lacrimògens. Només s'han fet servir una vegada. Va ser durant els aldarulls de la vaga del 29 de març creats a la confluència de Passeig de Gràcia amb la plaça de Catalunya. L'ús d'aquests gasos també està ja regulat per PNT i pot ser un recurs a l'abast dels policies si la situació ho requereix.

Esprais de pebre i granades atordidores

Per a les actuacions de distàncies més curtes, els Mossos també poden comptar ja amb els esprais de pebre i les granades atordidores. Són dues eines diferenciades.

El primer estaria indicat en casos de resistència passiva dels manifestants, i evitaria haver de fer servir els cops de defensa, com va ocórrer durant el desallotjament del moviment 15-M de la plaça de Catalunya. Són esprais que tenen un extracte de bitxo que actua irritant les mucoses de la víctima. Pot fins i tot provocar una ceguesa temporal.

Les granades atordidores 'Stun', que fan servir els policies del Grup Especial d'Intervenció (GEI), provoquen una detonació molt potent que confon i desorienta. Tampoc rep la consideració de letal, tot i que si l'explosió es produeix en contacte amb el cos de la víctima o dins d'un espai tancat, pot produir lesions de gravetat. No s'ha fet servir mai contra manifestants. És un recurs que pot resultar útil per casos com el d'un desallotjament especialment conflictiu. No per aglomeracions a l'exterior.

Sembla que no hi haurà, per tant, un substitut clar de les pilotes de goma i s'acabarà optant per un ventall més ampli de recursos que es faran servir en funció de cada esdeveniment i respectant, "com sempre", un ús de la força "proporcional, escalat i congruent". Tots aquests recursos, menys els altaveus, encara no adquirits, estan regulats per PNT i es troben a l'abast dels antiavalots.