Morenos d'ulls blaus, així érem els europeus fa 7.000 anys
Una investigació dirigida pel biòleg català del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Carles Lalueza-Fox ha analitzat el genoma d'un caçador del mesolític
BarcelonaFa 7.000 anys, els europeus teníem la pell fosca i els ulls blaus, un fenotip que avui dia ja no existeix, segons una investigació dirigida pel biòleg català del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Carles Lalueza-Fox.
El 2012, aquest investigador va analitzar part del genoma de dos caçadors del mesolític trobats al jaciment de La Braña-Arintero, a Valdelugueros (Lleó).
Les mostres van permetre llavors seqüenciar l'1% de l'ADN d'aquests individus i determinar que les poblacions ibèriques actuals no procedeixen genèticament d'ells.
Gairebé un any després, el mes de març del 2013, un cop de sort va fer que l'equip dirigit per Lalueza-Fox analitzés l'arrel del tercer molar d'un dels individus, el batejat com La Braña 1, una mostra que estava molt ben conservada i que va permetre desxifrar el genoma complet de l'individu.
El resultat d'aquestrs anàlisis, realitzades en col·laboració amb el Centre for GeoGenetics de Dinamarca i publicats avui a 'Nature', va llançar diverses sorpreses.
La pigmentació clara dels europeus és el resultat de canvis en dos gens, "un tret que fins ara s'havia assumit que era bastant antic i que es remuntava al paleolític superior", ha explicat a Efe el biòleg català.
Tot i això, "en estudiar els gens d'aquest individu vam descobrir que tenia les variants africanes i que, per tant, la seva pigmentació era més fosca que la dels europeus actuals", afirma l'investigador.
A més, en analitzar el color dels ulls, "trobem la mutació que en els humans produeixen sempre ulls blaus".
La troballa mostra que, "malgrat l'estereotip que tenim que els ulls blaus acompanyen la pell clara, el cert és que aquestes dues característiques vénen marcades per gens diferents", i que "els ulls blaus van precedir la pigmentació clara dels europeus".
L'aparença externa no va ser l'únic aspecte analitzat pels investigadors espanyols i danesos. El nou tipus d'alimentació, els desafiaments metabòlics i immunològics també van ser analitzats.
El mesolític −període que va posar fi al paleolític fa 10.000 anys− va acabar amb l'arribada de l'agricultura i la ramaderia, pràctica que va donar pas a una nova era: el neolític.
Amb el nou estil de vida, marcat pel sedentarisme, els homes van començar a cultivar plantes
