El triatge dels ferits, clau per evitar més morts

BarcelonaEls atemptats a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost van provocar 16 morts -una xifra que va augmentar ahir després que morís una dona alemanya de 51 anys que estava en estat crític- i més de 130 ferits. Segons el primer balanç mèdic, entre els ferits n’hi havia una quinzena de greus i 23 de menys greus. Les primeres informacions deien que la xifra de víctimes mortals podria incrementar-se, ja que molts dels ferits estaven crítics. Però no ha sigut així: la primera atenció als ferits va ser vital per evitar més morts. La primera ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va arribar en quatre minuts, i vint minuts després de l’atropellament mortal va arribar a l’hospital el primer ferit.

En una hora i cinquanta minuts tots els ferits estaven hospitalitzats, una de les millors respostes sanitàries a un atemptat terrorista. L’Hospital del Mar va ser el que més ferits i més ferits greus va rebre. “Vam atendre vuit ferits crítics, que van arribar força ràpid. El paper del SEM i del centre de coordinació va ser fonamental per guanyar temps”, explica Joan Ramon Masclans, cap de l’UCI de l’Hospital del Mar.

A banda de la rapidesa, van ser claus l’experiència i el triatge dels malalts, perquè una correcta identificació de la gravetat de les ferides permet enviar el pacient al centre sanitari idoni. El responsable del dispositiu va ser Manel Riudor, cap operatiu i assistencial del SEM. És una feina dura perquè s’han de prendre decisions molt ràpides i cal molta expertesa per saber el grau de gravetat del malalt.

Segons el protocol d’actuació per a emergències amb múltiples víctimes, els ferits es classifiquen per colors en funció de la seva gravetat: verd (lleus), groc (menys greus), vermell (greus) i negre (morts). “La primera avaluació és molt important per adreçar els pacients que necessiten una actuació vital com més ràpid millor, i gràcies a això, tot i que hi havia pacients crítics i força greus, hem hagut de lamentar poques pèrdues”, argumenta Masclans, que reconeix que hi ha hagut casos amb mal pronòstic que “s’han pogut tirar endavant”.

El SEM va mobilitzar aquella tarda 51 ambulàncies, que van fer rodes d’evacuació, és a dir, que van fer més d’un trajecte per traslladar ferits. Es van instal·lar dos hospitals de campanya, un a l’inici de la Rambla, per on va entrar la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub que va atropellar els vianants al seu pas, i un altre al monument de Colom. És aquí on, després de fer la primera estabilització dels ferits, es va fer el triatge de les víctimes i, segons la gravetat, es va decidir l’hospital de destí. Cada ferit va anar a l’hospital que tocava i no va caldre traslladar-los posteriorment. En els casos que es va fer va ser per reagrupar famílies.

Preparació davant d’un atemptat

Els hospitals no es van col·lapsar. Els ferits es van distribuir entre diversos centres. L’Hospital del Mar va ser el que va rebre més ferits, 22, i ara només n’hi queden dos d’ingressats. També en van rebre l’Hospital Clínic, l’Hospital de Sant Pau i el de la Vall d’Hebron, entre d’altres. Els menys greus van anar als hospitals de la segona corona, més allunyats del lloc de l’atemptat. “El SEM va fer una distribució homogènia per no saturar del tot un hospital”, explica Masclans.

També cal destacar la feina invisible que va fer la central de coordinació sanitària del SEM, que, entre moltes altres funcions, va avisar els hospitals dels ferits que els arribarien. La majoria van ser atesos per traumatismes cranioencefàlics i hemorràgies cerebrals -els més greus-, per politraumatismes, per fractures d’extremitats -sobretot- i per traumatismes toràcics i pulmonars.

Així com els Mossos havien treballat durant dos anys en el dispositiu de comunicació d’un atemptat, també les emergències mèdiques estaven preparades. El SEM feia dos anys que s’havia estat preparant per atendre incidents amb múltiples víctimes i havia fet formació i cursos per als seus professionals. Per la seva banda, els hospitals van activar el pla d’actuació en cas d’accident amb múltiples víctimes. L’Hospital de la Vall d’Hebron feia dos mesos que havia fet un simulacre de catàstrofe, i el del Mar feia poc que havia organitzat una jornada sobre com actuar en situacions com aquestes, en la qual van convidar un dels professionals que van participar en l’atenció a les víctimes de l’atemptat a la sala Bataclan de París. Tots els hospitals van bloquejar quiròfans -al Mar es van operar dues extremitats d’un pacient simultàniament- i es van alliberar llits a l’UCI, així com plantes senceres. En un primer moment, els hospitals, de fet, preveien que els arribarien més pacients. “Les víctimes mortals van ser menys de les que es podien esperar. Les primeres dades no me les creia, pensava que hi hauria moltes més víctimes”, admet Masclans. De fet, fins ben entrada la nit van estar preparats per si hi havia un segon atemptat. A més de metges, infermeres i tot el personal sanitari, també cal destacar l’actuació de Mossos, Guàrdia Urbana i fins i tot de gent anònima com el Miquel -un treballador de la neteja que va salvar una dona-, que van atendre els ferits fins que van arribar els sanitaris. Tot i que les primeres conclusions apunten que l’operatiu “va ser excel·lent”, el SEM està avaluant ara el dispositiu per fer-ne balanç.

Masclans també explica que encara és aviat per saber si els ferits més greus tindran seqüeles, com lesions cognitives o problemes de mobilitat. Un altre aspecte que cal tenir en compte són les seqüeles emocionals, que afecten tant les víctimes i els seus familiars com el personal que els va atendre. “Les coses es van fer bé i les xifres ho avalen, però hem d’estar atents i fer-ne un seguiment”, alerta Masclans. Aquests professionals tenen un servei psicològic a la seva disposició.

Balanç dels ferits

A hores d’ara queden 22 persones ingressades, 18 d’afectades per l’atemptat de Barcelona i 4 pel de Cambrils. Dels ferits a Barcelona, cinc estan crítics, tres estan greus, i deu menys greus. Pel que fa als de Cambrils, un està greu, i tres, menys greus.

“És molt emotiu que et reconeguin la feina”

Alfonso López i Àlex Arnau, metge i infermer del SEM a Tarragona, van participar diumenge en la manifestació contra el terrorisme, i el dia abans ho van fer a Cambrils. Arnau va ser un dels sanitaris que van atendre els ferits de Cambrils. La primera ambulància, que era molt a prop del passeig Marítim, va arribar al cap de dos minuts de l’atac, i quan per l’emissora es va donar l’avís de l’atemptat, també es van sentir els trets dels policies. Arnau reconeix que és “el primer cop” que va tenir “por” abans d’un servei. Tant ell com López estan molt agraïts a la ciutadania. “Que com a professional sanitari et reconeguin la feina és molt emotiu”, diu López, que considera que l’operatiu va ser “exemplar”. “I agrada que t’ho reconeguin perquè a les ambulàncies sempre ens diuen que arribem tard”, afegeix.