Mitja setmana enganxats a internet

BarcelonaEls catalans ens passem, de mitjana, 76 hores a la setmana enganxats a internet, és a dir, el 45% del nostre temps. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi de la consultora multinacional Nielsen, dedicada a mesurar i analitzar els hàbits de consum dels ciutadans a tot el món. Això vol dir que els catalans vivim en el món virtual unes onze hores diàries, dues hores més que la mitjana espanyola i tres hores més de les que passem, per exemple, dormint.

L’estudi també ha dividit en mitjanes individuals les hores que passem navegant davant de cada dispositiu. Així, ens passem 29 hores connectats a través dels telèfons mòbils, 33 hores través d’un ordinador i 10 hores més connectats amb una tauleta. A més, el fet de canviar d’un dispositiu a un altre, i fins i tot d’utilitzar-ne més d’un alhora, defineix la manera com els catalans interactuem amb la xarxa. Pràcticament nou de cada deu enquestats asseguren que veuen la televisió al mateix temps que estan connectats a la xarxa amb algun altre dispositiu, un hàbit que el 47% dels catalans admeten que fan diàriament.

“L’estudi inclou una mostra de persones molt variada, des dels professionals que requereixen estar connectats moltes hores al dia fins a les persones que, per la seva activitat, com la gent gran o els estudiants, passen moltes hores sense internet”, explica la directora de mesurament online de Nielsen Espanya, Marcia Barcellos, que també concreta que l’estudi no diferencia entre hores de connexió per feina o per oci.

En canvi, l’estudi sí que determina que les hores en què més es practica el fenomen multipantalla és al vespre i a la nit i a més coincideix amb el moment en què més compres es fan. “La nit és el nostre moment. Podem estar veient alhora una sèrie a Netflix, mirant Instagram o WhatsApp amb el mòbil i fent compres en una botiga amb la tauleta”, explica Barcellos. “Pel que fa als hàbits de consum, però, hi ha dos comportaments diferenciats: el de recerca i comparació i el moment en què efectuem la compra”, afegeix aquesta experta. Segons Nielsen, els catalans tendeixen a buscar i comparar productes durant el dia i a treure la targeta de crèdit a la nit: “No només comprem productes, també demanem serveis, com el menjar a domicili”, concreta Barcellos, que assegura que el vespre i la nit són els moments en què les marques estan més “atentes” per “caçar” aquestes compres.

Així, Catalunya -amb 76 hores setmanals-és la cinquena comunitat autònoma que més hores es passa enganxada a internet, per darrere de Castella i Lleó (81 hores), Múrcia (79 hores), Madrid (78 hores) i Andalusia (77 hores). Segons la directora del màster en direcció de comerç electrònic i màrqueting digital de la UB, Mel Solé, el nivell de consum s’ha disparat “els últims cinc anys”. “S’ha accelerat moltíssim i anirà a més, perquè les noves generacions creixen amb una estructura mental absolutament multipantalla”, assegura.

Aprendre a fer “dieta digital”

Davant d’aquest món paral·lel virtual, Solé adverteix que cal tenir especial cura amb “el tractament que fem de les dades”. “A nivell tecnològic, si un usuari té un compte de Google i un correu ja no té res a fer per protegir-se més enllà de posar una cinta adhesiva davant de la càmera de l’ordinador”, admet aquesta acadèmica, que apel·la a la “responsabilitat de cada individu” per fer un bon ús de les xarxes.

Les conseqüències d’aquesta dependència digital, però, són diverses. El director de desenvolupament de l’eHealth Center de la UOC, Manel Armayones, en destaca dues: “Hi ha una part física, pel desgast d’estar mirant constantment una pantalla, i uns altres efectes col·laterals, per tot el que deixem de fer quan estem a internet, com ara activitat física”, explica. Tot i això, aquest expert en salut i noves tecnologies destaca que cal diferenciar a què dediquem el temps “dins d’internet”. Segons Armayones, hi ha hores de connexió “productives”, com les laborals; d’altres de “significatives”, com les que utilitzem per comunicar-nos amb la família, i una tercera classificació d’“espúria” o “tonta”.

Per combatre les connexions més inútils Armayones recomana fer “dieta digital” i aconsella, per exemple, desinstal·lar-se algunes aplicacions durant les vacances o els caps de setmana “o bé posar-les en segon pla”. També silenciar els xats que no són importants o sortir de casa sense el carregador per “racionar” més l’ús que fem del mòbil. “Hi ha tota una indústria que dedica grans esforços per mantenir-nos connectats com més temps millor”, adverteix aquest expert, que avança que la dependència de la tecnologia pot acabar derivant en problemes “socials, laborals, familiars i, fins i tot, de salut mental greus”.