Milers de persones es manifesten a Barcelona contra la 'llei Aragonès'

BarcelonaMés de 2.500 persones han recorregut aquest migdia els carrers de Barcelona en una manifestació per exigir l'aturada de la llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a llei Aragonès. Amb crits d'"Aturem la llei Aragonès", els manifestants s'han desplaçat des de la conselleria d'Economia i fins a la plaça de Sant Jaume per protestar contra aquesta norma que, segons ells, "pretén convertir l'educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci", han explicat els portaveus de la plataforma.

Un cop a Sant Jaume, els organitzadors han llegit un manifest unitari de tots els sectors representats a la protesta i les entitats integrants de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès. Al text, han exigit a ERC i a tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei que "aturin el setge contra els serveis públics catalans". "Avui hem vingut a dir ben alt que no farem ni un pas enrere davant dels atacs contra l'educació, la sanitat i els serveis socials", han cridat els portaveus.

Aquesta llei encara no ha estat aprovada, però els seus detractors afirmen que la norma obre la porta al fet que les empreses privades entrin més fàcilment als sectors de la sanitat o l'educació públiques. "Entenem la llei Aragonès com un nou intent de privatització dels serveis de la salut i sanitaris, uns serveis que garanteixen drets fonamentals i que, per tant, han d'estar garantits per l'Estat", han insistit els manifestants.

L'acció d'aquest diumenge s'emmarca dins d'una campanya de mobilització que la plataforma, formada per prop de 100 col·lectius, entitats i moviments contraris a l'aprovació d'aquesta llei, està impulsant els últims mesos i que ha intensificat aquesta setmana.

Defensors i detractors de la llei

La llei de contractes de serveis a les persones es va presentar el novembre passat i ha topat amb l'oposició de forces d'esquerra i moviments socials, que consideren que "precaritzarà" les condicions laborals.

La Generalitat i altres forces polítiques, en canvi, defensen que neix d'una directiva europea i que la norma evitarà que els contractes públics acabin només en mans de les empreses que tinguin més capacitat financera per oferir un preu més barat.