Milers d’‘entrenadors’ de ‘pokémons’ se citen a Barcelona

BarcelonaUn noi de vint-i-cinc anys, una nena d’uns deu acompanyada del seu pare i dos amics d’uns catorze anys són companys de vagó al metro. Tots ells parlen del mateix, d’unes petites criatures que són per tot arreu: els pokémons. En baixar a la parada d’Arc de Triomf de Barcelona riuades de persones es dirigeixen al monument central del passeig mentre esquiven els obstacles sense aixecar els ulls de la pantalla. La bogeria de Pokémon Go va arribar al punt àlgid ahir a Barcelona. Pocs dies després de l’estrena del videojoc, la capital catalana va reunir prop de mil persones en la primera Pokedada.

A la cua del taulell d’inscripcions presumeix de partida Marc Cabello, un jugador de Pokémon genuí, amb experiència. Per a ell, el llançament del joc de realitat virtual no va ser -ni de bon tros- la seva primera experiència amb els monstres de butxaca: “Vaig començar a jugar-hi amb cinc anys amb una de les primeres consoles”. Des d’aleshores ha col·leccionat totes les edicions del videojoc i les pel·lícules, i s’ha gravat els capítols de la sèrie. “També tinc tots els peluixos que et puguis imaginar”, afegeix. Ell és exigent, i critica alguns errors en els primers dies del joc, però no dubta a elogiar-lo. “És una passada”, conclou.

Problemes amb el permís

Sense aixecar els ulls de la pantalla, i amb experiència a l’hora d’esquivar obstacles i altres persones a cegues sense fer-se mal, un núvol de jugadors esperen que comenci el torneig a sota de l’arc. Sota el cartell d’“inscripcions”, cinc nois reparteixen adhesius. Semblen professionals contractats per la companyia, però no és així. La Pokedada és una idea boja d’un grup d’amics que es fa gran de manera imprevista, tal com admet Pol Fernández: “Vam començar a fer excursions el mateix dia que va sortir Pokémon Go, i vam pensar que podríem organitzar una trobada de fans”. No deixa d’arribar gent amb el cap cot, cridant noms de les criatures que van apareixent a la zona, però també irromp la primera complicació de la tarda: dos agents de la Guàrdia Urbana fan acte de presència, i no duen cap mòbil a les mans ni persegueixen pokémons.

“Havíem comunicat la quedada, però tres dies abans ens van dir que faltava un paper”, es defensa un altre impulsor de l’acte. La gran assistència els sorprèn, i l’Ajuntament ja els havia avisat que si mantenien la trobada ho feien “sota la seva responsabilitat”, explica el jove. Els agents van apuntar el seu DNI i van aixecar acta de la trobada, tal com van informar ahir fonts de la Guàrdia Urbana, que van confirmar que el permís “estava incomplet”. Ara correspondrà als instructors municipals determinar els pròxims dies si es sanciona -o no- la trobada.

Aliens, de moment, a tot això, els joves criden per un megàfon que el concurs està a punt de començar. Qui caci més bestioles, o més fortes, i qui guanyi més combats rebrà un premi, explica Fernàndez, mentre recull les últimes monedes de dos euros dels concursants d’última hora. “Nosaltres ho fem voluntàriament, els diners seran per als premis”, explica. Just després d’aclarir això s’anuncia l’inici del torneig, i la bogeria pels pokémons pren el Parc de la Ciutadella.