Clara Prats: "Més rastrejadors ara serien molt útils allà on no hi ha transmissió comunitària"

BarcelonaEl reforç de rastrejadors ara mateix arribaria tard a les zones on ja hi ha transmissió comunitària, és a dir, on s'ha perdut el rastre de l'origen de cada brot, llocs on cal utilitzar "mesures més fortes" com confinaments i més distanciament social, però "serien molt útils a les zones on encara no hi ha transmissió comunitària, que encara en són moltes". Ho ha explicat en una entrevista amb Antoni Bassas al diari ARA la doctora Clara Prats, investigadora al Biocom SC, grup de biologia computacional i sistemes complexos del departament de física de la UPC.

Tal com havia fet estudiant les dades d'epidèmies de tuberculosi en uns altres indrets del món, Prats aplica ara les variables matemàtiques dia a dia als contagis de covid-19 tant a Catalunya com a la resta d'Europa. La doctora coincideix amb el diagnòstic que caldrien 2.000 persones rastrejant contactes a Catalunya i lamenta que aquesta ha sigut una de les mancances que ha permès els rebrots. Per altra banda, ha restat importància a les aplis mòbils de rastreig, que creu que només podrien ser un complement i "ajudar a detectar com a molt el 10% dels casos", a causa de diverses limitacions com la gent que no té smartphone, qui no està disposat a portar el Bluetooth actiu o el recel d'algunes persones a compartir les seves dades personals.

La doctora reconeix que, per ritme de contagis, hi ha algunes zones a Catalunya que estan "en semàfor vermell d'alerta". El nombre de persones diagnosticades els últims catorze dies per cada 100.000 habitants, que mostrarien els casos actius i per tant els que poden contagiar a un ritme de dues persones cadascuna, és el principal element per valorar aquest risc, malgrat que "n'hi ha d'altres com la mobilitat, la densitat de població o la quantitat de tests PCR que s'estan fent", afegeix.

A Catalunya, ha concretat, hi ha una incidència de 47 casos per 100.000 habitants, que s'acosta als 50, el llindar que utilitza Alemanya per prendre mesures, però "la situació és molt diferent en cada indret de Catalunya". Així, a Lleida l'última setmana hi ha hagut 330 casos per cada 100.000 habitants, a l'Àrea Metropolitana Sud 56 i a la ciutat de Barcelona s'acosta als 50.

El Segrià, doncs, està "en zona vermella des del juliol", així com la regió metropolitana sud, Barcelona, una petita àrea de Girona que correspon a Figueres, i també Santa Coloma de Gramenet i Badalona dins l'àrea metropolitana nord. En zona groga, diu, hi ha la major part de Girona i l'àrea metropolitana nord. La millor situació és a la Catalunya Central i a la Vall d'Aran, on s'han controlat els últims brots que hi va haver. "Però això pot canviar d'un dia per l'altre", alerta.

La doctora ha afirmat que "no és coherent" a nivell de dades que la Comunitat de Madrid registri menys positius que Catalunya i en canvi tingui més ingressos hospitalaris, però no s'ha atrevit a atribuir-hi una causa.

Malgrat els indicadors d'alerta dels últims dies, Prats ha mostrat motius per ser optimistes i que fan que no s'hagi d'equiparar al 100% la situació actual a la que hi va haver just abans de l'estat d'alarma. Un dels indicadors positius és que, segons els estudis amb què treballa, "al març s'estaven diagnosticant el 3% dels casos de covid-19 i ara n'estaríem diagnosticant el 30%", de manera que les autoritats reben abans senyals d'alarma per poder actuar.