Així ha augmentat el consum de psicofàrmacs en l'última dècada

BarcelonaVuit visites per persona i any, de mitjana. Aquesta és la freqüència amb la qual els catalans van al metge d’atenció primària i, entre totes aquestes visites -45,3 milions l’any 2014-, les que estan motivades per un problema de salut emocional no han deixat d’augmentar. Ho han fet de manera especialment notòria durant els anys de la crisi, i els metges de capçalera senten que no tenen les eines necessàries per fer-hi front o, fins i tot, que no han rebut la formació adequada per fer-ho.

Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCap), que ahir va fer públic un document en què alerta de l’increment d’aquest tipus de consultes. Ansietat, trastorns de conducta en nens i adults, tristesa, pors, demanda d’atenció psicològica especialitzada i, també, símptomes físics quan aquests problemes psíquics s’arriben a somatitzar. El llistat és llarg, i el problema no és nou. El Col·legi de Psicòlegs, de fet, ja assenyalava l’abril de l’any passat que el 30% de les consultes a l’atenció primària tenien a veure amb aquesta mena de problemes i, per contra, les ràtios de professionals per cada 100.000 habitants és de les més baixes d’Europa.

Però no es tracta només de posar més psicòlegs dins de l’equació. En el document Atenció a les persones amb malestar emocional, la FoCap assenyala que la problemàtica també pot arribar a generar malestar entre els professionals perquè, malgrat que l’abordatge hauria de ser individual i incloure un enfocament social, el sistema sanitari acaba portant a un excés de medicalització per a patologies que haurien de tenir un altre tipus de tractament. Moltes vegades, són els mateixos pacients els que demanen les pastilles. Però “no hi ha medicaments per superar el dol”, deia ahir el psiquiatre Josep Moya, coordinador de l’Observatori de Salut Mental Comunitària.

L’excés de la medicalització tampoc és una problemàtica nova. El consum de psicofàrmacs ha augmentat notablement durant l'última dècada. Segons xifres del departament de Salut, l'any 2015 es van receptar 6,92 milions d'envasos d'ansiolítics, 6,45 milions d'antidepressius i 2,26 milions d'antipsicòtics. I tot i que l'any 2012 es va produir una davallada notable en el seu consum -en un context de retallades en què es van posar en marxa diverses mesures per reduir la factura farmacèutica-, ha tornat a augmentar i el consum d'antidepressius ha tornat a batre el seu rècord.

Durant l’anterior Govern, el departament de Salut va iniciar el projecte COMSalut, una prova pilot per incloure dins de la cartera de serveis activitats socials i d’oci -com l’esport, el ioga o el ball-. Al capdavall, la mateixa Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) ja ha identificat que darrere de les fractures de fèmur entre la gent gran moltes vegades hi ha hipnòtics i sedants.

Escoltar els pacients

Que el 80% de la salut depèn de condicionants que no són sanitaris, o bé que el codi postal és més important que no pas el codi genètic, són dues afirmacions que cada vegada se senten més. Ara cal construir un abordatge diferent del patiment emocional, apunta Elena Serrano, una de les nou professionals d’atenció primària que han treballat en l’elaboració del document de la FoCap. Escoltar els pacients de manera empàtica, el vincle assistencial, l’exploració física i la contenció terapèutica són algunes de les receptes que donen, en aquest cas per al personal sanitari. Ho explica el metge del CAP de la Mina Juan Manuel Mendive, que sap bé que problemes que haurien de tenir una solució social s’aborden finalment a la consulta perquè és el lloc més accessible per a les persones que els pateixen. “Molts cops s’acaba donant un fàrmac i es perpetua una situació gens desitjable”, admet. Més elements comunitaris i més recursos socials podrien evitar part de l’angoixa que es viu als ambulatoris.