Grande-Marlaska nega censura i defensa la investigació dels missatges que "posen en risc la salut pública"

Esquerra, EH Bildu i la CUP denuncien abusos policials durant l'estat d'alarma

El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, en compareixença a la comissió del Congrés
Ot Serra
23/04/2020
3 min

MadridUn "dèficit d'expressió", ha dit el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha fet evolucionar el terme "lapsus". Això és el que hauria contaminat tota la polèmica sobre el control de les fake news, iniciada pel general de la Guàrdia Civil José Manuel Santiago, que el cap de setmana passat va assegurar que l'institut armat treballava per "minimitzar el clima contrari a la gestió del govern". En la compareixença a la comissió del Congrés, el ministre ha reconegut que es controlen els missatges a les xarxes que provoquen "desafecció a les institucions de l'Estat, no del govern", tot i que el correu enviat a les comandàncies que va publicar la SER deia "al govern". Grande-Marlaska ha assegurat que s'han recollit notícies que es referien a la gestió en altres comunitats i ajuntaments per reforçar la seva tesi i ha insistit: "No hi ha censura".

El que es reporta són les "amenaces" a l'exèrcit, per exemple. Una d'elles, segons el criteri dels investigadors, seria el vídeo que va publicar l'activista feminista Irantzu Varela en què acusa "l'exèrcit i les forces i cossos de seguretat d'aprofitar-se de la crisi per exercir violència de manera il·legítima". Ho ha revelat aquest dijous Eldiario.es, que ha tingut accés a alguns dels informes de "desinformació" de la Guàrdia Civil –Grande-Marlaska ja ha avisat que investigarà la filtració–, que es divideixen en dos apartats: Creació de clima contrari a l'actual gestió de la crisi i Generació d'estrès social a la població.

"Els falsos rumors generen alarma social i estrès social. La desafecció contra les institucions pot anar en contra de la salut pública. Si algú ha sentit que no queden mascaretes potser no sortirà a comprar-ne. I coses més greus: si li han dit que el servei públic està col·lapsat, no hi anirà", ha explicat Grande-Marlaska. Un altre episodi que ha merescut la inclusió a un dels informes policials és una piulada des del compte d'EH Bildu de Donosti, en què protestava perquè la policia local havia participat en l'homenatge a un guàrdia civil mort per coronavirus a principis de mes. Al tuit es preguntaven si l'ajuntament de la localitat ho havia autoritzat. Precisament, el diputat de la formació abertzale Jon Iñarritu ha sigut un dels que han sembrat ombra de sospita sobre l'actuació policial –també ERC i la CUP–, i ha fet referència a la denúncia "arbitrària" que aquest matí la Policia Nacional ha interposat contra un assessor del grup parlamentari quan es desplaçava al Congrés.

Llibertat d'expressió

Ha anat encara més enllà la diputada de JxCat Míriam Nogueras, fiscalitzada tant per la presidenta de la comissió com per la diputada de Vox Macarena Olona, sempre vigilant que es guardi respecte a les institucions de l'Estat. No ha tolerat que Nogueras parlés de "policia política" i ha demanat que en virtut de l'article 103.1 se la cridés a l'ordre per haver proferit "comentaris ofensius", en aquest cas, a les forces i cossos de seguretat. Ana María Botella no ho ha considerat necessari –ha afirmat que cal respectar la llibertat d'expressió–, tot i que sí que ha interromput Nogueras quan ha fet una exposició inicial en català. "Hi ha diputats que no entenen el català, l'euskera, el gallec o el valencià...", ha argumentat. La diputada cupaire Mireia Vehí ha hagut de recordar a Botella, diputada valenciana del PSOE, que el català i el valencià són el mateix idioma.

A Grande-Marlaska tampoc li ha agradat sentir el terme policia política: "Però a mi m'han ensenyat que llibertat d'expressió és també escoltar el que no t'agrada gens i que, fins i tot, et fa a la pell uuuh", ha dit el ministre. A la diputada del PP Ana Belén Vázquez, en canvi, tampoc li ha agradat el terme llei mordassa que ha fet servir el ministre, i ha reclamat a Grande-Marlaska que no l'empri. El govern espanyol la vol derogar, però de moment l'aprofita per sancionar els que se salten el confinament. Ha sigut gairebé un monogràfic sobre la llibertat d'expressió, després d'una controvèrsia que es va fent gran i gran i que es va originar, curiosament, per un "dèficit d'expressió".

stats