Els Mossos diuen que els Maristes no van col·laborar en la investigació

BarcelonaEl nom i els cognoms. És tota la informació que els Maristes Sants-Les Corts de Barcelona van donar als Mossos d’Esquadra l’any 2011 quan la policia investigava una denúncia contra l’exprofessor del centre Joaquim Benítez. L’aleshores director de l’escola, Francesc Xavier Giné, “no va voler facilitar més dades de Benítez”, segons va assegurar un caporal dels Mossos ahir, en el primer dia de judici contra l’exprofessor, que s’enfronta a més de 36 anys de presó per abusos sexuals a quatre exalumnes dels Maristes. A la sortida del judici, quan ja era fora de l’Audiència de Barcelona i assaltat pels periodistes, Benítez va insinuar que hi havia altres docents implicats, i va afegir que en donaria més detalls avui, quan està prevista la seva declaració.

Benítez havia entrat a l’Audiència quatre hores abans, amb la cara tapada amb un passamuntanyes. L’acusat, que no està en presó provisional pels abusos pels quals se’l jutja, també portava el passamuntanyes a la sortida.

Tot i que s’havia intentat arribar a un pacte de conformitat entre les parts, al final l’exprofessor no va compartir l’acord. Segons fonts pròximes al cas, l’acusat només reconeix un dels quatre casos d’abusos que es jutgen: dels altres tres se’n desvincula perquè no els recorda amb claredat. Com que la defensa de Benítez ha demanat que l’exprofessor de gimnàs sigui l’últim a declarar, ahir va ser el torn de les quatre víctimes, que van declarar a porta tancada, atès que el tribunal va acordar restringir-hi l'accés al públic perquè els fets atempten “contra la intimitat i la dignitat de les persones”.

També van declarar dos mossos que van recollir les denúncies contra Benítez. Un d’ells va explicar que el 2011, a petició del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona, van investigar una denúncia −el primer cas conegut− presentada a la Fiscalia de Menors per abusos de Benítez a un alumne dels Maristes. Quan els agents van demanar al director de l’escola informació sobre l’exprofessor d’educació física, no la va facilitar. Les úniques dades que va proporcionar Giné en una conversa, segons el caporal, van ser el nom i els cognoms, sense donar ni el DNI ni l’adreça de Benítez. Els agents ho van comunicar al jutjat, que no va prosseguir amb el cas perquè la família de la víctima no va continuar amb la denúncia.

“Havia tingut una debilitat”

Abans dels mossos també va declarar com a testimoni el vicari provincial, Pere Francesc Ferré, el segon de la jerarquia dels Maristes entre el 2010 i l’estiu del 2016. Ferré va assegurar que el 2011, quan el centre va saber la denúncia per abusos de Benítez, la cap d’estudis li va explicar que l’home −responent a propòsit de la denúncia− li havia admès que “havia tingut un moment de debilitat i se li n’havia anat el cap, però que ell no s’havia masturbat”. El professor va quedar apartat “fins a nova ordre”, tot i que al cap de poc “ell va firmar la renúncia voluntària”, va afegir ahir el vicari provincial, sense especificar-ne més detalls. En una entrevista a l’ARA el 2016, després que es destapés el cas Maristes, Ferré va dir que volien que Benítez “signés voluntàriament la baixa perquè la desvinculació fos immediata i àgil”.

Ferré va afirmar que no es va comunicar als pares dels Maristes el motiu pel qual havia marxat el professor perquè la família denunciant “havia demanat discreció”. L’escola es va limitar a informar-ne la resta dels docents i a “treballar amb els alumnes” el seu protocol contra els abusos sexuals. El vicari provincial va defensar que el centre no havia d’aplicar el protocol marc per als casos d’abusos i maltractaments del 2006 −que implicava avisar l’administració pública− atès que els Maristes, segons ell, no hi estaven inclosos perquè són un col·legi concertat. Ferré va explicar que el 2011 l’escola va presentar una denúncia a la fiscalia, que tampoc va prosperar, per exposar els fets i que fins aleshores l’única queixa contra el professor era per “una exigència excessiva amb els temes teòrics”.

El 2016, quan es va destapar el cas, els Mossos van rebre fins a 17 denúncies per suposats abusos sexuals de Benítez, tot i que els límits legals que estableix la llei van fer que la fiscalia declarés que tots els casos menys quatre −els més recents− havien prescrit. Per això en el judici només es jutgen els abusos a quatre exalumnes. Tot i que els fets denunciats es van cometre en diferents etapes, els agents van explicar ahir que la manera d’actuar de Benítez és “gairebé calcada” en tots els casos perquè segueix “un patró d’actuació”: les víctimes eren menors de 13 o 14 anys, de sexe masculí i aparentment “tenien una lesió física relacionada amb l’esport”. “Era una excusa per portar-los al seu despatx, perquè no totes les víctimes presentaven una lesió”, van afegir els Mossos.

Al despatx abusava dels nois, amb tocaments, fel·lacions i masturbacions, segons la fiscalia. Ferré va dir que no sabia que l’exprofessor tenia un llit al despatx i va admetre que “no era el massatgista” dels alumnes, ja que si hi havia una lesió “es trucava al CAP”.

Pintades als Maristes

Quan l’acusat va parlar amb els mitjans, a la sortida, va defensar que havia intentat fer “el millor” professionalment, tot i que, “com a persona, tenia aquesta debilitat”. Benítez va assegurar que va adquirir “un comportament distorsionat” mentre va estar internat en un col·legi durant la seva adolescència, un període que ha descrit com “un infern” en què va patir abusos. Va manifestar que demanava perdó a les víctimes, tot i que el tribunal que jutja el cas ha rebutjat com a prova el documental 'Shootball', en què confessava haver comès abusos.

Abans que comencés el judici van aparèixer a les parets dels Maristes Sants-Les Corts diverses pintades, com ara “Pederastes”, “Encobridors” i “Violadors”. Mentre les víctimes declaraven ahir, als passadissos de l’Audiència un representant dels Maristes va fer fotos a alguns periodistes que cobrien el cas.