Llum verda a 15.000 nous habitatges a la Costa Brava

GironaDesprés de gairebé un any de moratòria que impedia noves construccions a la Costa Brava, la Generalitat ha presentat aquest dilluns el veredicte: es podran aixecar 15.000 habitatges nous en diversos municipis costaners, la meitat dels previstos abans que es dictés la suspensió temporal. El Pla Director Urbanístic (PDU) ha aprovat rebaixar un 50% els 30.843 habitatges potencials que podien poblar el litoral gironí els pròxims anys.

"És un pla molt ambiciós que ha revisat 202 sectors de la Costa Brava i que s'ha fet de manera molt curosa", ha valorat el secretari d'Hàbitat Urbà, Agustí Serra, que ha rebatejat la normativa com a Pla de Protecció de la Costa Brava, perquè suposa "una autèntica protecció del paisatge i dels trets característics dels municipis del litoral gironí". La revisió del planejament urbanístic era una de les grans reivindicacions de la plataforma SOS Costa Brava, que lamenta que, malgrat que les edificacions permeses es redueixen, el pla "és insuficient i no garanteix la salvació de la Costa Brava".

Extingir, modificar o mantenir

Durant el darrer any, la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha revisat, cas per cas, 202 sectors de 17 municipis del litoral gironí i ha optat per tres opcions: desclassificar els terrenys, modificar els projectes o mantenir-los tal com estava previst. Així, per exemple, la normativa proposa que s'extingeixin 981 hectàrees que podien acollir 12.840 habitatges nous perquè el seu desenvolupament suposaria "una extrema contradicció amb els criteris de sostenibilitat". Amb aquesta desclassificació, el pla salva de l'amenaça d'urbanització la Cala Morisca de Tossa de Mar (on es podien aixecar 122 construccions) i Aiguafreda de Begur (amb 374 edificacions previstes).

En altres casos, el departament ha optat per modificar els planejaments previstos i, en funció de cada cas, canviar la superfície, la tipologia d'edificacions, els usos permesos o la densitat. Així, es frena la construcció de 2.197 habitatges d'un potencial de 5.516. Entre els planejaments modificats, destaquen els mil habitatges projectats a la platja de Pals, que es redueixen "dràsticament", segons Serra. Pel que fa a les polèmiques obres de Sa Guarda de Cadaqués es mantenen els 105 habitatges previstos, tot i que s'ordena que hauran de canviar la seva ubicació per deixar lliures de construccions les zones més elevades dels terrenys per reduir el seu impacte visual.

Per contra, el Govern ha decidit donar llum verda a 6.153 habitatges projectats en 436 hectàrees de 17 municipis costaners perquè "no entren en contradicció amb els criteris del PDU", tot i que els imposa tot un seguit de directrius d'integració paisatgística. "S'endureix la normativa i s'hauran de complir uns requisits molt més exigents per reduir l'impacte paisatgístic i mediambiental de les edificacions", ha indicat el secretari d'Hàbitat Urbà, que ha afegit que qualsevol llicència d'obres que atorguin els ajuntaments a partir d'ara l'hauran de complir.

Els 15.037 habitatges eliminats estan situats en 17 dels 22 municipis de la Costa Brava. Pel que fa a les cinc poblacions restants del litoral gironí (Sant Antoni de Calonge, Palamós, Palafrugell, Castelló d'Empúries i Castell-Platja d'Aro) tenen el planejament adaptat al pla territorial parcial i, "per questions de legalitat", no han quedat incloses en el nou pla perquè el seu planejament és vigent.

Allau de reclamacions

Una de les possibles conseqüències de la desclassificació dels sectors –que barra el pas a l'edificació nova en algunes zones– seran les reclamacions o indemnitzacions que reclamin els propietaris i promotors afectats. De fet, Agustí Serra ha reconegut que és un dels punts que més els ha preocupat, però ha subratllat que el pla s'ha realitzat de manera "molt curosa des del punt de vista legal". "Entenem que poden haver-hi reclamacions, però hem seguit uns objectius i criteris de protecció del paisatge i mediambientals, tenint molt en compte la legalitat".

La comissió d'Urbanisme ha aprovat el PDU i s'aixeca la moratòria urbanística en aquells sectors on el pla no preveu cap canvi. Per contra, es manté el veto a construir en els àmbits extingits o modificats fins que s'aprovi definitivament el document, en un any com a màxim.

Discòrdia al territori

El nou document ha generat reaccions de tota mena entre els alcaldes de les poblacions afectades: satisfacció, decepció, incertesa o sensació d'injustícia. Per exemple, l'alcaldessa de Tossa de Mar, Imma Colom, o la de Begur, Maite Selva, han celebrat que s'esborrin del mapa urbanitzacions com Cala Morisca o Aiguafreda; però tinents d'alcalde com el de Port de la Selva, Roger Pinart, han criticat que no és "just" i Pinart ha fet un símil amb la medicina: "Teníem 22 malalts, alguns amb càncer però d'altres amb un refredat; i a tots se'ns ha aplicat quimioteràpia".

També hi ha decepció a les files de la plataforma SOS Costa Brava perquè consideren que el pla "es queda a mig camí". "No resol conflictes urbanístics com Sa Guarda de Cadaqués, ni S'Antiga de Begur, ni Aiguagelida a Palafrugell. Vam demanar coratge i valentia al govern, però n'hi ha faltat. Salvar la Costa Brava era un tema de país i han perdut l'oportunitat", ha lamentat l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot.