L'herència genètica dels neandertals arriba fins avui

Barcelona.Fa entre 40.000 i 80.000 anys els neandertals i els Homo sapiens van conviure. Se sap que van mantenir relacions sexuals i, encara que no se'n coneixen els detalls íntims, va haver-hi descendència. El que ha quedat és el llegat d'aquests creuaments. Se sap que al voltant de l'1,3% del genoma dels humans moderns no africans es remunta als neandertals. Ara, però, dos nous estudis publicats simultàniament a les revistes Nature i Science, en les quals s'ha comparat ADN antic amb milers de genomes humans, han demostrat que si s'ajunten totes les varietats de gens neandertals que es troben als diferents genomes humans actuals, entre un 20% i un 30% del llegat genètic del neandertal continua viu.

Tots dos estudis, el publicat a Science per la Universitat de Washington, i el de Nature, amb autor principal de la Harvard Medical School (HMS) de Boston, han utilitzat centenars de genomes d'individus moderns asiàtics i europeus inclosos en el projecte 1.000 genomes. Els investigadors s'han centrat en individus no africans perquè va ser fora de l'Àfrica on els neandertals i els Homo sapiens es van relacionar i, per tant, són els que conserven el llegat genètic del passat. Per comparar aquest material genètic amb l'ADN antic s'han dissenyat sofisticats mètodes informàtics.

El material genètic d'origen neandertal que ha fet servir cada grup, però, és diferent. Per al treball de la HMS s'han utilitzat dades del mapa del genoma neandertal que es va donar a conèixer l'any passat. Svante Paabo, investigador del Max Planck Institute a Alemanya, pare científic del projecte per seqüenciar el genoma neandertal, també ha participat en els estudis. En el primer esborrany de genoma neandertal va participar-hi l'investigador català Carles Lalueza-Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona.

Pell, ungles i cabells

Segons els resultats, el gen neandertal més freqüent entre humans afecta la funció de la queratina, una proteïna que dóna força a la pell, les ungles i els cabells. Una possible explicació sobre el motiu pel qual s'ha conservat és que va ajudar els nostres avantpassats a adaptar-se millor a latituds més fredes a Europa i l'Àsia. Els investigadors dels treballs han trobat altres gens neandertals que estan relacionats amb la diabetis tipus 2, la malaltia de Crohn, el lupus, la cirrosi biliar i l'addicció al tabac.

També han detectat 20 regions del genoma humà modern desèrtiques de gens neandertals homòlegs. Entre d'altres, al cromosoma X i en gens que incideixen en el funcionament dels testicles que podrien tenir a veure amb la fertilitat. Els investigadors creuen que aquests buits genètics no són casuals. Els portadors d'aquests gens podrien tenir problemes reproductius. "Els neandertals i els humans moderns que es van barrejar estaven a la frontera de la compatibilitat biològica", afirma David Reich, investigador de la HMS. Amb freqüència els individus híbrids d'altres espècies, com ara els ratolins, els conills o les mosques, també son estèrils.

En un altre estudi anterior, dirigit per la Universitat de Stanford i també publicat a la revista Science, es va trobar que els individus mestissos tenien un sistema immunitari més fort que els que provenien de parelles d' Homo sapiens. La seva herència genètica relacionada amb les defenses -les variants dels gens de l'HLA que defineixen les característiques del sistema immune- avui encara és present en un 50% dels europeus actuals, en un 80% dels asiàtics i en un 95% dels habitants de Papua Nova Guinea. En canvi, no apareix en els africans. Es tracta de persones més ben preparades per fer front als patògens d'aquestes regions. Els neandertals es van extingir fa 30.000 anys.