Jaume Padrós: “No enganyem més la gent: no podem tenir una sanitat excel·lent amb els mateixos diners”

BarcelonaJaume Padrós presidirà quatre anys més el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) després que la seva candidatura es proclamés ahir automàticament guanyadora en no presentar-se’n cap més. La candidatura que va plantar-li cara fa quatre anys va renunciar a presentar-s’hi com a protesta pel sistema electoral. Ahir es van concentrar davant la seu del col·legi per denunciar-ho.

¿L’incomoda que no s’hagi presentat cap altra candidatura?

No diria incomodar, però és una situació estranya. Només ha passat un cop abans. M’agrada poder confrontar el meu programa amb els rivals, però vull interpretar que si no n’hi ha hagut cap més és perquè hi ha hagut una acceptació general de la junta que he presidit.

Ells no ho veuen igual. Al·leguen que no s’han presentat per protestar per una falta de transparència.

Els mals perdedors tenen dos recursos: rebentar les urnes o rebentar el procés electoral. Ells van impugnar les eleccions de fa quatre anys i el jutge va dir que el sistema electoral s’ajustava a la llei de col·legis electorals de Catalunya. Crec que és poc elegant introduir dubtes sobre la institució a la qual pertanys i en la qual també vols participar.

El posicionament polític del CoMB l’1-O va dividir els col·legiats. ¿Es va equivocar?

No. El Col·legi no s’ha posicionat a favor o en contra de la independència, però sí a favor de l’exercici democràtic del dret a decidir. El Col·legi de Metges sempre ha estat al costat de les reivindicacions dels ciutadans de Catalunya. I seria incomprensible que no ens haguéssim pronunciat quan hi ha polítics que van insinuar que els metges havíem inflat diagnòstics de ferits l’1-O. És obvi que el Col·legi havia de ser valent i defensar els seus professionals. A pilota passada, potser el mes polèmic va ser el pronunciament en contra del 155. ¿Ara ho faríem d’una altra manera? Potser sí. Però aquells dies van ser d’especial tensió i s’ha de contextualitzar. El que no acceptaré és censura. El 155 ha portat tensió i grans incerteses. I vull recordar que el mateix govern que ha aplicat el 155 fa un any tenia un ministre que havia conspirat per carregar-se el sistema sanitari.

Fa uns mesos va alertar que l’atenció primària estava en una situació crítica. Com està ara?

No ha canviat. Tenim un còctel explosiu i aquest és un dels eixos en què vull actuar. Tenim uns sèniors molt cremats, una atenció primària a la qual no se li donen ni instruments ni recursos per actuar i una precarietat que s’està acarnissant sobre els més joves. El risc que tenim és la cronificació de la precarietat. Per a molta gent que ve al nostre país a exercir, un sou de 1.500 euros és una oportunitat, però això és la solució fàcil. El que hem de fer és repensar com han de ser les organitzacions sanitàries per adequar-les a les necessitats de la població i com han de treballar els professionals. Els hem d’empoderar, i això vol dir donar-los més eines per gestionar estructures.

La solució passa per l’autogestió?

És una de les grans solucions. Però això també vol dir rendiment de comptes. Una atenció primària més empoderada ens faria baixar les llistes d’espera dels hospitals perquè tenim un perfil de ciutadans que quan es posen malalts acaben ingressats a l’hospital per manca de suport comunitari, però aquest no és el recurs. És molt més car i està mal ubicat. Però necessitem un gran pacte de totes les forces polítiques perquè les solucions immediates són molts cops el recurs populista. Necessitem més metges? Doncs contractem metges de qualsevol manera a 1.500 euros! Això precaritza i desplaça decisions. La necessitat més important són més recursos. Però també cal coratge i dir a la societat que no podem continuar tenint un sistema d’excel·lència si no el cuidem, i això vol dir fer-ne un bon ús i decidir què és el que estem disposats a finançar i què no. S’ha de replantejar l’agenda de prestacions. La sanitat és el servei més ben valorat, però no podem continuar dient que és excel·lent quan les condicions laborals són indignes i les pitjors d’Europa. El futur passa per transformar el model sanitari per poder mantenir els valors d’universalitat, equitat i justícia.

¿El sistema sanitari públic i universal està en risc?

Sí, però no només aquí. Hi ha països que estan debatent la seva sostenibilitat i que no tenen por de parlar de copagament per a determinats serveis sempre que no castigui les rendes baixes ni determinades patologies. I aquí hem estat massa temps paral·litzats en un debat sobre la titularitat de qui presta el servei que ens ha fet perdre temps.

¿La ciutadania entendria que s’obrís el debat del copagament quan encara estem patint les conseqüències de les retallades?

Hi ha sistemes sanitaris universals que tenen serveis pels quals pagues pel seu ús. No ho estic defensant però el que no podem és infantilitzar la població i dir-li que tot és possible amb els mateixos pressupostos a base de pagar molt malament els professionals. Cal un debat social. No enganyem més la gent dient que podem tenir una sanitat excel·lent amb els pressupostos que s’hi dediquen. Generem expectatives que no són reals. Jo soc defensor a ultrança del sistema sanitari públic, però tal com funciona ara no pot continuar perquè també els pacients són diferents i el sistema s’hi ha d’adaptar.

Les urgències tornen a estar saturades per la grip. Com pot ser que cada any passi el mateix?

Les urgències ja estan saturades fins i tot quan no és hivern. S’ha de posar l’accent a donar més recursos als àmbits comunitaris d’atenció primària per ser més resolutius. Hi ha molts casos d’urgències que es podrien atendre en altres organitzacions.